<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - Damià Pons]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/firmes/damia_pons/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - Damià Pons]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La Diada que els mallorquins han celebrat al llarg de set segles]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/diada-que-mallorquins-celebrat-segles_1_1255770.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Ales darreries de l’any passat, el Ple del Consell de Mallorca va decidir institucionalitzar el 31 de desembre com la diada del poble mallorquí. Amb l’excepció dels dos partits (PP, Ciudadanos) que desitjarien –i s’hi esforcen amb ganes– que les Balears no fossin altra cosa més que una província castellana com qualsevol altra, una àmplia majoria política (PSOE, MÉS, Podemos i El Pi) va donar suport a la decisió. No és fàcil d’entendre que un acord tant de sentit comú no s’hagués pres fins després de més de tres dècades d’existència de l’autogovern balear, a l’inici del qual ja s’havia pressuposat que el 31 de desembre ja era, de fet i quasi de manera oficial, la Diada de Mallorca. Així, a la Llei 9/1984, de 30 d’octubre, de Declaració del 1 de març com a Dia de les Illes Balears, es pot llegir l’afirmació següent: “Cada una de les Illes Balears ha anat establint, de forma més o menys oficial, una data històricament representativa que permetés anualment fer un acte d’afirmació de la pròpia personalitat insular. Les dates escollides han estat generalment relacionades amb la conquesta catalana, aportació decisiva per a la configuració històrica, cultural i lingüística de tots els pobles de les Illes Balears”. Aquesta llei va ser aprovada amb el vot de tots els grups de la cambra, el PP inclòs.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/diada-que-mallorquins-celebrat-segles_1_1255770.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 29 Dec 2017 18:15:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[S’obliden del dèficit fiscal]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/sobliden-del-deficit-fiscal_1_1791986.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Aquesta setmana hi ha hagut diversos casos en què diferents col·lectius han expressat la seva protesta perquè el Govern balear no assumia les seves reivindicacions econòmiques. Han estat els treballadors de la sanitat pública, que reivindiquen que els paguin una part del complement de la carrera professional; els empleats d’IB3, que rebutgen que l’any 2016 els pressuposts de la ràdio i la televisió autonòmiques disminueixin uns quatre milions d’euros; finalment, Iñaki Aikart, un dels caps visibles de l’Assemblea de Docents, que ha recriminat a l’Executiu Armengol-Barceló –en un article publicat en aquest mateix diari– que volgués destinar un percentatge molt elevat del proper pressupost a pagar els interessos del deute als bancs i, en canvi, es desentengués de rectificar de manera immediata les conseqüències econòmiques negatives que produïren les retallades que el PP va imposar als ensenyants la legislatura passada.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/sobliden-del-deficit-fiscal_1_1791986.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 24 Oct 2015 18:50:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Repartir-se la misèria]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/repartir-se-miseria_1_2837001.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Aquestes darreres setmanes, des del moment que el nostre govern va manifestar la decisió d’implantar els estudis de medicina a la UIB a partir del proper curs, ha començat a produir-se un moviment sísmic als mitjans de comunicació, a les xarxes socials i a nombroses converses privades que a mi em sembla preocupant pels arguments que maneja. M’explicaré. Crec que és un error difícilment justificable que tot acabi derivant en una mena de batalla entre els qui volen destinar els recursos de misèria de la nostra hisenda autonòmica a una cosa o a una altra. Entre els partidaris de crear la Facultat de Medicina, n’hi ha que creuen que, si calgués, es podria fer a costa d’eliminar IB3. Els qui posen emperons a la iniciativa consideren que hi ha tantes i tantes necessitats en els serveis públics que a hores d’ara ja es gestionen que de cap de les maneres pot ser una prioritat destinar una bona partida de milions d’euros a implantar uns nous estudis que, a més a més, són molt costosos. En aquest cas, la llista de necessitats invocades és ben llarga (i encara ho podria ser molt més): reduir les ràtios de les aules, construir nous centres docents i reformar els existents, donar suport als ajuntaments per a l’escolarització de zero a tres anys, millorar el sistema de beques, edificar la biblioteca central al campus de la UIB, atendre els compromisos relacionats amb la carrera professional dels treballadors públics, reduir les llistes d’espera hospitalària, incrementar el pressupost destinat a R+D, etcètera, etcètera.