<![CDATA[Ara Balears - Maria Antònia Font]]> 10 <![CDATA[Treballar pel català, ara!]]> Certament com diu la Plataforma per la Llengua ens trobam en una emergència lingüística. Anunciada també fa 5 anys pel grup Koiné i per tantes altres entitats que lluiten pel català, la preocupació per l’estat de salut de la llengua és motiu de denúncia per part de sociolingüistes, antropòlogues, escriptors i periodistes. Recordau els 31 articles del Futur del Català promoguts per Carme Junyent.

]]> <![CDATA[El PP du les sabates girades de peu]]> Els del PP demanen que es doni "compliment efectiu als drets de llibertat d'ensenyament i de model educatiu, com també a la lliure elecció de la llengua cooficial que desitgin els pares com a llengua vehicular dels seus fills". Sap greu que els representants de la ciutadania, en comptes de parlar clar i dir la veritat, estiguin desinformats, utilitzin arguments falsos i ajudin a difondre la confusió entre la població.

]]> <![CDATA[STEI-i: 40 anys defensant La llengua i la cultura catalanes!]]>

L’STEI Intersindical fa quaranta anys que treballa per a la normalització del català. Aquesta ha estat una reivindicació constant per assolir la normalitat i la igualtat de drets amb l’altra llengua oficial de les Illes a tots els àmbits. Cal destacar la defensa de la unitat de la llengua catalana, la qual cosa no exclou que valorem la riquesa de la diversitat lingüística. També treballam per garantir que tothom el pugui aprendre i per promoure’n l’ús. El català és la llengua del sindicat, sempre s’ha emprat a les seves comunicacions internes i externes, als documents, actes notarials i a la majoria de recursos interposats davant els jutjats. És important subratllar la coherència del sindicat pel que fa a l’ús i a la defensa del català a tots els sectors en què fa acció sindical: educació, sanitat, funció pública, administració local, l’empresa privada, etc.

]]> <![CDATA[PP, docents i llibres de text]]> El PP de Calvià, el Círculo Balear i Ciudadanos pretenen donar continuïtat a la censura franquista. Miren amb lupa els llibres de text i les actuacions públiques dels representants polítics. Volen fer de jutges i dir-nos el que està bé i el que està malament. El que fan en realitat és actuar contra la llengua dels formenterencs, eivissencs, menorquins i mallorquins, que és la llengua catalana.

]]> <![CDATA[Mesa de Diàleg dels Directors: un ou de dos vermells]]> Aquest mes la Conselleria ha creat la Mesa de Diàleg Permanent amb els directors dels centres educatius. Valoram positivament que l’Administració educativa parli i dialogui amb tothom, però una cosa és dialogar i l’altra crear un òrgan que afecta la participació de la comunitat educativa i en dilueix els òrgans ja establerts per llei.

]]> <![CDATA[No a la LOMQE: una ocasió perduda]]> Dilluns dia 29 de febrer vàrem rebre una invitació de la presidenta del Govern de les Illes Balears i d’Illes per un Pacte Educatiu per anar d’assistents a la signatura d’un acord per un pacte social i polític per l’educació. Un acord que s’ha fet al marge del Consell Escolar de les Illes Balears i que s’hi trametrà en posterioritat. Felicitam els integrants d’Illes per un Pacte per la feina feta de debat, participació, autoformació i consens en la recerca de la millora de l’educació a les Illes Balears, però l’STEI Intersindical en aquesta ocasió no hi ha participat.

]]> <![CDATA[Normalització lingüística i Decret de llengües estrangeres]]> Dia 25 de gener, el Govern de les Illes Balears presentà l’esborrany de decret per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres. Nosaltres, l’STEI Intersindical, abans d’incentivar que es facin matèries no lingüístiques en anglès, volem que les primeres mesures que s’implantin per incentivar el coneixement d’una llengua estrangera afectin tots els alumnes de tots els centres de les Illes Balears, sobretot a Primària. Això es pot fer si es reforça l’àrea d’anglès dins els centres i es fan les optatives d’idiomes amb desdoblaments, suports educatius, auxiliars de conversa, laboratoris d’idiomes, intercanvis escolars... A més, fora dels centres seria bo programar pel·lícules en versió original a la TV pública i promoure la valoració i el respecte per la diversitat lingüística, especialment per la llengua pròpia del territori que és la llengua catalana, entre d’altres moltes coses.

