Encara que les estadístiques estatals parlin d'un descens a nivell global de les compravendes per part d'estrangers al llarg dels darrers mesos, a les Balears la realitat és ben diferent: segons les darreres dades del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, l'any 2025 aquests ciutadans varen adquirir quatre de cada deu propietats de més de 500.000€ venudes. Una proporció que duplica qualsevol xifra d'altres comunitats autònomes.

Sonen tambors de guerra en el sector ecologista de Mallorca. El Govern de Marga Prohens, després d’encadenar desregulacions i desproteccions ambientals, ara s’ha atrevit amb un dels grans símbols de l’ecologisme balear: el Trenc.

Un ja fa anys que circula. I ja són moltes sentències, recursos, exposicions de fets, informes i una gran caterva de documentació oficial. I no és la primera vegada que ens trobam amb un cas complicat perquè un càrrec públic fa un clar abús de la seva posició.

La Llei òmnibus havia de ser un instrument per regular els projectes empresarials estratègics i passarà a la història com una de les normes més desreguladores en matèria territorial i ambiental. Entre les seves disposicions, n'hi ha una que elimina les restriccions que havia impulsat el Govern (l'exconseller del PP Gabriel Company) per limitar la implantació d'establiments de restauració en el domini públic maritimoterrestre.

No es pot atribuir al Govern de Marga Prohens una saturació generada durant dècades. Però els moviments socials i ecologistes que convoquen les manifestacions d’aquest estiu –Menorca hi dona el sus– consideren que “no es pot afirmar que hagin pres una sola mesura realment de contenció, ni tan sols de mitigació dels impactes”, segons apunta el geògraf de la UIB Macià Blázquez.

El cas d’Eivissa és el precedent que observa Mallorca ara que ja s'ha registrat al Parlament la proposició de llei de restricció de vehicles a l'illa que pretén limitar la situació actual de col·lapse. La primera temporada d’aplicació de la limitació de vehicles va permetre reduir aproximadament 32.000 el nombre de vehicles que podien circular durant el període regulat, segons dades del Consell pitiús. La norma estableix un sostre de vehicles no residents i una quota específica per als cotxes de lloguer, amb l’objectiu de reduir-ne la saturació.

Cada vegada que el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, arribava al seu poble, Santanyí –del qual també ha estat batle–, havia de sentir els comentaris recurrents dels veïns, molts d’ells votants del PP: “No hi ha manera de circular per Mallorca. Llorenç, heu de fer alguna cosa”.

La regulació d’entrada de vehicles implica una disputa amb una dimensió empresarial. Les grans multinacionals del sector, agrupades a Baleval, han estat històricament les principals beneficiàries d’un mercat que ha crescut de manera sostinguda les darreres dècades. Segons les dades d’aquesta patronal, una part important dels més de 100.000 cotxes de lloguer que circulen per Mallorca són seus, bona part d’ells matriculats fora de l’Arxipèlag. Davant la nova regulació, aquestes empreses han expressat el rebuig als límits previstos. En canvi, els petits i mitjans rent a car de propietat illenca, agrupats a AEVAB, han defensat la necessitat de fixar un sostre per contenir la saturació i ordenar el mercat.

9.000 pisos de vuit Projectes Residencials Estratègics (PRE). Aquests són els expedients que ja caminen per l'Ajuntament de Palma i que recorren el llarg tràmit d'aconseguir una llicència. Es tracta de la gran aposta del batle de Palma, Jaime Martínez, que encara està lluny de ser una realitat. Especialment, si la tramitació inicial ha de passar per diferents controls, com el de la Direcció General de Recursos Hídrics. Martínez i el seu equip volien almenys "unes grues" fent centenars de pisos d'aquí a un any, segons s'ha dit a algunes reunions del PP, convençut que cal demostrar que s'actua contra la manca d'habitatge.

Vox va bloquejar el primer intent del president del Consell, Llorenç Galmés, de regular l'entrada de vehicles a Mallorca, però aquesta vegada el president del Consell ha obviat el seu soci de govern i aprovarà la llei amb l'esquerra. Una falta de "lleialtat", en paraules de la portaveu parlamentària del partit, Manuela Cañadas, que en opinió de la formació ultra, no pot quedar sense resposta. Segons ha sabut l'ARA Balears, Vox estudia la possibilitat de tombar la Llei agrària, el projecte en què el conseller del ram, Joan Simonet, treballa tota la legislatura, a més de la Llei de costes, les quals el Govern planejava dur al Consell de Govern de manera imminent, per assegurar-ne l'aprovació parlamentària dins aquesta legislatura.

