L’any 2000, la major part dels turistes que arribaven a les Balears quedaven almenys una setmana. En un 52,5% dels casos, les estades eren d’entre una i dues setmanes, segons un informe de la Cambra de Comerç i el Cercle d’Economia de Mallorca. Un quart de segle després, segons dades de l’Ibestat, la mitjana de les estades ha quedat reduïda a cinc nits en el cas dels establiments hotelers. Això suposa que, si les estades haguessin mantingut la durada que tenien el 2014, els hotels balears haurien necessitat uns 2,2 milions de clients menys per assolir les mateixes pernoctacions del 2025. Un canvi de tendència que, segons el doctor en Geografia de la UIB Ivan Murray, respon a l’extensió del “consumisme accelerat” al món turístic que obliga a moure més persones per mantenir la mateixa activitat.

La defensa del català, la denúncia de la criminalització dels immigrants, la reivindicació de sous dignes i habitatges assequibles i les crítiques als excessos turístics han convertit el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, en una veu incòmoda per al Govern de Marga Prohens. Fonts properes a l'Executiu reconeixen el malestar per algunes de les seves intervencions, que d'alguna manera retraten les concessions del PP a Vox, la seva crossa parlamentària, tant per l'enduriment del discurs sobre els immigrants com pels retrocessos en la normalització lingüística. El darrer episodi ha acabat en un enfrontament obert: el conseller de Turisme, Jaume Bauzá, ha acusat Taltavull d'hipocresia després que el prelat recuperàs, en un reportatge publicat a l'ARA Balears, una carta pastoral del 1990 contra la degradació del territori i els excessos del model turístic. És el darrer d'una sèrie de retrets que el bisbe ha formulat sense mirar el color polític de qui governa. Taltavull ha retratat els 'pecats' de l'Executiu.

Una altra de les grans possessions històriques de Mallorca es prepara per incorporar-se a l'oferta turística de l'illa, en el marc d'un procés ja globalitzat i constant del camp balear. Es tracta de Montblanc, una de les finques més singulars de Maria de la Salut, al Pla de Mallorca, que durant segles va ser un important centre de producció agrícola i ramadera i que ara projecta transformar part de les antigues dependències en un agroturisme amb 50 places. Les construccions que durant generacions varen acollir el bestiar es convertiran, si prospera la iniciativa, en habitacions i instal·lacions destinades als visitants. La societat Solar de Conrado SL ha impulsat el projecte, amb un pressupost d'execució material d'1,4 milions d'euros, que ara ha sortit a informació pública.

L'aigua subterrània es destina cada vegada més al consum de finques i habitatges de foravila i menys a l'agricultura. Les dades dels balanços hidrològics del 2015 i el 2023 constaten que les extraccions estimades per abastir finques i habitatges dispersos a Mallorca varen créixer un 31,9%, mentre que les destinades a usos agraris varen disminuir un 26,6%. És el canvi de tendència que denuncia l'Aliança per l'Aigua, que alerta que l'augment de la demanda en sòl rústic, principalment per abastir xalets, compromet la recuperació dels aqüífers i amenaça tant el futur de les explotacions agrícoles com el subministrament dels mateixos habitatges que depenen dels pous.

El Govern ha autoritzat, durant els darrers quatre anys, nous aprofitaments d’aigua subterrània a Mallorca amb un volum màxim anual acumulat de 5,2 milions de m3, l’equivalent a tota l’aigua que conté, de mitjana, el Gorg Blau. En altres paraules, entre el 2023 i el 2026 s’ha donat permís per extreure cada any dels malmesos aqüífers mallorquins una quantitat tan gran com el principal embassament de la serra de Tramuntana.

Se li ha de reconèixer al conseller d’Economia, Antoni Costa, la sinceritat d’admetre una de les constatacions més importants a què ha arribat bona part de la ciutadania fa temps:a les Illes el creixement ja no es tradueix en benestar. De fet, el que no va dir Costa, perquè en tractar-se d’un dels màxims responsables del Govern tampoc li podem demanar més pedres al seu terrat, és que el que realment passa és que el creixement de les Illes genera cada vegada més malestar.

La Conselleria de la Mar i el Cicle de l'Aigua ha decidit sancionar l'empresa Novastar Ibiza SL per extreure aigua subterrània sense autorització administrativa i destinar-la al reg d'un camp de golf privat de Llucmajor. Segons ha pogut confirmar l'ARA Balears, l'expedient de la Direcció General de Recursos Hídrics, que qualifica els fets d'infracció greu, també estableix l'obligació de reparar els danys causats al domini públic hidràulic. La instal·lació es troba en una finca rústica del municipi i coincideix amb les característiques d'un dels dos camps de golf particulars que Terraferida va denunciar el mes de maig per l'elevat consum d'aigua.

