<![CDATA[Ara Balears - Antoni Riera Font]]> 10 <![CDATA[Posant el punt damunt la 'i']]> La conjuntura econòmica s’ha tenyit aquests darrers temps d’"esdeveniments especials" que han alterat la senda de creixement de les Illes Balears més enllà dels seus propis fonaments. Això ha suposat un repte majúscul per a les famílies, per a les empreses, per a les administracions... i també per als analistes econòmics.  I és que, més enllà de seguir el cicle econòmic, ens hem vist abocats a monitoritzar i interpretar un procés que es va iniciar amb la declaració de la pandèmia i que, mirant enrere, sabem que s’ha caracteritzat per tres etapes: primer de ‘paralització’, després de ‘reactivació’ i, en els darrers tres trimestres, de ‘normalització’ de l’activitat.

]]> <![CDATA[Una reflexió inspirada en el País Basc]]> Vaig aprofundir en l’economia del País Basc al mateix temps que estudiava la de Flandes, Baviera o Baden-Wurtemberg, l’any 2013. Vuit anys després, el desenvolupament econòmic del País Basc em continua fascinant pels seus èxits, pel seu enfocament de competitivitat i per la seva preocupació subjacent per un desenvolupament sostenible i inclusiu. 

]]> <![CDATA[Les expectatives de creixement es deterioren]]>

Tancat l'exercici 2019, els models de predicció suggerien que la fase de desacceleració que travessa l’economia balear tindria continuïtat fins ben tancat el primer semestre. A partir d’aquest moment, la pauta de desacceleració donaria pas a una pauta d'estabilitat en la qual el creixement es mantindria ferm, tot i que en nivells baixos durant un temps. D’aquesta manera, el comptador de creixement evitaria el signe negatiu i allunyaria un nou episodi de recessió.

]]> <![CDATA[2019 o l’any de l’‘stand by’]]>

Hi ha moments en què a l’economista se li demana una xifra. En altres, una data. I només en rares ocasions, les dues coses. Res fa pensar que estiguem ara davant d’un d’aquests moments excepcionals. Encara que acomiadam un any positiu, en què s’han acomplert els pronòstics econòmics, i encetam un nou any amb la certesa que, després de quatre anys extraordinaris, el comptador de creixement es moderarà, la pregunta que cal fer-se ara no és doble.

]]> <![CDATA[Cap a una arquitectura energètica diferent]]> Després de gairebé tres dècades d’experiència satisfactòria en el control de la contaminació atmosfèrica, el canvi climàtic planteja a economistes i legisladors un nou desafiament. Així, encara que cal aprofitar l’experiència passada, no es pot obviar que el canvi climàtic requereix una regulació i uns instruments econòmics diferents.

]]> <![CDATA[Finançament autonòmic, rompem l’‘statu quo’?]]>

Escau parlar de finançament autonòmic perquè, no debades, condiciona la dotació de recursos necessaris per a garantir la prestació de serveis fonamentals, com són l’educació i la sanitat. Escau i, és més, urgeix parlar-ne -sempre lligat a l’ús que es fa d’aquests recursos- perquè afecta no només la capacitat de mantenir sinó de millorar els sistemes públics d’educació i sanitat actuals. I cal tenir-ho clar, avui en dia garantir la prestació d’aquests serveis fonamentals requereix ambdues coses. I fer-ho amb escreix.

]]> <![CDATA[2018, a través d’un cristall translúcid]]> Preveure l’evolució futura d’una economia ha estat sempre una tasca arriscada perquè els mecanismes econòmics responen no només a realitats presents sinó també a expectatives futures, que poden materialitzar-se o no. Més difícil encara és preveure el comportament d’una economia petita com la de les Balears perquè molts dels supòsits de partida troben també el seu origen fora de les seves fronteres i l’abast d’allò que anomenam ‘globalització’ imprimeix als esdeveniments, positius o negatius, una velocitat de contagi no sempre previsible.

]]> <![CDATA[És la malaltia holandesa]]>

F erran Aguiló publicà un article en què afirmava que “ens equivocaríem de totes si analitzàssim el lloguer turístic com un problema perquè només és el símptoma, un altre, d’una disfunció molt gran”. No puc estar-hi més d’acord, però... quina és la malaltia? Què li passa a l’economia balear? Per què una regió avesada a estar en els llocs capdavanters està de capavallada?

]]> <![CDATA[Adéu, 2016! Benvingut, 2017!]]> D’ençà que el setembre del 2008 la fallida de Lehmann Brothers multiplicà els efectes d'una crisi que mesos abans havia tret el cap a les Balears i provocà una de les majors contraccions econòmiques que es recorden, la prioritat a l’Arxipèlag no ha estat altra que recuperar el nivell d'ocupació i producció precrisi.

]]> <![CDATA[Per què una política econòmica pròpia?]]> L’evolució econòmica de les Balears s’ha d’inserir en un context de creixent globalització –esperonada pel procés d’integració de les economies i l’obertura dels mercats– i d’ascendent protagonisme de la governança multinivell –derivada de l’àmplia gamma d’estructures institucionals entre països i blocs econòmics que, com la Unió Europea, s’han forjat.

