<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - Antoni Riera]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/firmes/toni_riera/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - Antoni Riera]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Triar escola? O segregar l'elit del cabrum?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/triar-escola-segregar-l-elit-cabrum-antoni-riera_129_5724739.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/82acd7c5-84ad-4172-b62a-09dd9a8aa0e3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Hi hagué un temps que no eren els al·lots ni les famílies, els que triaven escola. Era l'escola, que els triava a ells. Parlam d'una Mallorca que no existeix, però que encara glateix dins les memòries dels que la visqueren i en els maresos molinats de les cases d'aquell temps que gosen romandre dretes enmig del desordre i el desfici d'avui.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/triar-escola-segregar-l-elit-cabrum-antoni-riera_129_5724739.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 04 May 2026 05:45:31 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/82acd7c5-84ad-4172-b62a-09dd9a8aa0e3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una escola de Palma.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/82acd7c5-84ad-4172-b62a-09dd9a8aa0e3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Qui fa més renou a les xarxes: qui crida o qui diu mentides?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/mes-renou-xarxes-crida-diu-mentides_129_5712544.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/f92beb47-454c-4695-b9c3-1e4d02e7d3c9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>En lingüística, el renou és qualsevol interferència, barrera o pertorbació que distorsiona, altera o impedeix la correcta transmissió i recepció del missatge entre emissor i receptor. De qualque manera, podem dir que el renou és una alteració del canal de comunicació, de manera que el missatge no pot arribar correctament de l’emissor al receptor. Una porta enmig de dues habitacions és renou. La falta de cobertura telefònica quan som a Son Macià és renou. Una conversa paral·lela a una taulada de gent que sopa i que sona més forta que la pròpia és renou. Unes cataractes als ulls que ens dificulten llegir un missatge a una pantalla fins i tot podrien ser considerades renou.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/mes-renou-xarxes-crida-diu-mentides_129_5712544.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Apr 2026 06:45:20 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/f92beb47-454c-4695-b9c3-1e4d02e7d3c9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una al·lota amb el seu telefon mòbil.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/f92beb47-454c-4695-b9c3-1e4d02e7d3c9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tot Mallorca serà una ciutat: el model que està destruint l’illa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/retxa-tipex-antoni-riera_129_5697653.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/3eed30f3-8103-4e78-aa75-2589245a8853_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Tota l'illa de Mallorca acabarà sent una gran ciutat. Ho vaig sentir per primera vegada fa una trentena d'anys, i no podria precisar de qui. Qualque portaveu del GOB? Qualque professor del departament de Ciències de la Terra de la Universitat? Qualque militant del PSM? Tant és, ara.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/retxa-tipex-antoni-riera_129_5697653.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Apr 2026 05:45:44 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/3eed30f3-8103-4e78-aa75-2589245a8853_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Urbanització dispersa a Mallorca: xalets aïllats que funcionen com una ciutat sense continuïtat urbana.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/3eed30f3-8103-4e78-aa75-2589245a8853_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Hooligans que fan oi al rei Porc]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/hooligans-oi-rei-porc-antoni-riera_129_5683589.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/fb711bbf-1f81-444f-9788-bc5d42ebcce5_16-9-aspect-ratio_default_0.png" /></p><p>“<em>Solo Vox puede limpiar lo que hay</em>. Vox farà net”. Així, amb tota naturalitat, emprant dues llengües dins la mateixa frase, una per satisfer els caporals que venen de Palma i l’altra per recordar un poquet la que parla cada dia, Esteve Sureda, portaveu del partit ultradretà a Manacor es referia a la necessitat de neteja que té el municipi. No parlava, però, ni de papers, ni de pots de Coca-Cola, ni de males herbes a les voreres, ni de contenidors que vessen, ni de mobiliari abandonat a la via pública. Parlava de persones.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/hooligans-oi-rei-porc-antoni-riera_129_5683589.