<![CDATA[Ara Balears - Maties Salom]]> 10 <![CDATA[La transformació al centredreta]]> Ara ens demanen si Podem, amb 10 diputats, té intencions de governar, com si s’haguessin presentat a les eleccions per fer bonic. Hauríem de veure si la pregunta es formularia en els mateixos termes a Ciutadans en cas d’haver tret aquest mateix resultat. En aquest escenari Bauzá tampoc n’hauria tengut a bastament per governar tranquil, la qual cosa ens dóna una altra dimensió de la tragèdia del president en funcions.

]]> <![CDATA[L’equació del líder]]> La desfeta popular que apuntàvem des de mitjan legislatura s’ha consumat, fruit de la incapacitat de José Ramón Bauzá per crear consensos no només dins del partit –s’ha caracteritzat principalment per xapar, trencar i dividir–, sinó també dins del seu àmbit ideològic. Es torna a demostrar que ni les millors famílies poden viure sempre de rendes. Així acaben els hidalgos.

]]> <![CDATA[Les mesures del canvi]]> Que aquí, a Mallorca, Menorca i les Pitiüses, tot canviarà és una evidència que només refutarien uns resultats a l’estil Cameron. I la cara que se’ns quedaria: ningú, ni els més fidels i encegats seguidors populars, no confia a reeditar la majoria absoluta. Aquesta ja és una mesura del canvi.

]]> <![CDATA[Vota el patró]]> Per als partits tradicionals, demanar el vot per un altre, encara que sigui de verbes, és una sort de tabú. L’altre només pot ser ignorat, menystingut o criticat. La ironia no s’utilitza, perquè tracten l’elector com qualcú en qui esculpir el missatge a la pedra, o marcar-lo amb foc. El missatge repetit és dogma, i el dogma té la condició de veritat. Per això els cartells que han aparegut aquest dijous a Ciutat demanant el vot a importants empresaris mallorquins no poden haver estat beneïts per cap equip de campanya dels partits de sempre. No es pot despistar així l’elector.

]]> <![CDATA[Per Bauzá, la candidata és Armengol]]> Després del debat cara a cara a la televisió autonòmica podríem considerar acabada la campanya de socialistes i populars. Amb l’hora i trenta-vuit minuts de presència en els mitjans públics varen tenir temps de fer notar les divergències de tarannà i de programa, si és que algun dels hipotètics espectadors no les coneixia. A pesar de l’encotillament a què es varen sotmetre amb un format que no deixava espai per fer res més que un frontó avorrit i sense matisos.

]]> <![CDATA[El vot en un 'hashtag']]> Per primera vegada en unes autonòmiques veim una utilització recurrent i intensiva de les xarxes socials. L'efecte d'aquest missatge està per veure, i és vera, també, que l'espectre més actiu es mou entorn de les esquerres. En plural.

]]> <![CDATA[La mort del míting?]]> Entre els dos actes centrals de campanya del PSIB i Guanyem no varen arreplegar dues mil persones, tot i la presència dels líders estatals del PSOE i Esquerra Unida. Podem fa l'acte central de campanya aquest dimecres, al mateix espai obert que varen triar els socialistes. Tots escrutàrem amb curiositat l'amfiteatre del parc de la Riera per trobar les diferències –i les similituds– entre els assistents a les dues convocatòries, convençuts, d'entrada, que un míting no condicionarà el vot de ningú.

]]> <![CDATA[Una vaga dóna vots?]]> La vaga d'aquest dimarts als centres educatius l'ha convocada el Govern com a demostració de força davant l'Assemblea de Docents. L'estratègia s'entén poc si ens atenem a la capacitat de mobilització demostrada pels mestres aquesta legislatura i la juxtaposició pràctica dels exàmens exigits per la Llei Orgànica de Qualitat Educativa (LOMQE) amb les exèquies programades per a diumenge que ve. Serà el penúltim acte de l'assetjament dels responsables actuals a la comunitat educativa, agreujat per la vulnerabilitat de la població captiva: alumnes de tercer de Primària. 8 i 9 anys.

