<![CDATA[Ara Balears - Rafael Borràs]]> 10 <![CDATA[Per un salari mínim propi de les Illes Balears]]> L'article 16 del vigent Estatut d'Autonomia de les Illes Balears insta els poders públics autonòmics a defensar i promoure els drets socials dels ciutadans de les Illes Balears. És, certament, un d'aquests preceptes declaratius que tenen més o menys embranzida i concreció en funció de la voluntat política dels estaments institucionals i dels agents no institucionals. Altrament dit, l'absència explícita d'una competència estatutària no és un obstacle perquè Govern, Parlament, partits polítics, agents econòmics i socials, societat civil organitzada, etc., promoguin el debat i pensin en ampliacions de capacitats d'autogovern per a resoldre problemes propis de la ciutadania de les Illes Balears.

]]> <![CDATA[Pensions pobres, pensions riques]]> Amb les últimes dades disponibles –novembre 2020– sabem que el total de pensions de la Seguretat Social espanyola a les Illes Balears és de 195.802. La pensió mitjana és de 944,34 €/mes, i ocupa en el rànquing de comunitats autònomes una posició intermèdia, ja que, normalment, entre sis i set comunitats autònomes tenen una mitjana inferior. Sens dubte, el percentatge de població illenca beneficiària d'aquestes prestacions contributives és força important i creixent (el 2019 es van incorporar un total de 12.027 pensions, i les baixes només van ser 8.254). En qualsevol cas, convé precisar el següent: les contingències pensionades molt majoritàries són les jubilacions (127.606) i les viduïtats (44.565), que representen, respectivament, el 65% i el 23% del total. La resta de contingències són les d'incapacitat permanent (17.318), orfandat (6.193) i a favor de familiars (120), que, sobre el total de pensions, tenen un pes relatiu bastant i molt modest (8,8%, 3,1% i 0,1%, respectivament). També és imprescindible tenir en compte que la quantia mitjana de la pensió varia molt segons la contingència protegida. El novembre passat la pensió de jubilació mitjana va ser de 1.078,51 €; la d'incapacitat permanent, de 912,12 €; la de viduïtat, de 655,00 €; la d'orfandat, de 358,67 €, i la d'ajuda a familiars, de 599,33 €.

]]> <![CDATA[Salaris i pobresa laboral (abans de la pandèmia)]]>

L’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) publica cada mes de novembre l’informe intitulat Mercat de treball i pensions a les fonts tributàries. És una estadística fonamental -amb molta informació de les comunitats autònomes- per copsar el tarannà de la situació sociolaboral formal, a partir de les dades referides a percepcions salarials i de pensions de l’exercici fiscal precedent. Precisar que aquest informe de la hisenda espanyola permet l’anàlisi de la situació laboral formal no és balder, car el conjunt de dades prové de les retencions i liquidacions de l’IRPF i, per tant, tot allò que té a veure amb els treballs remunerats informalment són figues d’un altre paner.

]]> <![CDATA[L'hora de la Renda Bàsica Incondicional]]> "Un fantasma recorre Europa...", van escriure Marx i Engels a mitjan segle dinou. Es referien, és clar, al comunisme. Ara mateix –ja ben entrat el segle XXI– pot dir-se que un altre fantasma recorre Europa: la proposta de Renda Bàsica Incondicional (RB). No hi ha racó europeu, i, fins i tot més enllà, en què no hi hagi activistes, gent de l'acadèmia o gent representativa dels sectors socials, culturals i de la intel·lectualitat que no defensin la immediata implantació d'una renda bàsica incondicional i universal. També hi ha, encara que s'ha de reconèixer que menys nombroses, persones defensores de la RB en l'àmbit de la política institucional. Fins i tot algunes amb altes responsabilitats de govern, com ara la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, que aquest passat mes de maig afirmà, sense embuts, que "ha arribat el moment de la Renda Bàsica Incondicional".