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 23 Mar 2026 06:45:55 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/fb711bbf-1f81-444f-9788-bc5d42ebcce5_16-9-aspect-ratio_default_0.png" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[David Gil, Esteve Sureda i Maria Vidal, membres de Vox gravant un vídeo contra els immigrants a Manacor.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/fb711bbf-1f81-444f-9788-bc5d42ebcce5_16-9-aspect-ratio_default_0.png"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ansietats en un món que va per enrere]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/ansietats-mon-enrere-antoni-riera_129_5669069.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Els mems i paròdies sobre una determinada manera de reaccionar davant els problemes quotidians per part del jovent d'avui estan a l'ordre del dia. Especialment ocurrent és l'influenciador valencià Ignacio Gil Conesa, més conegut a les xarxes com Nachter. Aquest home, amb més de deu milions de seguidors a TikTok, ha deixat la seva feina anterior i ara es dedica a “crear contingut”, que és com es diu ara la feina de generar vídeos i altres elements audiovisuals amb l'objectiu d'entretenir i, sobretot, de fer <em>likes</em> i seguidors.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/ansietats-mon-enrere-antoni-riera_129_5669069.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 09 Mar 2026 06:45:26 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Entre therians i antivacunes: fins on estam disposats a deixar-nos enganar?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/therians-chemtrails-terraplanisme-xarampio_129_5654674.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b96b05f0-dfeb-4bb7-9c1a-fb162e1ad601_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Aquests dies passats, els capricis de l’algorisme han volgut fer aparèixer en el meu <em>feed</em> d’Instagram el fenomen dels <em>therians</em>. Es tracta d’una gent que senten una “connexió interna amb animals reals”. Dit d’una altra manera, se senten animals. Si són cans o moixos, caminen de quatre grapes. Si són serps, s’arrosseguen amb l’elegant ondulació escatada d’aquests bífids que tanta de gent troba poc agradosos. Es veu que el fenomen és viral a l’Argentina. Potser es tracta de gent que ha vist que intentar ser persona dins el règim de la motoserra és un impossible. Però no cal anar tan lluny: a algun institut de Mallorca ja hi ha famílies que empatitzen amb aquestes peculiars necessitats identitàries dels seus fills.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/therians-chemtrails-terraplanisme-xarampio_129_5654674.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 23 Feb 2026 06:45:32 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b96b05f0-dfeb-4bb7-9c1a-fb162e1ad601_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Desenes d'adolescents gravant dos al·lots disfressats de gos a Arc de Triomf.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b96b05f0-dfeb-4bb7-9c1a-fb162e1ad601_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Qui barata el cap se grata]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/barata-cap-grata-antoni-riera_129_5639855.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Aquesta setmana passada, el professor Gabriel Bibiloni, de qui guardam fonda estima els qui el coneguérem quan estudiàvem Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears, <a href="https://www.arabalears.cat/societat/lingustia-gabriel-bibiloni-denuncia-discriminacio-linguistica-davant-consum-catalanoparlants-estam-desprotegits_1_5630904.html" target="_blank">va ser protagonista d'un succés</a> que, més enllà de la molèstia que li va suposar a ell, a la dependenta que el va atendre i als responsables de l'establiment on es va esdevenir, és el reflex de l'agonia humiliant i el menyspreu escandalós que hem de viure els catalanoparlants quan sortim del nostre redolet tribal, d'allò que avui en diuen “la zona de confort”.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/barata-cap-grata-antoni-riera_129_5639855.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 09 Feb 2026 06:45:19 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El ‘vós’ i la pèrdua del respecte]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/tractar-vos-descredit-respecte-antoni-riera_129_5626818.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/2648eac2-5886-4463-b7cf-96e644dace66_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>“Aquests papers d'aquí deuen ser vostres...”, em va dir l'altre dia una companya de l'institut dins la sala de professors. De tot d'una vaig interpretar que aquell ‘vostres’ volia referir-se a tots els companys de departament i no només a mi sol. Avui mateix he anat a comprar i a la caixa, que és l'únic lloc on solem interactuar amb qualcú de la casa a les grans superfícies, una al·lota m'ha dit, tota agradosa: “Voleu bossa, rei?”