]]> <![CDATA[Creure en les enquestes]]> La guerra psicològica en campanya electoral es juga en les xarxes socials, però l’armament pesant continuen sent les enquestes. Encara que tenguin la mateixa credibilitat que les promeses dels animals polítics en zel.

]]> <![CDATA[La línia del fracàs]]>

Un dels secrets més ben guardats davant del resultat electoral és el sentiment de fracàs. Intentam escatir les zones abismals dels principals actors d’aquestes eleccions.

]]> <![CDATA[L’ecotaxa encara fa por]]> El porc li va dir a l’ase “orellut”, i Bauzá va qüestionar l’empatia de Rajoy després de passejar-lo per Ciutat esquivant improperis. En el míting de Son Moix, el president del PP va aconseguir empatitzar amb el públic recuperant del catàleg dels terrors de l’avern la maleïda ecotaxa, aquell vell mopi l’aplicació del qual malmetria l’atractiu turístic de les Balears i duria altres calamitats ignotes. El programa popular per a aquestes eleccions no du l’ecotaxa ni res que s’hi assembli. De fet, els populars donen a entendre sempre que poden que si fos per ells no hi hauria impostos. Ni diputats, si tant vols.

]]> <![CDATA[Prospeccions i compromisos]]> Onze banderes blaves menys a les platges de les Balears. La claca empresarial turística no ha piulat, encara que aquest és un dels criteris de qualitat amb què solen vendre, sempre de cara a la galeria, els hotels de les Balears. En campanya electoral i amb el govern en mans dels altres perdre’n dues hauria estat una catàstrofe. Una temporada insalvable, vaja.

]]> <![CDATA[El mariscal entra en campanya]]> Que el castellà està en perill a l’escola en català és una cançó que aquí ja sentim fa molts anys. El candidat Bauzá i tot el seu cor de cambra varen donar força a l’argument, amb permís del Think tank de l’extrema dreta, la campanya passada, per demonitzar la Llei de normalització. Que era un d’aquells ‘consensos’ de la transició tan sacralitzats, en alguns casos. Avui el Ministre Wert ha fet dues voltes més a l’argument i ha calcat el 'modus operandi' dels populars balears, en trabucar el carro al Congrés per després disculpar-se pel malentès. Creis-lo si ho voleu. O pensau que és casualitat.

]]> <![CDATA[Debat?]]> Allò que no ha fet el mitjà públic tampoc no ho ha aconseguit una agència de màrqueting. L’acte dels candidats a Twitter ha suposat una campanya magnífica per a l’empresa organitzadora. Ha col·locat l’etiqueta #CandidatosCAIB com a tendència estatal i ha alimentat el debat a la xarxa, davall d’aquest paraigua. En la sessió, però, no hi ha hagut intercanvi. Ha estat un frontó avorrit i mecànic, salvat només per la durada. Sense rèpliques no hi ha diàleg, i sense això els titulars esputats pels candidats només poden confirmar les idees preconcebudes que té el receptor. Sospitam que aquest no és el format ideal per als organitzadors, que només pel fet d’haver aconseguit asseure’ls a tots davant els set tuitaires i tota la xarxa ja han demostrat que de comunicació, relacions públiques i organització d’esdeveniments en saben una estona. Objectiu complit, i amb nota.

]]> <![CDATA[26 diputats, i pujant]]> Resulta curiós a bastament que sigui el número u de la candidatura que ostenta el Govern en funcions qui faci públic el resultat d'una enquesta interna del seu partit, encara que ho faci en el decurs d'un berenar. És ben sabut que els periodistes tenim més fàcil empassar-nos segons què si ens ho fan entrar amb olives. El fet és que Bauzá confia en les seves enquestes i es fixa en les sorpreses del Regne Unit –que, d'altra banda, cap sondeig tampoc va afinar– per donar aire a la seva candidatura. Bauzá es mira –mig en broma, suposam– en David Cameron, un líder considerat flexible i dialogant.