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/repartir-se-miseria_1_2837001.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 10 Oct 2015 18:54:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Unes eleccions guanyades]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/eleccions-guanyades_129_3046735.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/85e36aef-0ed4-45f3-84b6-d2b0ff6989c5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Més enllà de quins siguin els resultats, la Catalunya sobiranista que opta per la independència ja ha guanyat les eleccions. Crec que és així sobretot per les quatre raons següents. La primera, per la capacitat de mobilització social que ha demostrat tenir l’objectiu del sobiranisme i, en una segona fase de concreció, de la independència. Cinc anys seguits, una multitud quasi dues vegades milionària ha sortit als carrers. Entremig, un referèndum d’un gran valor simbòlic. No deu ser possible trobar un cas semblant a l’Europa contemporània. El cas d’una gran multitud, amb una composició molt transversal (tant ideològica com generacional, tant professional com de procedència), que hagi reivindicat de manera tan cívica, tan il·lusionada i tan persistent un objectiu polític. Un moviment d’aquestes característiques ja és part de l’estructura profunda de la societat i, per això,  ja no pot ser desballestat ni amb promeses enganyoses, ni amb amenaces apocalíptiques, ni amb les quatre engrunes d’una mica de reconeixement o d’un poc més de finançament. Els plantejaments fonamentats en l’estratègia del peix al cove o del “más vale pájaro en mano que ciento volando” (Junqueras dixit, a l’acte final de campanya de Junts pel Sí) ja han quedat definitivament obsolets. De cara al futur són inservibles fins i tot com a excusa per esquivar la necessitat d’haver de prendre partit amb claredat en el conflicte. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/eleccions-guanyades_129_3046735.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 26 Sep 2015 22:44:02 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/85e36aef-0ed4-45f3-84b6-d2b0ff6989c5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Unes eleccions guanyades]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/85e36aef-0ed4-45f3-84b6-d2b0ff6989c5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Unes eleccions guanyades]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/eleccions-guanyades_1_2837644.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Més enllà de quins siguin els resultats, la Catalunya sobiranista que opta per la independència ja ha guanyat les eleccions. Crec que és així sobretot per les quatre raons següents. La primera, per la capacitat de mobilització social que ha demostrat tenir l’objectiu del sobiranisme i, en una segona fase de concreció, de la independència. Cinc anys seguits, una multitud quasi dues vegades milionària ha sortit als carrers. Entremig, un referèndum d’un gran valor simbòlic. No deu ser possible trobar un cas semblant a l’Europa contemporània. El cas d’una gran multitud, amb una composició molt transversal (tant ideològica com generacional, tant professional com de procedència), que hagi reivindicat de manera tan cívica, tan il·lusionada i tan persistent un objectiu polític. Un moviment d’aquestes característiques ja és part de l’estructura profunda de la societat i, per això, ja no pot ser desballestat ni amb promeses enganyoses, ni amb amenaces apocalíptiques, ni amb les quatre engrunes d’una mica de reconeixement o d’un poc més de finançament. Els plantejaments fonamentats en l’estratègia del peix al cove o del “más vale pájaro en mano que ciento volando” (Junqueras dixit, a l’acte final de campanya de Junts pel Sí) ja han quedat definitivament obsolets. De cara al futur són inservibles fins i tot com a excusa per esquivar la necessitat d’haver de prendre partit amb claredat en el conflicte.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/eleccions-guanyades_1_2837644.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 26 Sep 2015 19:21:11 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Climent Garau i Toni Riera,  dos servidors del país]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/climent-garau-toni-riera-servidors_1_2839161.