]]> <![CDATA[... i pròsper any nou?]]> Per aquestes dates és habitual demanar-se com serà l’any que ha començat i recórrer, per això mateix, a l’opinió dels experts o analistes perquè després d’un raonament llarg i pesat acabin fent un pronòstic sobre què cal esperar de l’any nou. En aquest afer, els economistes, siguin de l’escola que siguin, s’esforcen per facilitar al públic una estimació de la taxa de creixement per al 2016. No es tracta en cap cas d’un exercici arbitrari: l’economista sap que la variació del ritme de creixement determina el nivell d’ocupació, afecta els salaris, fixa el consum i la inversió, influeix sobre els preus dels béns i dels diners, compromet els beneficis... i, consegüentment, si és capaç de preveure la taxa de creixement futura de l’economia, pot anticipar també el comportament d’aquestes altres variables que interessen a la societat.

]]> <![CDATA[Keynes, sempre Keynes]]> L’acabament de la temporada turística ha revifat a les Balears un debat tan antic com fructífer en la literatura econòmica: la dicotomia entre creixement i progrés. Amb tot, cal esmentar d’entrada que el seguiment dels comptadors més significatius de la conjuntura turística (arribada de turistes, ingressos, despeses, pernoctacions, estada mitjana...) no permet establir cap evidència sobre l’evolució dels quatre determinants del progrés d’una societat: estabilitat, competitivitat, equitat i sostenibilitat.

]]> <![CDATA[Decebedorament lent, però per què?]]> Record clarament quan el concepte de ‘turisme sostenible’ es va introduir per primera vegada a un curs de la UIB. La reacció inicial dels assistents va ser inequívocament d’escepticisme, ja que es veia com un concepte vell amb un nom nou. Vint-i-cinc anys després el ‘turisme sostenible’ ocupa un lloc destacat a bona part de la formació universitària en turisme, com també a les principals revistes científiques que es dediquen per complet a l’estudi del turisme. No està gens malament!

]]> <![CDATA[Activisme o ‘laissez-faire’?]]> Poden seguir les Balears una política de 'laissez-faire' i esperar que, en aquesta nova etapa de recuperació econòmica, floreixin de manera espontània iniciatives empresarials de tot tipus que creïn més i millor ocupació? En altres paraules, tenen les Balears una massa crítica de personal qualificat i polivalent capaç d’establir per si mateixa connexions internes suficients que facin fructificar activitats més innovadores, integradores i competitives?

]]> <![CDATA[Progrés acaba en “tat”]]> Tinc un molt bon record d’una companya de feina amb la qual coincidia durant els meus estius d’estudiant. Un dia vaig descobrir que vinculava els gestos que feim les persones a determinades paraules. Així, m’explicà que quan parlam de la “realitat”, tenim tots una tendència general a aixecar la mirada o assenyalar amb el dit l’exterior. És com si la “realitat” fos sempre una cosa que ocorre en un altre lloc, fora del nostre àmbit, darrere els grans finestrals o a la televisió.

]]> <![CDATA[“Benvolgut Futur, t’escric per...”]]> ... recordar-te que l’any 1959 la renda d’un ciutadà mitjà d’Espanya era de 3.050 dòlars i que al cap de 42 anys, és a dir, l’any 2001, la renda per capita s’havia multiplicat per cinc, fins a assolir els 15.659 dòlars.

]]> <![CDATA[Com ‘Hamlet’ sense el príncep]]>

Acabada la II Guerra Mundial, l’optimisme sobre les possibilitats de promoure el desenvolupament de les noves nacions independents era elevat. Es creia que el creixement econòmic, sobre la base de l’acumulació de més treball i capital físic (maquinària, instal·lacions, eines...), podia resoldre tots els problemes.

]]> <![CDATA[Miquel dels Sants Oliver i el pensament vertical]]> Arran de la convidada a participar en els actes de commemoració del 150è aniversari del naixement de Miquel dels Sants Oliver (1864-1920), vaig acostar-me novament a l’obra d’aquest bibliotecari, periodista, assagista, poeta, advocat i emprenedor mallorquí. Mentre rellegia la seva biografia, una data em va cridar l’atenció: Miquel dels Sants Oliver va abandonar Mallorca per anar a estudiar Dret a Barcelona el curs 1881-82.

]]> <![CDATA[Com decideix una societat?]]> Fa temps que pens en la situació econòmica, social i institucional que vivim. Una de les qüestions sobre les quals més he reflexionat fa referència als criteris que guien o haurien de guiar la presa de decisions socials. Potser, emperò, abans de tractar aquest aspecte cal aturar-se a meditar sobre la forma en què es prenen les decisions. Això m’ha dut a plantejar-me una pregunta: Com decideix una societat? Aquesta no és una pregunta fàcil, però potser la resposta tingui a veure amb el grau d’altruisme dels individus que formen la societat. M’explicaré.

]]> <![CDATA[Quan més i més deixa de ser millor]]> És àmpliament acceptat que conèixer allò que fan els turistes durant les seves vacances és important, tant pels efectes multiplicadors associats als diners que es gasten en cada activitat recreativa com per la rellevància que s’amaga darrere d’aquesta informació a l’hora d’adaptar, si s’escau, el producte turístic a les motivacions, preferències i experiències dels propis turistes.

]]>