Els boscos de les Balears han començat una transformació que els convertirà, segons els experts, en espais cada vegada més semblants al Marroc. La comparació, que forma part de l’anàlisi de la Xarxa Forestal, és una de les advertències que fan els tècnics forestals després d’un estiu que ha castigat especialment els pins, les alzines i altres espècies mediterrànies. La successió de sequeres extremes i onades de calor amenaça de transformar la vegetació que coneixem avui. Els primers efectes ja són visibles. “El canvi de paisatge, sens dubte, ha començat”, adverteix a l’ARA Balears Carolina Rodríguez, degana territorial del Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests.

Amb el projecte Balears Verd, Miquel Ramis, mestre en pedra, pagès i restaurador d’edificis, proposa sembar un milió d’arbres i arbusts. Autor d’Agricultura regenerativa, diu que és urgent passar a l’acció per mitigar el canvi climàtic.

Les fulles de la posidònia perden el verd característic i tornen blanquinoses en algunes zones poc profundes de les Balears. És el fenomen inquietant que la investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) Núria Marbà ha tornat a observar aquest estiu al port de Cabrera, davant la platja del Pagès, on l’aigua assoleix temperatures especialment elevades, un fenomen que es repeteix els darrers anys. “Les fulles s’emblanqueixen, sembla que perden la clorofil·la”, explica. No és una alteració nova, però encara no se’n coneixen amb certesa les causes ni les conseqüències. “No sabem si és per la temperatura, però sembla que sí, perquè passa a l’estiu”, assenyala.

Ha fet vuit anys de la torrentada de Sant Llorenç. La dramàtica mort de 13 persones va posar damunt la taula com de malament que s’han fet les coses durant dècades, i com hem acumulat persones i habitatges a llocs en què no només ja estava prohibit fer-ho, sinó que a més el sentit comú deia que no era bona idea.

Hi ha una antiga caserna militar a Palma que fa més de dues dècades que espera convertir-se en habitatges públics. És Son Busquets, un immens solar de propietat estatal on avui hi ha previstos 831 habitatges protegits. 20 anys d’anuncis, projectes i discussions entre administracions que no han servit per posar els pisos a disposició de la ciutadania. Mentrestant, l’habitatge ha passat de ser un problema important a convertir-se en una emergència social.

La patronal del lloguer turístic de les Balears es mostra satisfeta amb l’aplicació d’un IVA del 10% als habitatges vacacionals, perquè considera que la mesura "professionalitzarà encara més el sector". El president d’Habtur, Antoni Barceló, admet que el nou impost pot reduir una mica la rendibilitat, sobretot dels petits propietaris que gestionen directament un únic habitatge, però considera que l’impacte serà menys negatiu del que pot semblar inicialment. "És cert que hauràs de descomptar aquest 10% dels preus que ja pactats, però les mesures estan orientades cap a una professionalització del sector més gran i això no és dolent", assenyala.

Tenir 14.000 metres quadrats de sòl rústic comú ja no bastarà, per si sol, per poder-hi aixecar una casa de més de 100 metres quadrats. Si el projecte de llei agrària aprovat pel Consell de Govern acaba superant la tramitació parlamentària, construir un nou habitatge a foravila de grans dimensions (la majoria dels que es fan ho són) quedarà vinculat a una obligació agrària que s’haurà de mantenir durant 15 anys.

Una parella amb dos fills, un dels quals té una discapacitat, havia de tornar a afrontar aquesta setmana una situació per a la qual ningú no està preparat: que els facin fora de ca seva. El desnonament, previst a Palma, va quedar suspès. Ja s’havia ajornat el juliol, quan activistes es varen concentrar davant el bloc, i ara el jutjat ha tornat a frenar el llançament. Segons Stop Desnonaments Mallorca, la nova normativa estatal aprovada pel govern de Pedro Sánchez aquesta setmana i que Vox, el PPi Junts han tomat en un debat al Congrés que passarà a la història política, ha estat un dels arguments jurídics tinguts en compte.

La simplificació administrativa no es nota. Almenys, no prou. Les empreses, els pagesos i els autònoms parteixen d’un sistema tan farragós, amb tants de tràmits acumulats, administracions que no sempre comparteixen informació i procediments que es dupliquen, que les mesures impulsades els darrers anys pel Govern són, per a bona part dels sectors consultats, una gota d’aigua dissolta dins una mar burocràtica construïda durant 40 anys. No neguen que s’hagin fet passes. El que qüestionen és que hagin aconseguit canviar substancialment la relació quotidiana entre els administrats i l’Administració.