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>En tan sols quaranta-vuit hores hem perdut dos personatges que per la seva trajectòria professional i cívica mereixen ser considerats exemplars. Estic parlant evidentment d’en Toni Riera Siquier (Inca, 1947) i d’en Climent Garau Arbona (Palma, 1924). Més enllà de la seva diferència d’edat, ambdós compartien moltes característiques. L’un i l’altre tenien una sòlida formació científica, el primer com a metge oftalmòleg i el segon com a farmacèutic. En el seu camp respectiu, realitzaren treballs de recerca de mèrit. A més, al llarg de tota la seva vida professional dedicaren temps i esforços a actualitzar constantment els seus coneixements. Igualment varen ser dos emprenedors. En Climent els anys seixanta va impulsar la creació del Centre d’Anàlisis Biològiques. En Toni fou un dels fundadors de l’Institut Oftàlmic de Mallorca, del qual va ser el director mèdic. En un cas i l’altre, varen tenir la voluntat que els seus equipaments disposassin de l’instrumental tècnic més avançat que en cada moment es podia trobar en el mercat. I també tengueren l’afany d’aconseguir que els professionals de les seves empreses duguessin a terme un procés de formació permanent. I a aquests professionals, en Climent i en Toni també els volgueren implicar i responsabilitzar, d’una o altra manera, en les decisions i en les responsabilitats de la gestió. Sempre amb la divisa de la professionalitat autoexigent compartida. En Toni i en Climent tenien ben assumit que la qualitat tècnica de la globalitat del seu país únicament podria aconseguir-se si es donava la suma d’una gran quantitat d’aportacions individuals que responguessin al principi de la feina ben feta.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/climent-garau-toni-riera-servidors_1_2839161.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 29 Aug 2015 18:57:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El bisbe arquitecte]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/bisbe-arquitecte_1_2841023.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Enguany en fa cent que va morir Pere Joan Campins i Barceló, nascut a Palma l’any 1859. Pertanyia, per tant, a una generació de mallorquins que va tenir grans prohoms: el lul·lista Mateu Obrador, els poetes Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, el polític Antoni Maura, el músic Antoni Noguera, el filòleg Antoni M. Alcover, l’intel·lectual i periodista Miquel S. Oliver, l’economista Bartomeu Amengual... Tots ells, diversos però alhora amb molts d’elements compartits, contribuïren en gran mesura a forjar la Mallorca del segle XX. Per això, l’estudi de cada un d’ells –vida, obra i pensament– és un deure que la nostra cultura ha de dur a terme amb continuïtat, amb revisions i ampliacions documentals periòdiques.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/bisbe-arquitecte_1_2841023.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Jul 2015 18:58:45 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’Institut d’Estudis Baleàrics, del despropòsit a la refundació]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/linstitut-destudis-balearics-desproposit-refundacio_1_2841929.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>L’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) va desenvolupar fins a l’any 2003 la funció que li corresponia d’acord amb la seva denominació: esser una entitat dedicada a impulsar i a difondre treballs de recerca en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials i naturals. Sempre va patir un problema gravíssim: un pressupost del tot insuficient, més aviat miserable. Aquest fet va determinar que la seva productivitat no fos molt intensa, encara que tenint en compte les condicions del seu funcionament sembla de justícia considerar-la ben profitosa. En poden ser un exemple les col·leccions de les revistes ‘Estudis Baleàrics’ i ‘Revista de Ciència’ –ambdues iniciades l’any 1987–, o les ‘Actes de les Jornades d’Estudis d’Història Local’ (a partir de 1983), o l’edició dels dos volums del ‘Diccionari del Teatre a les Illes Balears’ (2003 i 2006).</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/linstitut-destudis-balearics-desproposit-refundacio_1_2841929.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 04 Jul 2015 19:01:03 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[I la cultura?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/cultura_1_2843136.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>És evident que la cultura no va ser objecte d’atenció preferent durant la passada campanya electoral ni tampoc no ho ha estat al llarg d’aquest mes en què s’han fet les negociacions per a la formació dels nous governs. La manera de governar i la insistència en la priorització de les polítiques que han de servir per salvaguardar la qualitat i la universalitat dels serveis socials bàsics varen monopolitzar quasi del tot els missatges de les formacions progressistes que aspiraven a substituir el PP de Bauzà. Ara, a les portes del nou cicle polític, ja hauria d’haver arribat el moment de considerar que les polítiques culturals de cap de les maneres no poden ser un fet ornamental, sinó que han de ser concebudes com