. Ja m'ha quedat clar, aquí, que potser la companya de claustre de l'altre dia es referia exclusivament a mi...</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/tractar-vos-descredit-respecte-antoni-riera_129_5626818.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 26 Jan 2026 06:45:01 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/2648eac2-5886-4463-b7cf-96e644dace66_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un grup de padrins a un banc]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/2648eac2-5886-4463-b7cf-96e644dace66_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sant Antoni, rebordonir per reviscolar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/sant-antoni-rebordonir-reviscolar-antoni-riera-vives_129_5613311.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Ara que hem tornat de les confitades i adesiara enfitoses festes de Nadal, entram a la setmana gran de Sant Antoni. Vaig aprofitar per demanar als meus alumnes de l'IES Portocristo a veure quines cançons saben... I en saberen un grapadet. “Sí, <em>profe</em>, 'Sant Antoni para lloves, per dins mates i clapers, per guanyar quatre doblers per fer-se sabates noves'”. “Molt bé, Yerai”, vaig assentir. La festa santantoniera ha agafat tal volada, que fins i tot a un lloc de diversitat cultural tan imponent com Portocristo, els fills dels nouvinguts se saben fil per randa les cançons. Però després deman: “I sabeu què és, una llova?”. Ningú de l'aula no en té ni la més remota idea, tot i haver sentit i cantat desenes de vegades la cançó. “I un claper?”. Tampoc.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/sant-antoni-rebordonir-reviscolar-antoni-riera-vives_129_5613311.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 12 Jan 2026 06:45:21 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Creadors de contingut... tu tries!]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/creadors-contingut-tries-antoni-riera-vives_129_5602355.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Ja sigui des de les institucions, ja sigui des de fòrums socials o d'opinions personals com aquesta que ara llegiu, se sol fer propaganda dels creadors de continguts en la nostra llengua, amb ganes de mostrar un esperit positiu i unes expectatives optimistes quant a l'estat de salut de la llengua catalana, que tantes vegades tendim a veure des del victimisme o, fins i tot, des de la ràbia. I cal fer-ho! Us recoman seguir la pàgina de Parlars Mallorquins, que va començar com una pàgina de divulgació gairebé estrictament lingüística i sobre dialectologia i altres curiositats filològiques i ha acabat sent un referent en clau nacional i diria que fins i tot anticapitalista. M'agrada seguir, també, de tant en tant què diu @CasHorrach, que té gràcia, aquest al·lot. O el president Àngel Aguiló, de verb tan eloqüent com contundent. Són casos nostres, amb molt de predicament a les xarxes i que, a més, tenen ressò també en els mitjans convencionals, com és ara IB3, que hi troba una font d'informació, creativa i de connexió amb la realitat de la xarxa, que hom ja no sap si és també la realitat del carrer o no.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/creadors-contingut-tries-antoni-riera-vives_129_5602355.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 29 Dec 2025 20:30:22 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Bullirà el mar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/bullira-mar-antoni-riera-vives_129_5589310.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>La insuportable lleugeresa de saber què pensam. Devers Manacor han estat dies intensos. Ha bullit la mar, com la cassola dins el forn, a l’apocalíptica manera ausiasmarchiana. L’OCB de la vila ha cancel·lat una conferència sobre xuetes i antisemitisme perquè qui l’havia d’impartir era la historiadora, i també declarada sionista (així s’autodenomina ella mateixa, el qualificatiu no és meu) Laura Miró. L’episodi és d’una complexitat enorme i res del que pugui dir-ne al respecte sortirà indemne de les acusacions de sionista o terrorista palestí per part dels seguidors d’una i altra part. No pretenc l’equidistància. Vull l’existència d’un estat palestí lliure i sobirà. Em repugna el genocidi que l’estat israelià perpetra al que alguns encara avui de forma gairebé cínica anomenen “Terra Santa”. No vull la colonització israeliana d’aquell territori, com no vull tampoc la colonització espanyola del nostre. Entre l’estat i el poble oprimit tenc clara la tria. Una altra cosa és la cancel·lació. Em trasbalsa que no deixem parlar qualcú, quan a més ja l’hem convidat a dir-hi la seva (no va ser aquest, l’error de partida?). Si hem arribat al punt de no poder escoltar-nos, de no poder-nos dir les coses a la cara, amb tots els matisos, amb tots els emperons, i amb totes les controvèrsies del món, és que hem perdut llençols, en aquesta bugada.