<![CDATA[Ara Balears - Toni Gomila]]> 10 <![CDATA[Bon gust]]> Benvolguts, som la tortuga i som tornada per cloure les pàgines d’aquest desembre. Teologia, Geometria, Decència i, per acabar, Bon Gust. La vida és una ironia, i tot pasturant entre la barbeta del betlem em plau, com sempre, allargar la vista.

]]> <![CDATA[Decència]]> DARRERE LA IMATGE habitual d’un imputat, hi apareix habitualment la manifestació altiva del protagonista afirmant tenir la consciència ben tranquil·la. Fixau-vos: no només tranquil·la, sinó que ben tranquil·la. Com si el repòs de la seva consciència haguera de constituir l’element principal del judici o l’eix sobre la qual la judicatura hagués de basar el veredicte, o si més no un humanitari atenuant de la pena.

]]> <![CDATA[Geometria]]> No m’explic la disciplina de la geometria sentint-se desordenada, però n’hi ha prou d’una ullada a l’entorn més proper per constatar com de confosa s’ha de sentir la recta matèria.

]]> <![CDATA[Teologia]]> DE TRENTA ANYS ENÇÀ hem fixat el dia d’avui al calendari, on a mode de santoral laic hi relacionam unes celebracions tan asèptiques que no provoquen cap emoció més enllà de la laboral alegria de poder anar de pont. Com un híbrid entre el dia de Tots Sants i el de Nadal, la Constitució és la magnífica expressió de la perdurabilitat de la veritat sagrada a la terra. Immutable llei divina dictada per Déu en persona a les muntanyes de Sion als set cappares redactors. El sionisme és la transició espanyola: o votau sí, o continua el feixisme.

]]> <![CDATA[“Mrs. Marshall”]]> M’AGRADA PASTURAR tranquil·la per una d’aquestes rodones elevades de la carretera d’Algaida a Palma. Hi ha trànsit, però amb això de mostrar evidències de la crisi, ara a les rotondes hi ha més herba i menys cotxes d’alta gamma airegen airbags els diumenges dematí.

]]> <![CDATA[Robots assassins]]> TOT I QUE LES ORELLES no siguin un dels apèndixs més notoris a l’hora de descriure una tortuga, tenim el sentit de l’oïda prou desenvolupat, la qual cosa no vol dir que la comprensió del que sentim sigui sempre òptima. Com per exemple avui, quan per la ràdio explicaven en un reportatge que alguns estats fan recerca sobre ‘killer robots’.

]]> <![CDATA[La cua de palla]]> BENVOLGUDA Tortuga,

]]> <![CDATA[Dins el pot petit]]> UNA ULLADA AL MÓN, encara que la fotografia sigui en blanc i negre com la vista d’alguns insectes, pot resultar, per l’excés de mentida, obscena. I per l’excés de crueltat, pornogràfica. Llegir un diari, veure un informatiu o escoltar una tertúlia radiofònica pot esdevenir un exercici tan repulsiu, tan cansat o tan descoratjador que de manera natural els humans posau un call tan ferm al filtre de les emocions que només us diferenciau de la llar de les tortugues que caminau sobre dues cames.

]]> <![CDATA[Dins el pot petit]]> UNA ULLADA AL MÓN, encara que la fotografia sigui en blanc i negre com la vista d’alguns insectes, pot resultar, per l’excés de mentida, obscena. I per l’excés de crueltat, pornogràfica. Llegir un diari, veure un informatiu o escoltar una tertúlia radiofònica pot esdevenir un exercici tan repulsiu, tan cansat o tan descoratjador que de manera natural els humans posau un call tan ferm al filtre de les emocions que només us diferenciau de la llar de les tortugues que caminau sobre dues cames.