uns instruments imprescindibles per construir una democràcia de qualitat, una societat participativa i crítica, una ciutadania vinculada i compromesa amb la proximitat i un país amb autoestima i ben cohesionat. La cultura també ha de ser vista com un dret social que s’ha de garantir. I com una eina de formació comunitària, en el marc d’una estratègia d’increment del nivell sociocultural de les famílies com un mitjà de reforçament de l’educació escolar. I també com un recurs econòmic, amb una capacitat potencial de creació de nombrosos llocs de treball i, igualment, de producció de béns molt diversos que poden arribar a tenir un rendible valor de mercat. Així mateix, convé recordar que la cultura és una activitat que ennobleix la condició humana en la mesura que facilita el desenvolupament de la seva capacitat creativa o, més majoritàriament, perquè convida els ciutadans que vivencialitzin de manera personalitzada les aportacions que han anat o van fent els artistes i els productors culturals en les diferents especialitats. I la cultura és també la manifestació més genuïna de la identitat històrica d’un país. I alhora és la cruïlla en la qual conflueixen el passat i el present, la individualitat i la col·lectivitat, el que és nacional i el que és universal. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/cultura_1_2843136.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Jun 2015 18:50:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quinze dies després]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/quinze-dies-despres_1_2844185.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Quinze dies després de les eleccions, quan encara no s’ha produït el desenllaç de les negociacions entre les diferents forces progressistes, no és fàcil renunciar a l’oportunitat de fer partícips els lectors de les percepcions i de les opinions pròpies respecte als resultats del passat 24 de maig.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/quinze-dies-despres_1_2844185.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 06 Jun 2015 18:53:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Tricentenari, a tota màquina]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/tricentenari-tota-maquina_1_2845114.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Fa uns dos mesos ja vaig parlar de com s’anava desenvolupant a Mallorca la commemoració del tricentenari de l’acabament de la Guerra de Successió. La meva constatació era que hi havia una doble posició contraposada: d’una banda, l’absentisme premeditat de les institucions governades pel Partit Popular; de l’altra, l’abundància d’iniciatives sorgides de la societat civil. En el primer cas, l’absentisme responia a la voluntat política d’evitar que el recobrament de la memòria d’aquell transcendental episodi històric posàs en evidència un fet inqüestionable: la unitat politicoinstitucional d’Espanya no es va fer a partir del consens i del pacte entre iguals sinó com a conseqüència de la imposició militar de la Corona de Castellà sobre els regnes de la Corona d’Aragó. Fórem incorporats a Castella –monopolitzadora en exclusiva del Regne d’Espanya– “por derecho de conquista”. Els mallorquins i els eivissencs, els catalans i els valencians, els menorquins més endavant, varen deixar de tenir les institucions i les lleis que els eren pròpies d’ençà dels segles XIII i XIV no perquè hi renunciassin voluntàriament, sinó perquè varen ser obligats a fer-ho per les tropes castellanoborbòniques i per l’absolutisme monàrquic. Aquest relat històric desmunta el mite dels cinc-cents anys d’harmoniosa existència de la “nación española” que el nacionalisme espanyol de dreta i d’esquerra promou en tot moment, ben igual en èpoques de democràcia parlamentària que en els períodes dictatorials. Per aquesta raó, dels fets i les conseqüències veritables del desenllaç de la Guerra de Successió no els convé que se’n parli. En canvi, tot fa preveure que el PP –i ja veurem què fa la resta del nacionalisme espanyol instal·lat al nostre país– participarà amb entusiasme als actes que ben segur s’organitzaran properament per a commemorar el tricentenari de l’establiment d’aquelles institucions castellanes que varen ser implantades en substitució de les de l’antic Regne de Mallorca, tot just acabades d’abolir pel Decret de Nova Planta.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/tricentenari-tota-maquina_1_2845114.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 23 May 2015 18:50:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El meu agraïment]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/agraiment_1_2847230.