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/bullira-mar-antoni-riera-vives_129_5589310.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 15 Dec 2025 20:30:16 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cuinar per menjar, un anacronisme deliciós]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/cuinar-menjar-anacronisme-delicios-antoni-riera-vives_129_5575918.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Fa dues setmanes vaig comprar un conill a la carnisseria. Vaig demanar que me’l fessin a bocins. Vaig posar, prèviament salpebrades, les cuixes, els bracets i les parts més carnoses de la ronyonada dins la paella amb oli a voler. Quan es començaven a daurar, hi vaig afegir dues patates novelles i, al cap de pocs minuts, una ceba tallada grossa. Ho vaig corregir de sal. Ens en llepàrem els dits.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/cuinar-menjar-anacronisme-delicios-antoni-riera-vives_129_5575918.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Dec 2025 21:00:56 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Caseta mia, per pobra que sia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/caseta-pobra-sia-antoni-riera_129_5561113.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>“Jo tenia una caseta vora el mar, jo tenia un jardí florit i un cel de pau, jo tenia una barca i unes xarxes a la platja i una dolça matinada en despertar...”, així comença la <em>Balada d’en Lucas</em>, l’havanera que a Menorca va popularitzar Joana Pons fins al punt que la cançó avui forma part de l’imaginari col·lectiu menorquí, i també dels mallorquins que som afectats, de tant en tant, de pegar un bot a l’illa veïna. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/caseta-pobra-sia-antoni-riera_129_5561113.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 17 Nov 2025 21:00:25 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tot el que no es mou, es romp]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/no-mou-romp-antoni-riera-vives_129_5547197.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>La primavera de l'any 2022 vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar Oriol Junqueras. Feia poc menys d'un any que havia sortit de la presó. Vaig encetar l'entrevista abordant la situació de divisió entre les persones i forces sobiranistes i preocupades per la preservació de la identitat pròpia de la cultura catalana. Junqueras me n'alertà tot d'una: a Europa no està gens ben vist parlar de qüestions identitàries, i més ara amb tot l'auge de l'extrema dreta que hi ha i la por que patim una regressió cap al que ja va ocórrer abans de la segona guerra mundial.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/no-mou-romp-antoni-riera-vives_129_5547197.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 03 Nov 2025 21:00:18 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els noms de la nostra esperança]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/noms-nostra-esperanca-antoni-riera-vives_129_5531179.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>“<em>Muchas gracias por mostrar interés en el futbol femenino</em>”. El CE Manacor ha posat no fa gaire una nova coordinadora del futbol femení. Per la meva feina de reporter intrèpid em vaig interessar per aquest nou càrrec en la infraestructura del club. N’Alicia, la nova coordinadora, va rebre el nostre missatge i va contactar-nos. En espanyol. Li vaig tornar la contesta, per WhatsApp, en català. I tot d’una va baratar de llengua. Em va escriure en un català molt correcte, sense faltes d’ortografia, i acordàrem una entrevista telefònica. En sentir-li la veu i mirant-ne el llinatge, li vaig demanar: “Tu no deus haver estat alumna meva?”. “Ets en Toni?”, em respongué. Vàrem fer tota l’entrevista, tots dos, parlant en un català normalíssim, i amb una fonètica preciosa, ella. N’Alicia va néixer a Badajoz i és de família castellanoparlant. Va ser alumna nostra, fa un bon grapat d’anys, a l’IES Portocristo.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/noms-nostra-esperanca-antoni-riera-vives_129_5531179.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Oct 2025 20:00:34 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Contra el dolentisme]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/dolentisme-antoni-riera-vives_129_5516895.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>No fa gaires dies, una senyora publicava tota compungida a una xarxa social una imatge d’un dels nombrosíssims parcs que Manacor té a disposició del gaudi de la ciutadania. Es lamentava, aquella dona, que, per l’escassesa d’aigua, l’Ajuntament, o l’entitat que en fos responsable, hagués deixat de regar aquella gespa que tanta vida donava a un espai exterior tan freqüentat per famílies amb els seus infants, o per propietaris amb els seus canets. Al punt, un d’aquests comentaristes rabiosos s’amollava amb aquesta: “Han hagut d’aturar-se de regar perquè els marroquins van a cercar aigua a les fonts gratuïtes i la tuden”. Ni una paraula de les piscines, ni dels camps de golf, ni dels hotels.