]]> <![CDATA[Els llaços i la Llei de símbols]]> En Miquel Albero, que morí el 26 de setembre passat, avui estaria content. El nou Parlament de les Illes Balears derogarà, dia 6 d’octubre, la llei de símbols. Una llei que anava contra la llibertat d’expressió i que pretenia prohibir les quatre barres i el llaç quadribarrat. Els llaços sortiren quan el govern del PP, presidit per José Ramón Bauzá, va començar a atacar la llengua i la cultura catalana a tots els fronts que va poder. Primer de tot va tancar l’únic mitjà de comunicació que emetia en català les 24 hores del dia. Després va anunciar la modificació de la llei de funció pública per llevar el requisit de català als funcionaris. Durant la campanya electoral, uns mesos abans, havia dit que derogaria la llei de normalització lingüística i que prohibiria els llibres de text en català. I fou durant aquests primers mesos de la legislatura que sortiren els llaços... una idea, en principi inofensiva, que sorgí d’un grup d’alumnes de l’institut on treballava en Miquel Albero. Ell deia que “com a bon fill de pare impressor” ja havia preparat mils d’adhesius dels llaços per repartir. Ràpidament s’escamparen entre professors, pares, mares i alumnes. Aviat va ser el símbol de la defensa de la llengua catalana a l’escola i molts centres començaren a penjar llaços a les façanes. En Bauzá, acompanyat d’un grupuscle extraparlamentari, va fer el primer intent de prohibir els llaços i els va fer despenjar dels centres. Recordareu l’incident a l’IES Marratxí, el darrer divendres del mes de març de 2012, quan un funcionari de l’IBISEC anà amb una escala a retirar el llaç quadribarrat. Era el moment de la primera vaga de fam, la d’en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual de Jubilats per Mallorca; de la Diada de l’OCB organitzada pel Consell de la Societat Civil que tragué 50.000 persones al carrer; de la Marxa dels Xeremiers d’Inca a Palma a peu que va organitzar el doctor Carles Amengual...el moment que l’STEI i l’Assemblea de mestres i professors en català agafaren els llaços dels centres i els pujaren a Cura i d’allà els escamparen a les altres illes, al Principat i al País Valencià. Fins i tot dugueren el llaç quadribarrat al Parlament d’Estrasburg on denunciaren la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana de les Illes Balears per part del govern del PP.

]]> <![CDATA[Tomeu... company, amic: gràcies!]]> El moviment educatiu de les Illes Balears ha tingut la sort de comptar amb un dels professionals de la informació que entenia millor el món de l’educació. El seu entorn familiar era propici a tot tipus de reflexions -enrevoltat com estava de molts i bons professionals, na Cati, en Toni, na Maite… persones que s’estimen l’educació i amb la seva pràctica la milloren cada dia- i amb la seva visió completa de la política estatal, nacional i autonòmica, tant l’educativa com la de gestió de govern, ens feia sempre una anàlisi real i crítica de la situació.

]]> <![CDATA[Celebrem el 29 de setembre, hem tombat el TIL!]]> Aquesta setmana passada ha estat plena de bones notícies per a la comunitat educativa. A punt de complir un any de l'històric 29 de setembre, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) s'ha tornat a pronunciar sobre el decret TIL. Ha donat la raó a l'STEI i als altres sindicats que varen presentar la impugnació i l'ha declarat nul. També ha dictat la suspensió cautelar immediata de l'ordre que el desplega. D'aquesta manera, ha donat per bones les al·legacions presentades i ha legitimat la nostra lluita i la reivindicació per una educació de qualitat, inclusiva, en català i feta des de la participació i el consens.

]]> <![CDATA[Un president ignorant o desinformat?]]> La llibertat dels pares per triar la llengua de l’escola i dels instituts no existeix, president. Com tampoc no existeix la llibertat dels pares i mares per triar si els seus fills fan matemàtiques, anglès, o per triar quins continguts s’expliquen de biologia, d’història o de tecnologia. Això ve regulat en unes normatives basades en criteris pedagògics.

]]> <![CDATA[Idò sí, els Països Catalans existeixen!]]>

El grup parlamentari popular ha promogut, al Parlament de les Illes Balears, una proposició no de llei en què s'afirma que els Països Catalans "no existeixen". Diguin el que diguin, no aconseguiran que els PPCC desapareguin del mapa. Les realitats històriques, geogràfiques i els sentiments de la gent no es muden amb una votació al Parlament. Hi ha una part de la població, de cada vegada més gran, que té clara la seva identitat i la seva nacionalitat i que té un sentiment de pertinença als Països Catalans.

]]>