<![CDATA[Ara Balears - Celestí Alomar]]> 10 <![CDATA[Foners a Teheran]]> La guerra a l’Orient Mitjà, reestrenada amb l'agressió satànica dels Estats Units i Israel a l'Iran teocràtic, a primera vista, té traços de disputa tecnològica sense precedents: intel·ligència artificial, sistemes d'intercepció automatitzats i una economia de guerra digitalitzada. Tanmateix, sota aquesta capa de modernitat aflora un clàssic de l’art de la guerra, reapareix la tensió entre la sofisticació material del poder i l'eficàcia funcional de la simplicitat, no exempta d’intel·ligència i coneixement científic i tècnic. Una tibantor que s’ha anat amassant en un cúmul de desavinences postcolonialistes.

]]> <![CDATA[La costa no és un negoci]]>

A les Illes Balears l'espai costaner no només constitueix un patrimoni ambiental de primer ordre, sinó que també és un pilar estructural de l'economia i la identitat de l'Arxipèlag. Els ecosistemes costaners —platges, dunes, salines, albuferes, penya-segats i praderies de posidònia— funcionen com a hàbitats interconnectats i inseparables, part d’un tot harmònic. La seva preservació és clau per a la bona salut de la biodiversitat marina i terrestre i, a més, representen un factor d’excel·lència en el model turístic.

]]> <![CDATA[Presidenta d’una destinació turística]]> ‘Trump provoca un caos mundial’ podria haver estat el titular. El president, un talk-show radical, resa al despatx Oval, però actua com a summe sacerdot de Huitzilopochtli (deu dels sacrificis humans). És l’artesà d’un infern on crema la raó i tot principi moral i ètic. Resa i mana polsar el botó dels míssils. L'atac a l'Iran no només és una acció militar, sinó l’obra d’un narcisista suprem que vomita sobre les cendres de la diplomàcia i el dret internacional. Té seguidors. 

]]> <![CDATA[L’oblit de la història com a arma d’imposició]]> La resposta dels dos grans partits espanyols, aleshores UCD i PSOE, al cop d’estat del 23-F, va ser la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA) de juny del 1982. El president del govern era Leopoldo Calvo-Sotelo. Amb l’aprovació de la llei es pretenia modular i apaivagar el procés autonòmic, prioritzar les normes estatals sobre les autonòmiques i tancar la via ràpida de l'article 151 de la Constitució a regions no històriques, entre altres qüestions. Un any després, el Tribunal Constitucional anul·lava 14 dels 38 articles de la llei i declarava inconstitucional el principi de prevalença estatal. 

]]> <![CDATA[PSM: 50 anys d’amor al país i generositat universal]]>

L’horabaixa del 18 de febrer de 1976, en un apartament del carrer de Catalunya de Ciutat, es presentava als mitjans de comunicació el Partit Socialista de les Illes Balears. Una pluja de pastor amb prou feines banyava la calçada, mentre un estol de policies de la Brigada Política Social estava, a l’aguait, al carrer. Tot just havien passat tres mesos de la mort del dictador. En el procés de creació del nou partit hi havien participat un ampli grup de ciutadanes i ciutadans amb un compromís ferm i actiu en l’antifranquisme: de Bandera Roja (que venien del Partit Comunista d’Espanya, al qual s’havien integrat un any abans), del Partit Socialista Popular i d’altres organitzacions d’esquerres, sindicalistes, de cercles del nacionalisme, i independents que havien participat en un procés de debat entorn de la idea.

]]> <![CDATA[Ni el seu odi, ni les llàgrimes, m'afecten]]> Quan es va aprovar la Llei de memòria i reconeixement democràtics, l’any 2018, vam dir que era una llei que, per si mateixa, justificava tota una legislatura, perquè donava veu al silenci i dignitat als noms esborrats de la història. Avui, quan el conglomerat d’extraextrema dreta té decidit iniciar-ne la derogació, estranyament, no sento tristesa per les víctimes, ni pels fills ni els descendents. La seva memòria ja està escrita en allò invisible, en els murs que van sentir els seus passos. La llavor està sembrada i ha germinat. Sento pena pel meu país, que, sota el setge de la violència política i l’odi, ha oblidat que la democràcia també és una forma de tendresa. 