]]> <![CDATA[Sense frontisses]]> El partit que més bé ha encarnat la definició de formació frontissa a les Balears –'partit xarnera', ens agradava dir-li un temps– es va autodestruir, gat de poder i d'influència, per combustió espontània, i deixà el camí obert a la majoria que ha governat pràcticament arreu de les Illes els darrers quatre anys. Havia fet la funció ben lubricat, ara aquí, ara allà; aquí amb aquests, allà-deçà amb els altres, durant quatre legislatures en què els líders d’un i altre costat no gosaven respirar-li en públic. Consentien l’alternança. Si consentien altres coses potser ens ho aclariran qualque dia.

]]> <![CDATA[Que diu el PP que va per més]]>

El candidat Bauzá es va fer una de les darreres fotos de la precampanya amb uns taurons de fons, dilluns al Palma Aquàrium. Allà va començar a marcar distàncies amb l’únic partit amb el qual es podria arribar a entendre després de les eleccions i que, segons han llegit molts en l’enquesta del CIS, es nodrirà bàsicament dels escalivats populars, quin mal negoci.

]]> <![CDATA[Corredor sense sortida?]]> El compromís pel finançament adquirit per José Ramón Bauzá en el missatge de Cap d'Any pren ara forma de trident mediterrani. Tres presidents convocats per Alberto Fabra i amb l'objectiu de "trencar l' statu quo ", una formulació revolucionària en la forma, però amb la credibilitat llastrada de sortida pel zel dels dos "grans" -Fabra i Bauzá- en assumir les decisions de Madrid com si fossin pròpies, i un president murcià -Ramón Luis Valcárcel- que ja ha anunciat que deixa el càrrec la pròxima primavera. Tampoc no diu gaire a favor de la plataforma el fet que no sigui el govern del territori més agreujat en els números qui hagi pres la iniciativa, i el dubte raonable sobre l'estat de la balança murciana a data d'avui -el 2005 era negativa, segons els números del Ministeri, però no és descartable que s'hagi equilibrat sola amb la crisi.

]]> <![CDATA[El compromís i les necessitats]]> Mantenir les aules buides només hauria desfullat les adhesions que el món docent ha aconseguit amb raó i empatia. Als mestres no els queda més remei que posar-se a la feina, per responsabilitat, i mantenir la dissensió, també per coherència. El Govern no cedirà, però necessita minimitzar danys, i les escoles tenen dos cursos per no aplicar el TIL, inassumible per molts de motius. Si el PP vol tornar a guanyar les eleccions, té dos cursos per trobar un candidat alternatiu a Bauzá, que ja tampoc no pot ser ministre però que ha de menester aforament. I els partits que han bramat cofois amb l'onada verda ja haurien de tenir una proposta educativa assenyada que convenci, amb el permís del Capità Wert. Potser l'Ars lul·liana hi ajudaria, però dubtam que cap dels polítics implicats sigui capaç d'entendre-la.

]]> <![CDATA[El Govern encegat]]> Els consellers balears no han de menester cucales per mantenir el full de ruta del president més fanàtic que ha trepitjat el Consolat. Per envestir sense criteri n'hi ha a bastament amb l'integrisme i l'obediència religiosa que els ha valgut el càrrec. Els docents en vaga tenen el suport del gruix de la població, per molt que l'escuder Gómez s'enredi amb percentatges quan els carrers encara són calents. El fet de tenir la raó no assegura que facin cas als vaguistes. Varen errar un càlcul fonamental, en pensar que en un món just i amb sentit comú, el Govern, en aquestes alçades, ja hauria rectificat. Però en aquest món ideal un executiu just no amagaria la sordesa voluntària rere una majoria absoluta que arribarà a caducar. Bauzá ja ho ha perdut tot, però vol poder dir, amb orgull marcial, que ha guanyat.

]]>