]]> <![CDATA[Voler la Renda Bàsica ens cal...]]> La crisi de la covid-19 i les seves derivades en crisi sanitària, econòmica, laboral, social, política, ecològica, humanitària, educativa, geopolítica (pel que fa a la vacuna), democràtica... provoquen una situació sociològica de gravíssima incertesa. Aquesta percepció social d’un incert futur té bases objectives, com ara les inseguretats sociolaborals d’una bona part de la societat.

]]> <![CDATA[El "no nos metamos en eso" de Rajoy i la Vaga Feminista]]> Tinc la plena convicció que el president del Govern del Regne d'Espanya, Mariano Rajoy, va ser molt sincer quan, referint-se al principi de "a igual treball, igual salari", digué allò de "no nos metamos en eso". A més de sinceritat, aquestes paraules de Rajoy traspuaven coherència amb les polítiques aplicades en el temps que fa que governa, unes polítiques que tenen la següent lògica: els poders públics estatals no han de ficar-se en la reducció de la bretxa salarial entre homes i dones.

]]> <![CDATA[Desconstrucció de l’ocupació]]>

Fa temps que sabem que el concepte ‘desconstrucció’ és quelcom molt més important que una tendència i tècnica gastronòmica. Des dels anys seixanta del segle passat, el filòsof Jacques Derrida ens va ensenyar que els textos i els llenguatges de les ciències socials adquireixen un nou significat a la llum dels seus propis supòsits i absències. Pel que fa a l’ocupació retribuïda, em sembla escaient parlar de la seva desconstrucció, considerant els supòsits reals de la precarietat i l’absència de garantia d’inclusió social (absència de risc de pobresa i/o exclusió social) de l’ocupació retribuïda postcrisi-estafa.

]]> <![CDATA[Capitalisme canalla]]> Manllev aquest títol del llibre -així titulat- de César Rendueles. L'expressió canalla s'empra, doncs, segons la primera accepció del diccionari, que fa referència a "gent dolenta menyspreable". Per tant, res té a veure amb la forma col·loquial amb la qual, en algunes terres de parla catalana, es refereixen als infants. Manllev al professor de sociologia, investigador i escriptor el títol, i la següent idea: "El mercat lliure no és el resultat espontani d'un instint emprenedor innat en l'espècie humana. Fins a la modernitat, cap civilització ha estat tan idiota com per apostar la seva pròpia supervivència material a la ruleta comercial". Tots dos préstecs són per comentar un assumpte global, que té repercussions, com no podia ser d'altra manera, en un de local.

]]> <![CDATA[Palma precària]]> A tocar la festa gran de la Ciutat de Palma, no puc estar-me d'escriure unes línies sobre la Palma laboralment precària. Per això faré dues coses: d'una banda, polemitzar amb la regidora de Turisme, Comerç i Treball, Joana Maria Adrover; i, d'altra banda, oferir als lectors i lectores algunes dades oficials sobre la magnitud de la temporalitat laboral a Palma que, incomprensiblement, no són, a parer meu, suficientment conegudes.

]]> <![CDATA[Precarietat laboral: vius i ungles amb el llenguatge!]]> Hi ha un marc mental de les esquerres nostrades diferent del de les dretes per analitzar el que s'anomena mercat laboral? Al meu entendre no està prou clara l'existència d'un marc mental clarament diferenciat en aquest àmbit transcendental per a la vida de les persones. Si fos així, i seguint George Lakoff i el seu ‘No pensis en un elefant. Llenguatge i debat polític’, els i les progressistes no haurien d'utilitzar el mateix llenguatge en les anàlisis de la situació del treball remunerat. I manco ho haurien de fer en aquesta fase en la qual sembla consolidar-se la superació de la recessió econòmica, alhora que es manté una aguda crisi de l'ocupació com a garantia d'integració social i de no perpetuació dels riscos de pobresa i/o exclusió social.