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Com a ciutadà, voldria manifestar el meu agraïment a tots els illencs que han acceptat formar part d’alguna de les 332 candidatures municipals que es presenten a les eleccions del 24 de maig. I també, és clar, a tots aquells que integren les llistes que lluitaran pels escons dels consells insulars i del parlament del meu país. Deuen ser, en total, més de quatre mil persones. Aquesta vegada jo no estic a cap llista. Des de l’objectivitat que em dóna el fet de no estar-hi implicat, puc considerar que és una decisió ben lloable la d’aquells que han acceptat que el seu nom i llinatges surtin impresos en una papereta, aixoplugats sota una marca i un logo.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/agraiment_1_2847230.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 25 Apr 2015 18:53:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Tricentenari: fent memòria, construint el futur]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/tricentenari-fent-memoria-construint-futur_1_2848675.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Hi ha en circulació des de fa molt de temps una lliçó de periodisme elemental: la notícia no és que un ca mossegui una persona sinó que una persona mossegui un ca. Aquesta setmana, però, IB3 va convertir en una informació rellevant que un ca hagués mossegat una dona. Contràriament, la IB3 que pagam tots –tots!– els ciutadans illencs no ha fet cap esment a tres actes rellevants, relacionats amb un mateix fet històric –la Guerra de Successió–, que s’han fet els darrers set dies. M’estic referint a la concentració que hi va haver al costat de la Torre del Serral dels Falcons (Portocristo) per commemorar la mort –el 4 d’abril de 1715– de l’artiller Guillem Riera, víctima de l’explosió d’un canó quan lluitava per evitar que les tropes borbòniques desembarcassin a l’illa. El segon acte va ser la conferència que va donar l’expresident Cristòfol Soler sobre el tema ‘L’abolició de les institucions de l’antic Regne de Mallorca: de subjecte de dret públic a província de Castella’. I el tercer, la presentació d’un llibre que sintetitza amb rigor i amenitat el que va passar al nostre país els primers quinze anys del segle XVIII. M’estic referint a l’obra 'Fora botiflers, fora galls! La Guerra de Successió a les Illes Balears' de l’historiador Mateu Morro. D’aquests tres actes, magnífics i amb una participació d’unes cinc-centes persones, cap no va merèixer la més mínima atenció del canal autonòmic. Tanmateix, el que de veritat és significatiu no és que IB3 no consideràs notícia cap dels tres actes abans esmentats. El que és substancial i preocupant és que no s’hagi plantejat dedicar una atenció de primer nivell a uns fets històrics el desenllaç dels quals ha estat absolutament determinant en l’evolució política i cultural de les Balears.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/tricentenari-fent-memoria-construint-futur_1_2848675.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Apr 2015 18:53:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mereixen perdre  ¿Mereixerem guanyar?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/mereixen-perdre-mereixerem-guanyar_1_2850629.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Sí, estic parlant de les eleccions del proper mes de maig. I qui mereix perdre és, evidentment, el Partit Popular, el balear i l’estatal. Situant-nos per damunt de criteris partidistes, pens que s’ha ben guanyat la derrota en el cas que apliquem uns paràmetres d’avaluació de la seva acció de govern fonamentats en uns principis que gairebé són preideològics. ¿No mereix perdre les eleccions un partit polític que per doctrinarisme partidista ha anat adoptant unilateralment tot un seguit de mesures que han fet molt de mal al nostre sistema educatiu? ¿I que, amb una representació de la societat balear inferior al 30%, ha governat imposant la seva majoria absoluta al Parlament amb prepotència i sense gens de voluntat d’incloure en les seves decisions legislatives o governamentals el punt de vista dels grups de l’oposició i el d’aquells col·lectius que tenen uns plantejaments que divergeixen dels seus? ¿I que ha menyspreat, fins a considerar-les inexistents, les entitats de la societat civil que són contràries a les seves polítiques però que són portaveus de milers de ciutadans? ¿I que ha aplicat mesures descaradament repressives per a gestionar unes mobilitzacions pacífiques legítimes que volien exterioritzar el malestar que els produïa la situació econòmica o unes determinades decisions polítiques de l’executiu Bauzá? ¿I que ha sembrat de sal i d’un IVA d’escàndol tot el sector de la creació i del consum cultural? ¿I que ha actuat descaradament a favor dels interessos dels grans hotelers i de les grans superfícies comercials? ¿I que ha aprofitat la crisi econòmica per a degradar els serveis públics amb l’objectiu de desprestigiar-los? ¿I que ha estat obsessionat a despersonalitzar les Balears adoptant mesures contra la llengua catalana –a