<![CDATA[Ara Balears - Josep Melià Ques]]> 10 <![CDATA[El difícil repte del dret a l’habitatge]]> Ales Illes Balears, del boom turístic dels anys 60 ençà, existeixen dificultats per accedir a un habitatge. Aquestes dificultats tenen una explicació evident: molta demanda, poca oferta, alt preu d’execució. El creixement poblacional de les Balears ha estat exponencial: hem més que duplicat els residents en prop de 50 anys. A més, hi ha la demanda externa més que notable d’estrangers a la recerca de segona residència. I, a més, les famílies han reduït el seu nombre sigui per l’envelliment o sigui pels nous costums socials. Tot això, condimentat amb especulació, tipus d’interès... Resultat: els preus pugen i l’habitatge és un bé escàs.

]]> <![CDATA[Normalització: Símbol i eina]]>

La Llei de normalització lingüística de 1986 és un símbol i una eina. És un símbol perquè, després de 40 anys de dictadura franquista i després dels Decrets de Nova Planta de 1715, suposava una passa significativa en defensa de la identitat pròpia de les Illes Balears, era la manifestació d’una voluntat del nostre poble de capgirar la substitució lingüística i cultural patida durant anys i més anys. De fet, la seva aprovació per unanimitat de totes les forces polítiques acabava de confitar i posar la cirereta al símbol.

]]> <![CDATA[Comerç i interès general]]> La present legislatura (2011-2015) en matèria de comerç passarà a la història de les Balears com la legislatura que més metres quadrats s’han autoritzat de grans superfícies comercials. Una de les primeres coses que va fer el Govern Bauzá va ser modificar la normativa per eliminar els entrebancs que existien per autoritzar grans superfícies comercials. Aquesta política comercial és nefasta no només, que també, perquè afecta de manera directa milers d’empreses familiars, petits i mitjans comerços, sinó també per les seves conseqüències territorials: col·lapse de carreteres i transport, més contaminació i més impacte paisatgístic, atac a un model urbà fonamentat en centres plens de vida i activitat... Per tant, una de les primeres coses que han de fer els nous responsables polítics sorgits de les eleccions de maig és aprovar una moratòria de grans superfícies comercials perquè la política comercial no pot anar dirigida a afavorir uns quants, els grans operadors, i a perjudicar una majoria i un determinat model de ciutat.

]]> <![CDATA[Salut, fonament essencial]]> La societat del benestar que tenim a Europa no s’entén sense un bon sistema sanitari que doni cobertura a la totalitat de la població. La salut és el més important per a les persones i, per tant, qualsevol projecte col·lectiu modern passa per articular aquesta prioritat.

]]> <![CDATA[Miquel dels Sants Oliver i el mallorquinisme]]> Aquest 2014 que ja s'acaba hem celebrat els 150 anys del naixement d'un mallorquí il·lustre: Miquel dels Sants Oliver. Aquest intel·lectual i periodista no només va ser un dels màxims impulsors de la idea que el turisme havia de ser una de les grans indústries de les nostres illes, sinó que també va ser un dels primers teòrics del mallorquinisme polític. Una bona part del seu pensament el podem trobar en el seu llibre 'La qüestió regional'.

]]> <![CDATA[Obrir els partits]]> Un dels problemes de l’actual règim democràtic és l’excessiu poder d’uns partits massa controlats per un reduït grup de persones. Si la democràcia és el poder del poble, que el poder el tenguin un o dos partits, controlats per unes persones que dominen els ressorts per perpetuar-se, resulta rebutjable. I d’aquí que siguin moltíssimes les veus que reclamen que els partits s’obrin i es democratitzin.

]]> <![CDATA[Palma Springs com a exemple]]> Una de les primeres coses que va fer l'actual Govern del Sr. Bauzá va ser modificar un article de la Llei de comerç per donar via lliure a la implantació de grans superfícies comercials tot rompent un cert consens que existia sobre la matèria. Hi ha un model de ciutat, d'economia, de consum i oci, de territori i mobilitat, que consisteix a anar situant grans superfícies comercials als afores de les ciutats. Hi ha un altre model de ciutat i de tota la resta que consistiria a intentar concentrar els usos comercials i d'entreteniment dins les ciutats, enfortint el comerç de proximitat... Evidentment no són dos models tancats, es combinen des de fa estona, el problema és si aquesta legislatura s'ha descompensat el precari equilibri existent i el problema és establir quines són les prioritats.

]]> <![CDATA[La màgia federalista]]> No em deixa de sorprendre la quantitat de persones que posant-se a la boca una paraula veuen resolta l’articulació de la pluralitat nacional o territorial de l’estat espanyol. Aquesta paraula lògicament és el federalisme. Seguit seguit podem sentir i escoltar persones que, des de la més bona fe, ens expliquen que la solució al repte català, a la crisi del model autonòmic, a la vertebració de la diversitat, és el federalisme.

]]> <![CDATA[Europees 2014 a Balears]]> Com sempre, uns resultats electorals donen per fer moltes lectures i interpretacions. Els resultats de les europees d’aquest 25 de maig no són una excepció en aquest sentit, tot i que convé dir que extrapolar tendències d’unes eleccions a unes altres és un exercici arriscat i molt sovint cridat al fracàs. Em centraré en els resultats balears, intentant detectar alguns corrents de fons.

]]> <![CDATA[De model i lloguers turístics]]> Durant anys, a les Balears, es va dir que l’arribada de la democràcia i l’autonomia havia de significar passar d’un desenvolupament econòmic i territorial improvisat i fet en funció d’interessos privats concrets a un desenvolupament amb un model presidit per l’interès general fruit d’una planificació territorial coherent. Així, molt sovint els inicis de l’autogovern es vinculen a lleis singulars de protecció (es Trenc, Punta de n’Amer, Cala Mondragó) o es vinculen a normes de qualitat com els decrets Cladera de superfície mínima de parcel·la per plaça turística. La Llei d’Ordenació Territorial de 1987 va suposar la definició de l’esquema que s’havia de seguir per tenir una planificació així com toca: Directrius d’Ordenació Territorial, Plans Territorials i Plans Directors Sectorials.

]]> <![CDATA[De duplicitats i reformes administratives]]> Els ciutadans de l’estat espanyol tenen cinc nivells administratius bàsics: municipal, provincial-insular, autonòmic, estatal i europeu. Fa molt de temps, però especialment d’ençà que es va iniciar la crisi econòmica, han estat moltíssimes les veus que han considerat que aquests cinc nivells eren insostenibles, que tot això s’havia de depurar, racionalitzar, aprimar. Que un dels grans mals eren les duplicitats administratives i que s’havia d’avançar cap al principi: una competència, una administració. Més recentment i més concretament s’ha posat en dubte el paper del Consell Insular de Mallorca.

]]> <![CDATA[Adolfo Suárez, el gestor del canvi]]> El president Adolfo Suárez probablement passarà a la història com un dels principals protagonistes, el principal amb el rei, del procés que va permetre a Espanya passar d’una dictadura a una democràcia. Aquesta és, sens dubte, la seva gran obra. Poques persones com ell hauran passat de ser adorat a l’odi i el menyspreu, per arribar a la lloança general d’una manera tan dràstica. I poques persones com ell hauran assumit el seu paper històric d’una manera tan responsable.

]]>