Joan Carrero és activista pacifista i fundador de la Fundació S’Olivar, amb seu a Estellencs, des d’on ha treballat durant dècades per la pau i la justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs. Va ser un dels primers objectors de consciència de l’Estat i la seva trajectòria li va valer diverses candidatures al premi Nobel de la pau. El 2013 va rebre la Medalla d’Or del Consell de Mallorca. Va impulsar una querella contra el president ruandès Paul Kagame i ha denunciat reiteradament l'expoli de minerals que es fa al Congo amb la connivència del món occidental. Acaba de presentar el seu nou llibre ¿La humanidad va hacia el Armagedón? ¿O hacia la plenitud del Punto Omega?

Vint anys basten per entendre fins a quin punt ha canviat la dimensió dels aeroports de les Balears. Entre gener i agost del 2006 varen passar 20,9 milions de passatgers pels aeròdroms de Palma, Eivissa i Menorca. En el mateix període d’enguany ja n’hi han passat 34,3 milions. Són 13,4 milions de viatgers més en només dues dècades, un increment que en el conjunt dels aeroports illencs se situa en el 64,3%.

La Guàrdia Civil ja investiga les dues denúncies que el GEN-GOB va presentar per la gestió de l’aigua a l’aeroport d’Eivissa, segons ha confirmat l'entitat a l’ARA Balears. El Servei de Protecció de la Natura (Seprona) ha obert actuacions sobre els dos fronts que els ecologistes han posat en el seu coneixement: d’una banda, l’abastiment d’aigua del recinte aeroportuari i la gestió del rebuig salí que genera el seu tractament i, de l’altra, les aigües residuals i els vessaments detectats a l’entorn del Codolar. La Fiscalia de Medi Ambient també ha confirmat a aquest diari que investiga el cas.

El GOB ha sol·licitat formalment a l’Ajuntament d’Andratx la llicència urbanística i l’expedient complet que emparen les grans obres d’excavació que s’executen en un vessant del Port d’Andratx. L’entitat ecologista vol aclarir fins a quin punt el profund desmunt de la muntanya, visible des de diversos punts de la zona, estava previst en el projecte autoritzat i si les obres que s'hi fan s’ajusten a les condicions de la llicència.

Quan Joan i Blai Ferrando arriben un dimecres al Port d'Andratx ja duen dotze hores de jornal al damunt. Els caixons van plens de peix i una furgoneta ja espera per carregar-los. La part més grossa de les captures se'n va cap a Palma, on es vendran a la llotja la matinada següent. Una petita part es reserva per al punt de venda de la mateixa confraria del Port d'Andratx, que obre una o dues hores cada dia.

El gener d’enguany, Joan Gaià, secretari general d’Unió de Pagesos (UP) i empresari, pagava de mitjana 0,90 euros per litre de gasoil agrícola. Era pràcticament el mateix preu que l’agost del 2025. Al maig, però, ja eren 1,24 euros. Aquesta setmana la xifra ha arribat a 1,70 euros. En nou mesos, un dels costs imprescindibles per fer funcionar una explotació agrària s’ha encarit un 89%. Només des del maig, l’increment és de prop d’un 37%. “Això és una estocada molt grossa per als que encara creim en el camp”, lamenta Gaià.

La presentació de fa uns dies del nou tram del segon cinturó de Palma va recordar, com explica l’ARABalears, aquells temps inesborrables a la nostra memòria de “les carreteres a la mallorquina” de Maria Antònia Munar. Obres presentades amb bons canapès, envelats i, sobretot, molta barra. Perquè pretenien fer creure als ciutadans que posar més asfalt era resoldre la mobilitat.

Mentre una part de la societat illenca reclama la cogestió dels aeroports com a mesura per reduir l'entrada massiva de turistes, les dades confirmen una inèrcia que sembla impossible de canviar: els aeroports de Palma i d'Eivissa han tornat a batre els rècords històrics en el mes de més trànsit. Son Sant Joan va veure passar 4.808.295 passatgers, el registre mensual més elevat de la història de l’aeroport illenc i un 2,3% més que el mateix mes del 2025. El Codolar va moure 1.519.201 passatgers, un 2,5% més que l’agost del 2025, i amb l’acumulat gener-agost que arriba als 6.778.163 passatgers, un 3% més interanual.

La tecnològica mallorquina Robot, una de les empreses industrials de base tecnològica més consolidades de les Balears, és a punt de passar a mans sueques. La multinacional HMS Networks ha llançat una oferta per adquirir el 100% de les accions de l’empresa fundada a Mallorca i especialitzada en sistemes d’automatització d’edificis, especialment d’hotels. L’operació valora Robot en 21 milions d’euros i, si es completa, comportarà també la seva exclusió de BME Growth.