]]> <![CDATA[Radicalitat negativa]]> Fa la impressió que Núñez Feijóo ha decidit canviar qui li escrigui els discursos. I, el nou escrivà no s’atura en menudeses, el líder gallec no apunta a home d’estat perquè la plurinacionalitat encara l’ennuega, sinó a líder ideològic principal del conglomerat de l’extraextrema dreta espanyola. Tant li val parlar d’“essencialisme identitari”, amb relació a l’emigració, com dir que “ens han fet creure que era millor la democràcia més que no pas la prosperitat”. Cal recordar que l’‘essencialisme identitari’ va ser la base de l’Holocaust i, ara, ho és del genocidi palestí i la violència contra els emigrants; i prioritzar la prosperitat sobre la democràcia ha estat la justificació principal del que podríem anomenar ‘model de desenvolupament asiàtic’, a països com la Xina i Singapur, on el creixement econòmic s’utilitza com a argument per restringir les llibertats polítiques, models que serveixen d’inspiració per a Trump i els oligarques tecnològics americans. Actua de líder de l’ordre, però la instantània més recordada la comparteix amb un narco.

]]> <![CDATA[Qui posa el morral al llop de l’especulació?]]> L’estiu de l’any 1890, Miquel dels Sants Oliver, en una sèrie d'articles titulada ‘Desde la terraza’, que formaven part de les seves ‘Páginas Veraniegas’ al diari La Almudaina, escrivia que: “Tal vegada tenim sota la nostra planta un filó que no procuram il·luminar i descobrir completament”, referint-se a la bellesa de Mallorca i les possibilitats de convertir l’illa en una destinació de turisme. La idea resultava absolutament trencadora, ja que desafiava directament el proteccionisme econòmic de l’època, que intentava, debades, salvar les restes d’un imperi que s’esmicolava i que s'enfonsaria definitivament, tot just vuit anys després. 

]]> <![CDATA[Converses nocturnes amb persones uniformades]]> Utilitzant frases fetes, ben bé, la capçalera d'aquest escrit podria ser ‘començar la casa per la teulada’ o ‘no deixis que la realitat et faci malbé un bon titular’. La teulada i el titular són el de dalt. Ni per un moment, pens parlar de rearmament, ni de l'elevada temperatura de la rentrée política d’aquesta tardor, que anticipen un futur negre. Ho farem del clima de l’estiu i altres temes de societat, a veure si rascant trobam algun fonament. 

]]> <![CDATA[Caçar mòpies]]> D’un temps ençà, de manera assídua, els principals mitjans europeus van fent-se ressò de la situació ambiental i social a les Illes Balears. L’interès pel que passa a l'Arxipèlag ha botat de la premsa groga a les pàgines a publicacions i programes d’una influència reconeguda. L’opinió pública local i la publicada al continent convergeixen en una mateixa direcció. Aquesta evolució anticipa un escenari nou i poc habitual. El doble discurs del Govern, de sostenibilitat, amb la mà esquerra, i disbauxa urbanística i creixement de places, amb la dreta, està quedant públicament en dubte. Enganyar els ciutadans i els visitants alhora no està a l'abast de l'executiu conservador. 

]]> <![CDATA[Proxenetisme del territori]]>

Hi ha qui entén el menyspreu a les formes com un exercici de poder màxim; fer alguna cosa, no perquè sigui necessari, sinó simplement pel gust que sigui així. Aquesta actitud possiblement és l’expressió d’una pulsió autoritària irrefrenable que transcendeix l’eròtica del poder per convertir-se en exhibicionisme. En el maneig que el Govern fa de l’Impost de Turisme Sostenible hi ha molt d’això, de plaer ocult en la profanació exercida pel no-creient.

]]> <![CDATA[La permanent presència de les orelles del llop]]> Carlos Garriga, vicepresident i director de recerca de la Reserva Federal de St. Louis, a ‘La Contra’ de La Vanguardia deia que “no són els espanyols i els seus salaris els que determinen el cost de la vida, sinó turistes i visitants”. La frase és una bona síntesi d’una situació complexa. Dos exercicis pràctics:

]]> <![CDATA[Arran d’Arran]]>

L’autodenominada organització independentista Arran va publicar a les xarxes socials un vídeo que ha generat polèmica i reaccions diverses. L’enregistrament en qüestió inclou imatges d’una pintada de la façana de la Conselleria de Turisme, amb l’eslògan “culpables de la nostra misèria”, i la cremada de fotografies de la presidenta de la comunitat i d’alguns empresaris.

]]> <![CDATA[Absentisme]]> Arran de la negociació del conveni col·lectiu d’hostaleria ha sortit a la palestra l’absentisme laboral. La patronal ho ha situat en el primer lloc de les preocupacions. Segurament, per a alguns, és un tema important en si mateix, però no es pot deslligar d’un quadre laboral més general marcat per l’escassetat de mà d’obra. És indubtable que sense aquesta circumstància prèvia no es parlaria d’absentisme laboral amb la intensitat i urgència que es planteja. No obstant això, la problemàtica és més complexa del que sembla a primera vista i transcendeix el món laboral.