MÉS per Mallorca ha registrat al Parlament una sol·licitud de compareixença del conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, perquè expliqui els canvis normatius aprovats pel Govern que permeten evitar o limitar informes de Recursos Hídrics en determinats projectes urbanístics. La iniciativa arriba després que l'ARA Balears revelàs que una modificació introduïda a la Llei òmnibus obre la porta a eximir alguns planejaments de tornar a acreditar la disponibilitat d'aigua.

El Govern va introduir a darrera hora una modificació legal de la normativa d'aigües per eximir algunes operacions urbanístiques de la necessitat d'aconseguir l'autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics. Una disposició addicional de la Llei òmnibus aprovada pel PP i Vox permet evitar nous informes de suficiència hídrica (disponibilitat d'aigua) en determinats casos, sempre que es consideri que un determinat planejament o projecte no suposa un augment de la demanda o que no hagin canviat les circumstàncies que varen justificar informes anteriors.

L’assemblea de socis del Portitxol ha ratificat el projecte de reforma, que suposarà una renovació important de les instal·lacions, valorada en 10 milions d’euros, i que ha provocat tensió i enfrontament dins l’entitat. Segons alguns, es tracta d’un projecte que “redueix el model de nàutica social, perquè es fan més amarraments de grans eslores”, lamenta un soci històric com Jaume Garau. Però, segons la directiva i una altra part de socis, “conserva l’essència del club i la instal·lació no creix cap a fora”. “El 80% dels amarraments continuaran essent de menys de vuit metres”, explica el president del club palmesà, Pep Santander.

El grup de societats sobre el qual se sustenta la marca Mallorca Live, que inclou, a més del festival, els cicles Mallorca Live Nights i Es Jardí, ha rebut més de tres milions i mig d’euros d’entitats públiques en els darrers cinc anys. D’aquests, més de dues terceres parts des de 2023. Entre les diferents aportacions, que inclouen patrocinis i ajuts, una de les més destacades és la de l’AETIB, l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears, que des de 2023 destina al voltant de mig milió d’euros públics al festival Mallorca Live en el marc d’una convocatòria de patrocinis de grans esdeveniments culturals i esportius.

Més d’un lector ens ha fet arribar comentaris sobre la imatge on es veu la presidenta del Govern i el de l’OCB parlant amistosament a l’acte de la cantada popular de La Balanguera. Al sanedrí comunicatiu de la cap de l’Executiu li va faltar temps per posar a xarxes socials la imatge on fins i tot Prohens passa la mà per l’espatlla d’Antoni Llabrés, quan cal recordar que la presidenta no ha deixat d’erosionar les exigències del català i ha obligat l’OCB a anar fins i tot als tribunals.

Al Mallorca Live, en realitat, la música és secundària. Aquesta sensació, que de cada vegada es repeteix més en parlar de festivals, esdevé una certesa en el cas illenc si s’analitza l’arquitectura financera que sosté els esdeveniments vinculats a la marca Mallorca Live. Al capdamunt de tots, un festival que d’aquí a dues setmanes celebrarà la seva novena edició reconvertit en el Mallorca Live Occident. L’entrada de nous patrocinadors i socis a la nova promotora La Isla & Co és la darrera passa en un camí farcit d’incomptables moviments mercantils difícils de resseguir i, sobretot, de desxifrar: la punta de l’iceberg d’un entramat de desenes de societats que mou milions d’euros públics per convertir la cultura en un actiu financer.

El Club Nàutic Portitxol afronta dimarts que ve una de les assemblees més decisives de la seva història recent. Els socis hauran de votar la ratificació del projecte de reforma i ampliació impulsat per la junta directiva, una iniciativa que ha provocat una forta divisió interna i que molts interpreten com una elecció entre mantenir el caràcter social i popular del club o convertir-lo en una gran infraestructura orientada a embarcacions de gran eslora. La reunió, convocada a la sala d’actes de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), arriba després de setmanes de campanya interna i d’un clima de tensió creixent entre sectors partidaris i detractors del projecte.