Quan una família de Palma augmenta el consum d’aigua, també ho fa el preu que paga per cada metre cúbic. És el principi sobre el qual es construeix la tarifa d’Emaya: els primers blocs són més econòmics i, a mesura que el consum creix, a partir de superar determinades quantitats, cada tram és més car. La progressivitat pretén incentivar l’estalvi i penalitzar els grans consums.

Es fa difícil no parlar del tema de l’estiu. Per molt que les porrades i la manca de coneixement dels responsables de la Policia Nacional ens hagin entretingut uns dies, aquí el que ha quedat clar és que hi ha un descontentament enorme entre la ciutadania per la saturació que patim.

“Record que veníem amb el motoret des de Sóller, amb els amics. Baixàvem a Cala Deià amb la moto fins gairebé la platja i les nostres barquetes estaven tot l’estiu damunt l’arena. Hi havia gent de Deià, sollerics i quatre turistes. Quins temps...”. Ho recorda Tomeu Ferragut, un solleric que avui ni es planteja anar al que és un dels seus llocs preferits del litoral mallorquí: “Cada any hi compareixia Narcís Serra, del govern de Felipe González. En coneixíem els guardaespatlles. I fèiem bromes. Tot era molt familiar”.

El festival musical més interessant dels que s’han fet a les Balears des dels temps del genial i caòtic Isladencanta és sense cap dubte la Mobo. Talent, innovació musical, respecte màxim per la producció local i per la qualitat. Lluny d’altres propostes comercials, que basen la seva graella en els artistes que poden arrossegar més gent, encara que, tot plegat, no tingui ni cap ni peus. Res a dir si aquests festivals massius com el Mallorca Live, al qual tots hem anat quan ens ha agradat un artista, existeixen també. Hi han de ser.

La tarifa d’aigua d’Emaya aplicada des de fa anys als establiments hotelers utilitza una tècnica específica de càlcul que modifica la manera d’aplicar la progressivitat en el cas del sector turístic. L'anàlisi de les tarifes vigents, publicades l'any 2016, feta per un extècnic de la companyia assegura que la metodologia, "pensada per als hotels de Platja de Palma" estableix un sistema de recàlcul del consum "de dues en dues habitacions", i genera una falsa divisió de la despesa que aconsegueix reduir de manera molt significativa el que li pertocaria pagar si s'aplicàs la progressivitat.

El govern espanyol ha decidit passar a l'acció per tal d'eliminar la possibilitat, encara que sembli increïble, que encara avui es puguin autoritzar noves construccions en zones inundables. Després de la tragèdia del País Valencià, les comunitats autònomes com les Balears i els ajuntaments no han acabat d'imposar un criteri estricte prohibint noves autoritzacions en zones de risc, i per això l'executiu estatal prepara un reial decret nou que endureix les regles per construir en zones exposades a inundacions. En concret, fixa un límit més clar i prohibeix els usos residencials nous en les àrees de més perillositat, com les conegudes zones de flux preferent. El projecte normatiu, encara en fase d’informació pública, estableix que en les zones de flux preferent no es podran autoritzar habitatges nous, ni tan sols en sòl ja urbanitzat. Reforça, per tant, el principi que el risc d’inundació ha de condicionar l’ordenació del territori.

L'entitat ecologista Terraferida considera que el debat sobre l'aigua a les Balears no es pot limitar a la construcció de noves dessaladores, tal com planteja el Govern. El seu portaveu, Jaume Adrover, sosté que el problema és anterior: el model territorial ha permès durant dècades que el creixement urbanístic dispers i els habitatges en sòl rústic hagin incrementat la pressió sobre uns aqüífers que són un bé públic. "No conec cap lloc del planeta on es faci un consum tan abusiu d'aigua com aquí a causa dels xalets en sòl rústic", afirma Adrover, que vincula aquesta situació amb l'expansió de l'habitatge unifamiliar fora dels nuclis urbans.

Les Balears afronten un estiu complicat en termes d’abastiment d’aigua i, el que és més preocupant, una cursa contra el temps per garantir aquest recurs els pròxims anys. El problema ja no és només si plourà més o menys durant els pròxims mesos, sinó si el sistema actual, al límit durant els mesos d’estiu, serà capaç de resistir mentre arriben les infraestructures que han de reduir la dependència dels aqüífers. Les Illes preparen una ofensiva d’inversions en dessalació, reutilització, xarxes d’abastiment i sanejament, però bona part d’aquestes actuacions encara es troba en fase de projecte, licitació o execució.

Se succeeixen els governs, els regidors, els plans, les jornades i les presentacions. Ise succeeixen les bones paraules, les intencions i, des de fa un temps, una certa autocrítica. “Estam al límit”. Ara, fins i tot el PP admet que les Illes estan a punt del col·lapse.

El centre històric de Palma és un Bé d'Interès Cultural (BIC). Tot sencer. I a més de l'olor de pixum que deixen molts turistes de qualitat, els quals és habitual veure orinar dins els carrerons, hi ha actuacions concretes i lesives contra el patrimoni. Centenars. Entre les quals, pintades sistemàtiques. En alguns indrets, com el convent de Santa Magdalena, fins i tot hi ha cartells que en recorden la condició de BIC i que animen a comportar-se i no continuar pintant-hi. Realment és important que la població entengui que cal respectar el patrimoni.

