10 Un recent informe de la Comissió Europea compara el potencial econòmic de 250 ciutats de gairebé totes les regions europees. A l’estudi, les ciutats –i les seves àrees d’influència– es classifiquen en funció de la seva tipologia: ciutats que generen idees i coneixement (Barcelona o Glasgow); investigació i recerca (Bolonya o Cambridge) o industrials modernes (com Vitòria-Gasteiz). Palma –i, per extensió, la seva zona d’influència– està considerada una àrea “centre de visitants”.

]]> La setmana passada comentàrem la importància de tenir institucions que funcionin bé i governants preparats per fer front a la complexitat dels reptes econòmics. Avui parlarem del paper dels mitjans de comunicació i dels ciutadans, els altres pilars imprescindibles per tenir democràcies sòlides i economies sanes.

]]> “Quan estàs al govern t’adones que no tens eines, ni personal, ni recursos. És una sensació d’impotència total”. Qualsevol persona que hagi tengut responsabilitats polítiques a l’administració pot signar aquesta frase. Escriure articles per criticar allò que fan els altres és fàcil. Gestionar bé, no tant. No, els polítics no tenen la culpa de tot.

]]> No volem retallades en educació ni en sanitat i necessitam inversions públiques en habitatge i en l’economia de les idees i el coneixement. Tampoc no volem més pujades d’impostos. En resum: els números no quadren.

]]> De què farem feina en el futur? El mercat laboral és cada vegada més complex i difícil. Demà encara ho serà més.

]]> Què hem fet fins ara per frenar la nostra contribució a la contaminació del planeta? L’administració pública, subvencionar amb 1.000 milions d’euros anuals l’arribada de vaixells carregats de petroli i carbó per cremar. Alhora, s’ha prioritzat una nova connexió elèctrica amb la Península (que costa 1.200 milions). Finalment, s’ha promogut –tímidament– la creació de parcs fotovoltaics i eòlics: menys de 2 milions d’euros anuals per incentivar-ne la creació. Per la seva banda, els ciutadans (o una part d’ells) s’han oposat als projectes de parcs de plaques solars i molins de vent.

]]> Rebre setze milions de turistes cada any genera molts de llocs de feina. És bo tenir tants visitants?

]]> La setmana passada explicàrem que la diversificació de l’economia de les Illes passa per fomentar l’economia del coneixement, és a dir, tots aquells productes en els quals l’element central són les idees, la innovació i el saber. A Balears hi ha tres subsectors que han tengut èxit desenvolupant productes basats en el coneixement: les tecnologies aplicades al turisme, la indústria tradicional i les noves tecnologies. Avui veurem exemples d’actuacions per promoure més aquestes activitats.

]]> Quin problema hi ha que el turisme de masses continuï sent la –pràcticament– única activitat econòmica de les Illes? Primer, que aquest sector –juntament amb la construcció– genera una gran part d’oficis de poca qualitat: cambrers, personal de neteja o picapedrers tenen sous baixos, contractes temporals i requereixen un nivell de formació mínim. El segon efecte negatiu és l’alt impacte ambiental.

]]> Si no feim un canvi profund en les polítiques d’habitatge a les Balears, cada vegada ho passarem pitjor.

]]> Pep Lemon és un cas de projecte empresarial exemplar. Un refresc fet a base de llimones de Mallorca, embotellat aquí i en vidre reutilitzable, disseny i màrqueting brillant, 120.000 unitats venudes anualment i tres premis rebuts. Al cap de quatre anys, l’empresa va tancar. Si un projecte tan ben plantejat i amb èxit comercial no va anar bé, quina esperança hi ha?

]]> “En les últimes dècades, hem aconseguit frenar la fam, la pesta i la guerra, les tres principals preocupacions de la humanitat. Aquests problemes no s’han resolt del tot, però aquestes calamitats es produeixen cada vegada menys”. Fins i tot en plena pandèmia del coronavirus, la reflexió de l’historiador Noah Harari és innegable. Els 400 milions de morts per la verola o els 130 milions de morts per guerres -tot això en el segle XX- aporten perspectiva a la tragèdia del covid. El progrés humà no ha permès eradicar del tot aquestes tres grans qüestions, però el món ha avançat més del que ens pensam.

]]> Poques vegades un canvi nascut a les urnes ha estat tan contundent. El binomi PP-PSOE -els dos partits que han governat Espanya en els darrers 32 anys i que han votat junts en 7 de cada 10 votacions a Brussel·les- fa només 5 anys obtingué 47 diputats, el 90% de tots els que s’escollien. En les eleccions d’ahir, entre els dos han perdut 17 diputats i més de 5 milions de vots.

]]> Dumenge es van manifestar a Balears 100.000 persones. Tanta gent com per omplir l'estadi de Son Moix més de quatre vegades -un estadi que no s'omple ni quan ve el millor equip del món. Gent suficient per fer una cadena humana de Palma al Port de Pollença i -com que encara sobra gent- per ajuntar Maó amb Ciutadella. Un 10% de la població total de les Illes va sortir al carrer. Un fet sense precedents a Europa: no només per la quantitat, sinó per com es va produir.

]]>