]]> <![CDATA[2018: Creixement econòmic, pors socials]]> Si fem cas a les previsions de les institucions autonòmiques, i d’altres 'influencers' econòmics illencs, l'any que acabem d'estrenar serà un bon any econòmic. Totes les previsions apunten a un creixement entorn del 3,5% del PIB. Lògicament –o, millor dit, contra tota lògica–, cap d'aquests influenciadors públics o privats assenyalen les limitacions del PIB per mesurar la qualitat del creixement econòmic. Hi ha creixements que provoquen morir d'èxit, i n'hi ha que s'aconsegueixen a força d'accelerar la injustícia social i ecològica.

]]> <![CDATA[Visca la terra, mori el mal govern!]]> L'INE va publicar el passat 15 de desembre una d'aquestes estadístiques a les quals –supòs que excepte en àmbits estrictament lligats al sector agrícola i ramader– se sol prestar poca atenció. I, no obstant això, sense que tingui (ni hagi tingut) cap relació professional amb el sector primari insular, és una de les informacions estadístiques que, des de fa alguns anys, seguesc amb especial interès. Hi ha molts debats (entre d'altres, els de sobirania alimentària, alimentació saludable i ecològica, propietat de la terra, preservació del territori, manteniment d'oficis i tradicions, generació d'ocupació, els mal anomenats acords de lliure comerç, com el CETA o el TTIP, etc.) associats a la situació de les nostres explotacions agrícoles. Paga, idò, la pena fer un esforç per analitzar la informació, almenys la més rellevant, que ofereix l'Enquesta sobre l'Estructura de les Explotacions Agrícoles.

]]> <![CDATA[Contra la corrupció: També, salari màxim]]> La corrupció política i econòmica és un gravíssim tumor cancerós per a la democràcia. Un càncer amb una metàstasi molt estesa i complexa que, entre altres, autors i autores com Roberto Velasco o Loretta Napoleoni expliquen en els seus respectius llibres, 'Les clavegueres de l'economia', i 'La mordassa. Les veritables raons de la crisi econòmica'. Són, per a mi, dos textos fonamentals per entendre, sense apriorismes ideològics, la golafreria de l'actual capitalisme globalitzat.

]]> <![CDATA[Abandonament escolar i empobriment]]> El fracàs i l’abandonament escolar és un assumpte complex i polièdric. Hi ha abundant literatura que il·lustra aquesta complexitat, i una multitud de factors que influeixen en aquest fenomen. Simplificant molt, m'atreviria a dir que els autors i les autores es divideixen en dos grans grups: per una banda, els que emfasitzen com a causa l'especialitat productiva d'una determinada comunitat humana, i la dinàmica del mercat laboral associada a tal especialitat; i, per una altra, els que posen l'èmfasi en la problemàtica del mateix sistema educatiu. I, tanmateix, hi ha bastantes passarel·les entre tots dos enfocaments en concloure que "el risc de fracàs i d'abandonament escolar no es distribueix de forma aleatòria entre la població. Ans al contrari, són precisament els nois de baix estatus socioeconòmic i cultural i d'origen migratori els que, de forma sistemàtica, estan sobrerepresentats en les estadístiques de fracàs i abandonament escolar". Aquesta conclusió de l'informe de la Fundació Jaume Bofill, signat per la professora del Departament de Sociologia de la UAB Aina Tarabini, sota el títol "L'escola no és per a tu: el rol dels centres educatius en l'abandonament escolar", m'ha plantejat els següents dubtes en relació a aquesta problemàtica a les Illes Balears:

]]> <![CDATA[Pensions: L’hora dels voltors]]> Hi ha realment un problema de finançament del sistema públic de pensions? A l'Anuari del Treball de les Illes Balears 2016 el professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Madrid, i membre d'Economistas frente a la crisis, Borja Suárez, escriu que, en qualsevol cas, "les actuals dificultats financeres res tenen a veure amb defectes de disseny –entesos aquí com a excessiva generositat– del sistema de Seguretat Social. Més aviat el desequilibri financer respon a la fortíssima destrucció d'ocupació provocada per la crisi econòmica i les receptes 'austericides' que han prioritzat la lluita contra el dèficit públic sobre la recuperació del mercat laboral. La millor prova de la naturalesa conjuntural d'aquests condicionants és que si ara tinguéssim el nivell d'afiliació i de salaris de 2008, la Seguretat Social gaudiria d'un folgat superàvit".