Mentre Aena i els governs insulars i autonòmic es passen la pilota sobre qui és el responsable de la saturació, la saturació no atura d'augmentar. Els primers sis mesos del 2026 el principal aeroport de Mallorca ha tornat polveritzar tots els seus registres i frega ja els 15 milions de passatgers (14,9), fet que suposa un 14% més que fa només tres anys, respecte del primer semestre del 2023.

Les Balears han encetat l'estiu amb una situació molt complicada en termes de reserves hídriques. Les dades del mes de juny preocupen l'Executiu, i és natural. Les reserves subterrànies, principal font avui dia del subministrament, han tornat a baixar a les portes de l'estiu i la manca de plogudes durant les darreres setmanes ha agreujat una situació que ja venia marcada per la pressió sobre els aqüífers. Tot i que no es parla d'una emergència generalitzada, les dades oficials dibuixen un escenari cada vegada més ajustat.

La modificació legal impulsada pel Govern per eliminar l’obligació de passar pel Parlament a l’hora de modificar l’àmbit de protecció del Parc Natural del Trenc va encendre totes les alarmes de l’ecologisme. La resposta va arribar el passat 5 de juliol, quan 10.000 persones es varen concentrar en aquest espai emblemàtic per protestar contra el que consideren la porta d’entrada a una futura reducció de la protecció.

Tres particulars —dues societats i una propietària particular- i una associació de veïns són la cara visible dels interessos per reduir l'àmbit de protecció del Parc Natural del Trenc, encara que no són ni de bon tros els únics que des de 2023 s'han mogut contra la figura del Pla d'Ordenació (PORN) i la delimitació. Els efectes de l’ampliació de l’àmbit protegit, que crearen uns 74.000 metres quadrats extra de franja de protecció, principalment a l'entorn de les Covetes, varen ser rebutjats per diversos propietaris, que, des de llavors, no han aturat de combatre, fins que han aconseguit que el Govern reduís els requisits per modificar l'àmbit de protecció del parc.

La batalla pel futur del Parc Natural del Trenc i el seu entorn té noms concrets. Particulars i empreses que fa anys intenten evitar que es consolidi una franja de protecció al voltant d'aquest espai protegit, tal com va consagrar el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) l'any 2023. Un és el camp de polo de Sa Barralina, impulsat per la societat Es Figueral Gran, que va presentar un dels quatre recursos judicials contra el pla d'ordenació del Trenc del 2023. Com els altres propietaris, no volien que l'àmbit del parc, ja delimitat el 2017 amb la Llei que el va declarar, s'ampliàs encara que fos senzillament com a àrea d'influència. Perquè llavors consideraven que perdien oportunitats de dur a terme activitats, com poden ser aparcaments i, fins i tot en alguns casos, restauració. Són el bessó del conflicte que ara mateix gira al voltant del parc natural, després que el Govern s'hagi reservat la possibilitat de modificar-lo directament.

És ben cert que el Consell d’Eivissa és la institució que més ha fet per combatre el lloguer turístic il·legal. Però tampoc no ens enganyem, no tenia cap altre remei. Perquè la situació de la pitiüsa major és senzillament desesperada. Els mesos d’estiu pràcticament no es pot circular en cotxe sense ser víctima d’un embós i d’una sensació de caos i ofegament constant. A l’arribada de l’aeroport, no hi ha prou taxis, el transport públic és més que millorable, i els empresaris hotelers han dit en més d’una ocasió que l’experiència turística ha empitjorat els darrers anys.

Fins a 74.000 metres quadrats de la zona protegida del Parc Natural Maritimoterrestre del Trenc-Salobrar de Campos, en concret tot l’entorn de les Covetes (vegeu mapa adjunt), es troben en el punt de mira i corren el perill de quedar desprotegits. Es tracta d’una franja de protecció que el Pacte va establir el 2023, cinc anys després d’aprovar el Parc Natural. Els propietaris acudiren als tribunals, que encara no han resolt el cas, i han pressionat el Govern perquè es desfaci la mesura. Algunes fonts consultades per l’ARA Balears confirmen que aquesta zona és el motiu principal pel qual l’Executiu de Marga Prohens ha decidit simplificar el camí per retocar el Parc Natural, sense haver de passar pel Parlament.

El Consell de Mallorca no ha aconseguit autoritzar l'expedient administratiu per validar el conveni amb el d'Eivissa per al trasllat de residus entre les dues illes. Aquesta situació n'impedeix formalment la signatura i posa en pausa l'arrencada del nou sistema interinsular de gestió de la fracció rebuig, just quan el dispositiu logístic associat al projecte està avançat i amb un vaixell a punt d'arribar a Eivissa, segons va avançar l'ARA Balears. A més, cal recordar que l'abocador de Ca na Putxa és a prop d'arribar al límit operatiu.

La Llei òmnibus també rebaixa els requisits per construir instal·lacions en sòl rústic. La norma, que modifica més de 50 lleis principalment ambientals i de gestió del territori, exclou del procediment d'avaluació ambiental simplificada les activitats complementàries del sector primari de transformació i venda directa dels productes de les mateixes explotacions agràries.