Omple de goig veure diputats, regidors i membres del Partit Socialista de les Illes Balears amb la camiseta del Correllengua, omplint les xarxes socials del seu entusiasme per protegir la llengua catalana.

Palma vol continuar creixent en població i l’equip de Jaime Martínez no pensa renunciar-hi malgrat la falta d’aigua que els tècnics de Recursos Hídrics ja varen detectar i constatar l’any 2023. Aquesta és una de les conclusions del Pla de gestió sostenible de l’aigua que ha impulsat Emaya, que tot just ha superat el període d’exposició pública. El document aposta per incrementar la dessalació i extreure més aigua del subsol: fins a 10 milions de litres més al dia dels que s’obtenen actualment, tot i la delicada situació dels aqüífers.

Pedro Bestard va ordenar que li reservassin un dels nous vehicles adquirits pel departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca i que no el retolassin com a cotxe oficial de la institució. "Aquest cotxe, me’l reservau", confirmen que va dir Bestard fonts coneixedores, el qual seria el responsable de no retolar-lo.

Les empreses que organitzaven les excursions marítimes conegudes com a party boats amb base al port de Palma han decidit dur als tribunals la decisió de l'Autoritat Portuària d'expulsar-les de la zona on es troben actualment (davant l'Auditòrium) amb motiu de la nova ordenació del port de Palma. Cinc empreses del sector, Barca Samba, Cruceros Marco Polo, Mallorca Sailing Catamarans, Nautical Adventures i Ociana Calvià han interposat un recurs contenciós administratiu contra el concurs impulsat per l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), que en la pràctica suposa la seva expulsió del moll de les golondrines i un gir profund en el model d’activitat turística dins el recinte portuari.

Any 1994. A Son Espanyolet, una barriada residencial de Palma caracteritzada per les plantes baixes i els corrals, la vida gira entorn d’un parell d’eixos neuràlgics. Hi ha un centre parroquial, propietat dels teatins, que acull des del club de bàsquet Espanyol fins a la ja desapareguda companyia de teatre Nostra Terra. A un cap de cantó, al carrer de Contestí, una merceria és molt més que una botiga: és un punt de trobada, on passen l’horabaixa moltes persones que aprenen a cosir i fer ganxet.

Dia primer de maig significava un temps l’inici de la temporada turística, que acabava l’1 de novembre. Era un canvi radical, els hotels obrien i els taxis començaven a fer viatges de manera compulsiva. Avui, gràcies a la desestacionalització que tant anhelàrem, la cosa ja és més difusa. No només perquè hi ha turistes tot l’any, sinó en termes d’ocupació d’espai. Com bé va radiografiar el catedràtic Nofre Rullan, en unes dècades hem passat de tenir turistes concentrats a una dotzena d’indrets balears durant sis mesos, a tenir-los escampats pertot, tot l’any.

La futura ampliació del metro de Palma fins a l’hospital de Son Espases, que ja ha sortit a informació pública i que representa una de les actuacions més ambicioses en mobilitat a curt termini per part del Govern, travessa zones amb elevat risc d'inundació. El projecte incorpora un estudi d'impacte ambiental que constata aquest condicionant estructural, ja que afecta totes les alternatives plantejades i pot determinar tant el traçat final com la viabilitat ambiental del projecte.

Una capsa de bombons amb 20.000 euros i una targeta de visita. Aquest ‘regal’ d’un empresari de les conegudes golondrines i que ja investiga la Policia Nacional ha posat al descobert l’enorme negoci que mouen les excursions turístiques del litoral i la pugna que hi ha a diversos punts de la costa per aconseguir una autorització administrativa, imprescindible per carregar i descarregar turistes. Igualment, la històrica deixadesa administrativa en alguns punts on milions de persones pugen i baixen de les embarcacions, que es troben damunt domini públic en molts casos. També amb expedients incomplets, autoritzacions que, segons tècnics consultats, “no quadren” i la mediació d’ajuntaments que, com és el cas de Son Servera, també acumulen sentències judicials en contra per haver consentit, per exemple, “la privatització d’un embarcador en terreny públic”, segons diu la sentència.

Com cada any, passejar pel centre de Palma és un goig el Dia de Sant Jordi. Ja no només per veure-hi una gernació cercant un llibre i regalant roses i amor per la cultura, sinó també perquè els habitants ocupen el que un temps va ser el seu espai públic. La plaça Major, Cort i la Rambla, en el cas de Palma, recuperen per un dia els palmesans –i els illencs en general–, els que viuen a la ciutat, i que la massificació turística ha engegat a coces.

Quan va rebre la capsa de bombons d'un dels socis de Naviliers Bennassar, Joaquina Ferrer, directora general de Costes, va decidir no obrir-la perquè volia compartir-la amb els funcionaris. Segons fonts coneixedores, la va donar a alguns membres del seu equip que, en obrir-la, no varen creure el que veien. Immediatament l'avisaren i Ferrer va explicar al conseller de la Mar i el Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, la troballa.

