Vivim en el que podríem anomenar el món més desenvolupat, i ho fem completament immersos en diverses pandèmies cronificades i creixents, com la pandèmia de l'obesitat, tant en adults com en infants, o la pandèmia de la submissió a les pantalles, amb el que representa amb relació a les xarxes socials i a la corresponent pressió estètica que tenalla sobretot els nostres adolescents i joves.

L'accessibilitat al sistema de salut, sobretot a l'atenció primària, ha estat i és un dels grans camps de batalla i, alhora, una oportunitat de millora amb gran repercussió en el conjunt de la ciutadania. Però per afrontar aquest repte cal primer fer algunes consideracions importants des del meu punt de vista. Per exemple: la proposta dels actuals responsables de Salut de reduir l'accessibilitat de l'atenció primària al fet que el metge de família atengui els ciutadans que ho sol·licitin en un màxim de 48 hores, és, com a mínim, simplista. Per què?

L'any 81 vaig acabar la llicenciatura de medicina i cirurgia. Era sis anys després de la mort del dictador i un any després del reial decret que enunciava els traspassos en matèria de sanitat a la Generalitat de Catalunya.