l’administració, a l’escola, als mitjans de comunicació– i practicant un absentisme irresponsable en la necessària promoció de la integració sociocultural de la gent nouvinguda? ¿I tal vegada no mereix perdre les properes eleccions un govern Bauzá que ha practicat una submissió absoluta al PP estatal –al partit, al govern i a la majoria parlamentària– i que, en conseqüència, ha consentit que les lleis i les polítiques estatals anassin reduint les competències del nostre autogovern i que es continuàs mantenint, any rere any, el dèficit fiscal de més de tres mil milions d’euros que asfixia les potencialitats de les Balears? L’inventari dels fets que en bona lògica fan que el PP sigui mereixedor d’una derrota electoral com un campanar podria allargar-se 'ad infinitum'. Que cada lector el continuïi. Sense deixar de recordar que el binomi PP-corrupció s’ha convertit en un monogràfic dels mitjans de comunicació i de les dependències judicials. Mai cap partit no havia fet tant de mal a l’activitat política entesa com una dedicació a la defensa de l’interès general.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/mereixen-perdre-mereixerem-guanyar_1_2850629.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 14 Mar 2015 19:52:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’autoestima i els governs de progrés]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/lautoestima-governs-progres_1_2851865.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>És bastant habitual llegir o escoltar opinions de ciutadans d’adscripció progressista que menystenen l’experiència dels dos períodes de governs de progrés i de país que fins ara hi ha hagut a les Balears. De costum, en fan un balanç de fracàs o, com a molt, de poc exitosos. He de confessar que en sentir o en llegir les valoracions d’aquests opinadors sempre tenc una triple sensació: a) el grau d’informació que tenen sobre l’obra que varen fer aquells dos governs és molt escàs; b) no tenen gaire idea del que representa governar, fins al punt que acostumen a no tenir en compte totes les limitacions –en el cas de les Balears, les pressupostàries són un llast enorme– i les complexitats que s’han de gestionar; i c) en gran mesura han interioritzat com a certes les desqualificacions als governs de progrés que la dreta pepera i els seus nombrosíssims aliats mediàtics varen començar a difondre ja des del primer dia de la seva constitució.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/lautoestima-governs-progres_1_2851865.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Feb 2015 19:50:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una editorial, una novel·la]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/editorial-novella_1_2854105.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Aquests darrers anys han estat nefastos per al món editorial mallorquí. El desenllaç de Can Moll n’ha estat la manifestació extrema. De la desena llarga d’editorials que hi havia al voltant del 2000, a hores d’ara en queden menys de la meitat. En realitat, de les que publiquen una quantitat no insignificant a l’any tan sols en deuen quedar tres o quatre. Abans el problema podia ser un excessiu minifundisme editorial, ara hi ha el perill de la desertització. Les causes d’aquesta situació són diverses: la crisi econòmica i la generalització de la lectura digital han minvat el nombre de compradors de llibres, la quasi total desaparició del suport institucional a l’edició, la poca solidesa empresarial de molts dels segells que s’havien creat, una gestió escassament professionalitzada o fins i tot deficient de les editorials... Tot plegat fa que ara mateix el panorama sigui molt més pobre que als inicis del mil·lenni. I aquest és un fet greu perquè la nostra cultura encara continua tenint en el llibre un dels seus pilars fonamentals, almenys en un grau superior al que succeeix en aquelles altres cultures que igualment poden comptar amb una producció audiovisual i mediàtica molt potent.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/editorial-novella_1_2854105.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 31 Jan 2015 19:51:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els empresaris, contents amb el carbó]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/empresaris-contents-carbo_1_2855287.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>És lògic, just i necessari que els ciutadans tenguem una consideració positiva del món de l’empresa. Amb les seves iniciatives crea ocupació, ofereix serveis i productes necessaris, a més de generar una gran part dels recursos que permeten el funcionament de la maquinària social. També ha de ser un motiu de satisfacció que algunes empreses balears (les hoteleres) hagin aconseguit una gran implantació a diferents parts del món o que n’hi hagi que siguin capaces d’assolir un bon nivell d’exportacions. Per aquests fets, l’empresari –qualsevol emprenedor en sentit ampli– es mereix el suport de la societat, dels mitjans de comunicació i del món polític.