]]> <![CDATA[Cop d'ull a l'Anuari d'Estadístiques Culturals 2017]]> Com cada mes de novembre, d'ençà de l'any 2005, s'acaba de publicar l'Anuari d'Estadístiques Culturals 2017, elaborat per la Sotsdirecció General d'Estadística i Estudis de la Secretaria General Tècnica del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. La recopilació de dades estadístiques, procedents de diferents fonts, amb explotacions específiques per a aquesta publicació, i indicadors sintètics, és prou exhaustiva i abasta un ampli ventall de temàtiques de matriu cultural: evolució de l'ocupació, demografia empresarial, finançament i despesa pública, despeses del consum de les llars en béns i serveis, evolució de preus de determinats béns i serveis, propietat intel·lectual, comerç exterior, turisme, ensenyament, hàbits de la ciutadania, béns culturals, museus, biblioteques, llibres, arts escèniques i musicals, cinema i l'últim Compte Satèl·lit de la Cultura a Espanya disponible.

]]> <![CDATA[Bones ocupacions contra violència masclista]]>

En el Dia internacional contra la violència cap a les dones és pertinent assenyalar que, aquesta xacra, cal combatre-la des de tots els àmbits. També des de l'àmbit laboral. La violència masclista és, sens dubte, la manifestació més dramàtica de la desigualtat entre homes i dones que generen les dinàmiques de les estructures socials patriarcals. Val a dir que una d'aquestes estructures patriarcals és l'anomenat mercat de treball remunerat.

]]> <![CDATA[Pobresa laboral i pobres pensions]]> Primer va ser l'‘Enquesta anual d'estructura salarial’, publicada el mes de juny per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que ens informava que l'any 2015 el salari mitjà, 1.783 €/mes, dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears era dels més baixos i, de fet, ens situava com a setena comunitat autònoma amb els sous més baixos. Més tard, el passat 8 de novembre, es van conèixer les dades del 2016 sobre salaris, que es recullen a l'Enquesta de Població Activa (EPA), que fixava el salari brut mensual mitjà de les persones assalariades illenques en 1.749,3 €/mes. Eren dades que, aplicat el teorema del valor mitjà, evidenciaven que hi havia moltes persones amb salaris que no superen el llindar illenc de la pobresa, que la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN) situava en 747,8 €/mes, i 750,3 €/mes per a 2015 i 2016, respectivament.

]]> <![CDATA[Malgrat el PP i C's, un avanç contra la precarietat laboral]]> Un dels dogmes empresarials tan fals com reiterat és aquell que diu que "qui crea ocupació són les empreses privades". Trimestre rere trimestre l'Enquesta de Població Activa (EPA) desmenteix tal asseveració, i, a tall d'exemple, en el tercer trimestre d'enguany, del total de Població Assalariada en el Regne d'Espanya, el 19,7% ho són en el sector públic, i, en el cas de les Illes Balears, aquest percentatge és –en el trimestre estival i, per tant, en els mesos amb major nombre de persones assalariades– del 15,9%.

]]> <![CDATA[Xifres, persones i desenvolupament humà]]> "Llegint la literatura econòmica, un té la sensació que, amb tantes xifres en el cap, ja no se'n recorden que, darrere d'elles, hi ha vides i drames humans". Aquesta reflexió de Josep Ramoneda a ‘L'esquerra necessària’ (RBA, 2012) és extraordinàriament escaient pel que fa a les anàlisis de la situació de l'anomenat "mercat de treball", perquè, efectivament, a l'hora d'interpretar les xifres laborals, un té la sensació que s'oblida que, darrere d'elles, hi ha persones.

]]>