Quan va sonar el telèfon, un membre de la Unitat de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional (UDEF) li va explicar a Antoni el que havia fet el seu germà: “Lliurar una capsa de bombons amb 20.000 euros” a la directora general de Costes del Govern, Joaquina Ferrer. “No m’ho podia creure. Em va caure el món damunt quan la Policia em va dir que el meu germà havia posat doblers dins d'una capsa de bombons i l’havia enviat a Costes”, relata el també empresari, molt afectat pel que ha passat.

Una empresa ha estat expedientada per l’Ajuntament d’Artà per muntar una macrogimcana amb ni més ni manco que 900 persones. Es tractava de recórrer el nucli urbà fent absurditats com pintar a terra o aferrar adhesius pels senyals de trànsit o les parets del poble.

No li va ser fàcil a Marga Prohens trobar un substitut per a Carlos Simarro a la Direcció General de Costes i Litoral. Quedava poca legislatura, i el PP tenia pendent un compromís electoral una mica complicat, perquè les competències principals de la costa encara són de l’Estat:arreglar les casetes de vorera, els escars i també altres negocis dins domini públic. Va ser una aposta electoral de Prohens, principalment a Formentera i, per aquest motiu, és ben a prop d’aprovar-se un projecte de llei del litoral que vol evitar demolicions. Maria Joanquina Ferrer és funcionària de la CAIB des del 1996. És llicenciada en Dret i, sobretot, honesta: acaba de denunciar un intent de suborn, precisament d’un negoci litoral. En el moment de fer aquesta entrevista, els fets no es coneixien.

El mes de març passat, la Conselleria del Cicle de l’Aigua i de la Mar va signar l’autorització per dur a terme la demolició de la piscina de Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins, després d’una llarga batalla judicial des del 2004. El cas era molt conegut per qui n’era el propietari (ara ho és Agatha Ruiz de la Prada), emperò a les Illes Balears hi ha desenes d’altres piscines en domini públic maritimoterrestre. I no només això:també s’hi han fet hotels, restaurants i –per descomptat– xalets, alguns directament damunt la platja. Tots aquests usos estan prohibits perquè el domini públic és una franja que ocupa els primers metres de la costa i que s’endinsa fins on arriba una platja, sistema dunar o zona humida. Algunes d’aquestes construccions aconseguiren concessions temporals en el passat, però la majoria ja han caducat. En total, es calcula que hi ha més de 2.000 construccions irregulars, moltes de les quals amb ordre de demolició. La manca de recursos de la Demarcació de Costes de l’Estat ha permès que el ciment ocupi il·legalment la primera línia durant dècades. Un dels casos més cridaners és el del Bungalow, a Palma, un restaurant que mai ni tan sols ha tingut concessió i que continua en actiu tot i les ordres de demolició.

En contra del que havien dit els tribunals en primera instància, el Consell de Mallorca haurà d’indemnitzar la promotora que tenia llicència per fer una urbanització al Guix (Escorca). El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha estimat només en part el recurs de la promotora Urnova pel llarg litigi urbanístic del Guix, que va desencadenar la polèmica per l'impacte d'un conjunt de xalets aferrats al monestir de Lluc. La sala reconeix el dret de l’empresa a ser indemnitzada per cinc parcel·les de terreny afectades per la desclassificació urbanística que es va dur a terme per evitar que es construís a un lloc tan emblemàtic. El tribunal, però, rebutja el gruix de la indemnització sol·licitada, corresponent al projecte principal de construcció d’habitatges que mai no es va arribar a executar.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat definitivament els estatuts i les bases de la junta de compensació del Projecte Residencial Estratègic de Son Ximelis, situació que obre el camí a la urbanització de 143.649 metres quadrats, on es podran fer 1.080 habitatges, segons les dades municipals. Del total, 530 habitatges tindran algun tipus de protecció pública. El projecte tenia l'aprovació inicial, però calia la definitiva per pitjar l'accelerador.

Cada 31 hores s’acaba un xalet nou en sòl rústic a Mallorca. Això implica que són cinc per setmana en espais que haurien d’estar destinats a usos agraris o naturals, segons denuncia Terraferida. Si s’hi afegeixen les dades disponibles d’Eivissa, ens trobam que entre les dues illes cada dia s’acaba una nova casa en rústic. Un procés accelerat de transformació del territori que ja no és puntual sinó estructural. Els ecologistes demanen aturar-ho en sec a Mallorca i les Pitiüses, com va fer Menorca fa més de 20 anys, i decretar inedificable el sòl rústic, considerat “la joia de la corona de la terra”, diu el portaveu de Terraferida, Jaume Adrover.

La calor no espanta els turistes. Per tant, les teories –algunes basades en estudis científics– que el canvi climàtic i l’augment de la temperatura havien de reduir l’activitat en ple estiu són qüestionables. Així ho conclou un estudi de tres experts de la UIB, basat en 10.000 entrevistes del 2024, que desmenteix que el canvi climàtic redueixi la saturació turística.