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/empresaris-contents-carbo_1_2855287.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 17 Jan 2015 19:50:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una bona notícia, amb emperons]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/bona-noticia-emperons_1_2856230.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El passat mes de desembre va inaugurar-se el nou edifici de l’Arxiu del Regne de Mallorca, situat en el mateix solar que ja ocupava la seu anterior, la Casa de Cultura del carrer Ramon Llull de Palma. Les obres han tengut un cost de setze milions d’euros i han anat a compte íntegrament de l’Estat. La iniciativa de la nova construcció va produir-se a les acaballes de la legislatura del govern Zapatero. Que l’Arxiu principal del nostre país tengui una nova seu, tecnològicament ben dotada i amb una capacitat considerable de creixement quant a la recepció de nova documentació, és, evidentment, una molt bona notícia. Tanmateix, el fet mereix algun emperò.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/bona-noticia-emperons_1_2856230.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 03 Jan 2015 19:50:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La supèrbia dels nouvinguts]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/superbia-dels-nouvinguts_1_2858068.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El comportament electoral de la immensa majoria dels ciutadans no acostuma a ser gaire complex. Vull dir que no sol fonamentar-se en una anàlisi detallada dels programes electorals ni tampoc en la valoració crítica i ben informada de les actuacions que hagin pogut desenvolupar durant els anys anteriors els diferents partits polítics, ja fos des del govern o des de l’oposició. De costum, les decisions dels electors responen a estímuls i a intuïcions més aviat primaris. Sol ser més una qüestió d’olfacte que de reflexió documentada. És possible que el benvolgut sufragi universal faci inevitable que sigui així. A més, és evident que l’instint, la intuïció o l’olfacte també poden encertar-la. En la política estatal, és raonable pensar que els ciutadans no s’equivocaren quan a les primeres eleccions del postfranquisme donaren l’hegemonia de l’esquerra a la socialdemocràcia, o quan el 1982 identificaren en l’oferta de canvi proposada pel PSOE l’oportunitat de tancar definitivament el període franquista, o quan decidiren castigar la prepotència mentidera d’Aznar convertint en guanyador Zapatero, o quan enviaren el PSOE a l’oposició per a penalitzar la lleugeresa i incompetència del seu president de govern. Prescindiré d’aquelles altres vegades en què és molt difícil deixar de pensar que tan sols pot haver estat el desencert absolut el que ha determinat la decisió dels ciutadans: la catàstrofe dels governs de Matas i de Bauzà n’és la millor prova. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/superbia-dels-nouvinguts_1_2858068.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 06 Dec 2014 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La cultura, en quines mans?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/cultura-quines-mans_1_2867665.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Els anys de la dictadura de Primo de Rivera els poders de l'Estat varen impulsar nombroses mesures clarament repressives i perjudicials per a la cultura d'expressió catalana. Al Principat, on a partir del 1907 –des de la Diputació de Barcelona– i sobretot del 1914 –amb la Mancomunitat– ja s'havia iniciat un procés de suport institucional a la cultura del país, foren suprimits o neutralitzats els organismes culturals que havien estat creats per la Mancomunitat, i també fou prohibit l'ensenyament en català i l'ús de l'idioma del país en els àmbits oficials i públics. A les Balears, les actuacions negatives de la dictadura varen ser molt inferiors, perquè en realitat no foren necessàries, ja que la Diputació provincial illenca encara no havia fet absolutament res per alterar la situació de monopoli que la llengua i la cultura castellanes tenien en l'àmbit oficial i a l'administració i l'escola. Tot i així, l'Associació per la Cultura de Mallorca també en va ser víctima, de la dictadura. El seu funcionament va haver de ser forçosament escàs i ocult. I va patir la prohibició d'algunes de les seves activitats, en concret d'un cicle de conferències que ja estava programat i anunciat.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/cultura-quines-mans_1_2867665.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Oct 2014 19:12:28 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