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/dolentisme-antoni-riera-vives_129_5516895.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Oct 2025 20:00:24 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[S’arribaren a empegueir de qui havien estat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/s-arribaren-empegueir-havien_129_4948175.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Els humans tendim a pensar-nos que la nostra realitat i la realitat del nostre entorn més immediat són al centre de totes les coses. Per això, la mirada llarga i panoràmica i l’empatia han de ser ponderades com a elements de càrrega positiva a l’hora de valorar la capacitat d’anàlisi i el saber estar en el món de les persones.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/s-arribaren-empegueir-havien_129_4948175.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 23 Feb 2024 20:58:41 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Al cel netíssim de les dones valentes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/cel-netissim-dones-valentes-antoni-riera-vives_129_4921666.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>“N’Antònia és un cavall desbocat”. Ho deia fa anys, entre sorprès i superat, entre atabalat i contrariat, un company activista manacorí sobre Antònia Matamalas. No se’n podia avenir, que aquella dona seixantina, determinada a canviar el món malgrat conviure al costat de tanta de gent que no el volia canviar, fos capaç de mobilitzar, de sacsejar, de conscienciar i d’implicar tanta de gent al voltant d’una idea mare, la de fer un món més just, més solidari, més bell, més sensible i més igualitari.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/cel-netissim-dones-valentes-antoni-riera-vives_129_4921666.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 26 Jan 2024 19:47:04 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sant Antoni: festa i contrapoder]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/sant-antoni-festa-contrapoder_129_4908679.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>L’arribada dels Reis d’Orient a Manacor aquest 2024 ha estat més accidentada i transcendent que altres anys. No hi havia cap paradigma que no preveiés un bon ruixat per a l’hora de la colcada reial. L’organització decidí no arriscar-se i el dematí, mentre plovia, decidí suspendre l’acte. El migdia sortí un sol preciós enmig d’un cel netíssim. I el vespre, ni gota d’aigua. La decisió de l’equip de govern manacorí, segurament precipitada, va ser objecte de crítiques, insults i befes a les xarxes. Molts dels comentaris se centraven en “la il·lusió estroncada dels infants”. D’altres, normalment escrits en espanyol, destil·laven una ràbia covada: “<em>Vamos a ver si suspenden Sant Antoni también</em>”. Era una ràbia nova, poc vehiculada fins ara. Tant la dels Reis com la de Sant Antoni són totes dues celebracions d’arrel catòlica. La primera està molt consolidada a Baviera i a les penínsules itàlica i ibèrica. La segona, en canvi, és una festivitat de vinculacions pancatalanes molt evidents que, a més, està profundament marcada per l’aspecte lingüístic, atès que un dels components de la qual no es pot dissociar és la cançó, cantada, per paga, en la llengua pròpia de Mallorca. Alguns ho veim com un element de convidada a participar activament a la festa i a fer-ho en la llengua d’aquí. D’altres, en canvi, ho perceben com una nosa per a una falsa convivència que és només un eufemisme de la colonització espanyola que pretenen practicar.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/sant-antoni-festa-contrapoder_129_4908679.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Jan 2024 18:30:41 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Enclosos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/enclosos-antoni-riera-vives_129_4898071.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>A la ciutat de Betlem, situada al cor de Cisjordània, enguany no hi ha hagut Matines. Després de l’inici de la “tempesta d’al-Aqsa” impulsada per Hamàs, Israel ha barrat el pas a les franges de Gaza i Cisjordània. A Gaza, des de fa més de dos mesos, l’exèrcit israelià practica una política d’extermini que ens arriba retransmesa en directe per televisió i a les xarxes. A Cisjordània els aldarulls són constants i el degotís de morts, imparable. No hi ha turistes, i les autoritats eclesiàstiques, en solidaritat amb el desastre de Gaza, no van de festa, enguany.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/enclosos-antoni-riera-vives_129_4898071.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 29 Dec 2023 18:30:36 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