]]> <![CDATA[Després de la manifestació]]> La manifestació del diumenge 15 de juny a Palma ‘Pel dret a una vida digna’ va tornar a ser una mostra contundent del compromís ciutadà amb la defensa dels drets socials i la cohesió territorial. Seria bo i saludable persistir a parlar-ne, com si encara continués caminant la gent pels carrers de Ciutat. La importància de la concentració va més enllà del titular d’un dia, allargar l’acció en el temps no és un recurs literari, més aviat, és una referència a una realitat subjacent. Tot just s’ha passat l’equador de la legislatura i han sovintejat les vegades que la gent s’ha vist en l’obligació de sortir al carrer per expressar la preocupació pel rumb polític i social de les Illes Balears. No recordo que això hagués succeït mai amb aquesta intensitat i freqüència. Una torrentera que no atura de portar aigua.

]]> <![CDATA[Brossa espacial a l'espai sideral financer]]> Parlem del conveni d’hostaleria. Vaig preguntar a dos xatbots d’IA distints quins fons d’inversió eren presents al sector hoteler de les Illes Balears i van coincidir a assenyalar Blackstone, Portobello Capital, Covivio, Apple Leisure Group, CBRE Global Investors, Corum AM, GIC (fons sobirà de Singapur), Cerberus Capital Management (involucrat en l’ocupació de l’Iraq i l’Afganistan), KKR (famós per col·laborar en la construcció d’assentaments il·legals a Cisjordània) i Fattal Hotels. Els intercalats són informació proporcionada pels mateixos programes d’IA. Un llistat de luxe, integrat pel més granat al món de la gestió d’actius. No és poca cosa, al darrer lustre, el 57% del total de les inversions hoteleres a la comunitat correspon a fons d’inversió internacionals.

]]> <![CDATA[Desprotegir ens fa menys lliures]]> Si diem que a cada època de la història li correspon un tipus de turisme, no estarem dient una obvietat. Quan estàvem al Govern, al primer Pacte de Progrés, vàrem intuir que la propera gran transformació vendria provocada per la irrupció d'internet. Es va decidir crear un lloc web de les Illes Balears amb capacitat per comercialitzar directament productes i estades a allotjaments turístics, una central de reserves. Ens havíem d’anticipar. Paral·lelament, s’elaborava un pla de marques per segmentar l'oferta sota els conceptes de qualitat i especificitat. Val a dir que l’eina va funcionar i arribaren les primeres reserves dels clients.

]]> <![CDATA[Borsa fantasma]]> Tot just dimarts passat el Parlament de les Illes Balears va convalidar el decret de turisme, producte de la promíscua relació del PP amb Vox. Informativament, era un tema ja gastat; però, així i tot, alguns aspectes del seu contingut continuen sent cops punyents per a qualsevol raonament lògic i racional. Segons es diu a la comunicació del Govern, el principi essencial de la norma és “contenir per preservar”. “Contenir allò que desborda” –precisa la mateixa nota de premsa– i, en conseqüència, per aconseguir-ho, es perseguirà l’oferta il·legal. Sincerament, per tan curt viatge no feia falta aquest embalum, el concepte d'il·legal inclou estar fora de la llei i, per tant, l’existència de mecanismes per combatre-la. 

]]> <![CDATA[Fix discontinu]]> Cada vegada que es fan modificacions a l'Impost de Turisme Sostenible em ve la sospita que s’ha creat una aura de moral catòlica entorn d’aquesta norma. Els nous objectius semblen un exercici de contrició, de dolor de l'ànima i abominació del pecat comès, en espera de la benedicció que portarà pau i tranquil·litat de consciència. Circumstàncies que fan de l’impost una mena de confessionari on les autoritats porten pecats crònics del sistema, encara que no hi hagi propòsit d'esmena ni garantia de no tornar a pecar. En aquest acte litúrgic, cal esperar que els conversos, com a mínim, utilitzin el reclinatori per confessar-se. 

]]> <![CDATA[Escaramusses ideològiques entorn del canvi d'ús dels hotels]]>

Mateix focus emissor, mateix missatger, mateixa notícia de portada, en síntesi: “Convertir hotels en habitatges no ha funcionat”. Va aparèixer als mitjans de la legislatura passada i ara torna a aparèixer. Cal fer una primera precisió, a la crònica es parla d’un “pla” per canviar l’ús, quan no ha existit mai cap pla en aquest sentit. És a dir, l’Executiu no ha fet mai cap programació, ni planificació per impulsar la transformació d’hotels i similars en habitatge social. Ni amb el govern progressista anterior, ni amb l’actual govern conservador. 

]]>