Les imatges de la casa de Nicolas Cage a Malibú fan por. Les autoritats admeten que les onades i marees associades a l’huracà Marie, que ha colpejat la costa del sud de Califòrnia, són la causa directa de la destrucció d’aquesta i altres cases, que com tantes altres s’aixequen a primera línia, poderosa i altiva per oferir al seu propietari l’exclusivitat d’una vista que els pobres no poden tenir.

La propietat immobiliària s’està concentrant en menys mans a les Balears. Les dades oficials confirmen que els titulars d’una sola casa o pis cada vegada són menys i, com a purs vasos comunicants, augmenta el grup dels multipropietaris. En menys de dues dècades, la proporció de titulars cadastrals amb un únic bé urbà ha passat del 64,78% el 2007 al 54,61% el 2026. Mentrestant, creixen totes les franges de multipropietaris fins als 25 immobles per cap i el salt és especialment pronunciat entre els petits i mitjans tenidors.

Ni el rebuig frontal de l’Ajuntament de Marratxí, ni la mobilització veïnal, ni tan sols un acord unànime del Parlament de les Illes Balears no han aturat, de moment, la tramitació del gran parc fotovoltaic que Aena vol implantar als terrenys de l’aeròdrom de Son Bonet.

Els promotors immobiliaris de les Balears no en tenen prou amb les reformes normatives del Govern de Marga Prohens i, tot i la possibilitat d’incrementar un 45% els pisos en un mateix solar, han enviat noves propostes al Parlament. L’Associació Proinba aspira que es modifiqui la Llei d’urbanisme de les Balears per facilitar la tramitació de projectes immobiliaris encara que el subministrament d’aigua no hi estigui aprovat. L'escrit arriba després que els promotors hagin trobat dificultats per tirar endavant els projectes que aspiren a afrontar l'emergència d'habitatge.

A Frankfurt es cobra més del doble que a Palma, però comprar un metre quadrat al centre només costa un 24% més. A Amsterdam, els salaris són un 128% superiors als de la capital balear, mentre que l’habitatge és un 61% més car. I a Brussel·les la diferència encara és més cridanera: els salaris superen els de Palma en un 59% tot i que el metre quadrat al centre és un 27% més barat.

Ferran Portella és professor titular d'Economia de la UIB, i analitza per a l'ARA Balears la disfunció existent entre els preus del metre quadrat i els salaris dels illencs. Explica com la crisi de l'habitatge ha canviat la percepció i la tolerància dels ciutadans als excessos turístics.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha tornat a posar límits a una de les vies que els propietaris de sòl han fet servir històricament per intentar obtenir drets urbanístics sobre terrenys rústics: argumentar que la realitat física ja els ha convertit, de fet, en ciutat. Però, que hi arribin serveis, que una carretera els envolti o que la urbanització s'hagi anat aproximant a la finca no basta, per si mateix, per convertir-la en sòl urbà consolidat, segons una sentència recent del TSJIB.

Entre el 2023 i l'agost del 2026, la Direcció General de Recursos Hídrics ha autoritzat 2.865 pous amb consum d'aigua associat, segons les dades facilitades pel Govern. No es tracta de simples "sol·licituds presentades o d'expedients en tramitació, sinó de captacions que han obtingut l'autorització administrativa" per poder extreure aigua, segons expliquen fonts de l'Executiu. El recompte no inclou els pous destinats a geotèrmia. D'aquesta manera, els aqüífers de les Balears continuen incorporant nous punts d'extracció en un moment en què la pressió sobre les reserves subterrànies és una de les principals preocupacions de la gestió de l'aigua a les Illes.

Feia 15 anys que Albert Solaz feia feina com a xef quan va arribar a Menorca. Bona part de la seva trajectòria havia girat entorn de l’alimentació vegetariana, saludable i sostenible: feia tallers, treballava amb producte de proximitat i cercava maneres diferents d’entendre la cuina. A l’illa, però, hi va haver un ingredient que el va sorprendre especialment: el blat de xeixa.

El que s’ha armat amb el pòdcast del diputat de MÉS per Mallorca Ferran Rosa no ha deixat indiferent ningú del partit ni de l’òrbita ecosobiranista. Això és bo. És cert que en un sistema de partits madur les crítiques s’han de fer primer internament. També, però, l’accident per excés de relaxació (perquè juraria que Rosa no tenia cap intenció de muntar cap cacau ni d’ofendre) ha estat útil. Ha posat en relleu que, com passa a les famílies, hi ha coses de què no es parla a taula, però ningú té coratge d’encetar el debat tot i ser necessari.