]]> <![CDATA[Mal camí]]> TRABUCAR, aquesta és la més gran amenaça. Les tortugues podem sobreviure l’atac del més terrible depredador, tenim closca i paciència per vèncer-lo, però allò que ens és superior és trabucar. No podem, no en sabem, no tenim un gest amagat ni una revinglada que ens redreci. No. I ho sabem: si en caure d’esquena la inèrcia de l’esclat no ens deixa de nou al lloc anterior, serà la fi. Ni l’esfera de la closca, ni la força de les ungles, ni mossegar com tenalles: si ningú no ens ajuda, morim d’esquena.

]]> <![CDATA[Exquisits i útils]]> FINS AQUÍ ARRIBAM. Alguns li diuen hiperrealisme, d’altres veure-hi de prop, però entre nosaltres li deim, simplement, ‘fins aquí arriba la nostra vista’. La realitat de ser tortuga no es basa en la lentitud i l’aparatositat del moviment i del trasllat, la nostra existència rau a topar de front amb coses, amb objectes, amb éssers vius i morts, i posar call a les sorpreses i als inconvenients.

]]> <![CDATA[La nit i el dia]]>

AVUI FA UN DIA POLSÓS i a Menorca les vaques pasturen immòbils. Les carreteres han minvat la presència urgent de visitants que frissen i prescindeixen del paisatge i de la tranquil·litat que compraren damunt catàleg. Les escasses construccions relaxen la vista, i dos tudons volen de tornada. Cau el sol damunt la mar de setembre, i en aquesta hora de tardor enguany m’entra una nostàlgia desconeguda, diferent de la d’altres setembres. Aquesta basca i una calorota malsana m’enganen i em fan creure que és agost i encara dura, i maldament faci ja tres setmanes que els humans són a la feina (si en tenen) i els infants, a escola (si en tenen), i encara que no hagi plogut ni fet cap menció d’arribar la tardor, la nostàlgia d’enguany m’amara la closca.

]]> <![CDATA[Cauen fulles]]> No és la natura del món la que allarga l’estiu, és la naturalesa humana qui acumula bafarades calentes en un setembre apassionant que encalenteix l’atmosfera. El mateix apassionament del meu padrí quan arribà a ca seva explicant que havia vist una ràdio ‘que hi vèien l’home que parlava a dins’; o el dels veïns de Son Fangos, anomenant ‘Calle Astro’ el seu carrer perquè s’hi mudaren el dia que Armstrong arribà a la lluna; o el dels futbolers amb els gols d’Iniesta, conscients que vivien un moment històric.

]]> <![CDATA[Borbs]]> -Pardoni, par anar a Cala Macarella? -D’on bufa es vent?!? -els demana indignat. -Pardó?

]]> <![CDATA[Estàtues de sal]]> Abans els reis veníen al gener, i ja som al juliol i encara no sabem si enguany els nous reis vendran a Mallorca, perdó, a Marivent. Diuen que a la reina nova no li fa el pes Portopí. I ja ho diuen que pagès nou molt de renou.

]]> <![CDATA[Diumenge de juny]]> Dos veïns fent el cafè. Amb gel. Un escolta, l’altre -cinquanta-dos anys, dues filles universitàries, aturat- li explica com li és de difícil la recerca de feina. Ha estat fuster tota la vida, en sap. Sempre ha anat a jornal, els seus antics empresaris n’estigueren sempre contents. Fa el que li diuen al SOIB, però tot són pegues. Al final, arriba a l’hora assenyalada a una entrevista de feina, i l’ocupat empresari no el pot atendre i, quan ho fa, li ofereix sou justet de vuit hores i jornada de deu. “I això? És legal? És correcte? On m’he de veure”.

]]> <![CDATA[Mossegades]]> Un futbolista n’ha mossegat un altre, i no és la primera vegada. Els cafès s’animen sobre si el Barça fitxarà o no aquest caníbal, i el més vell de la taula sentencia, sense deixar caure l’escuradents d’enmig dels llavis: “i que no hi vivim, envoltats de caníbals?”.

]]> <![CDATA[Increïble]]> Lectors, disculpau: els esdeveniments durant els quinze dies de sainet reial m’han fet veure que la nostra societat, més que madura, és podrida. El que està passant no és creguedor.

]]> <![CDATA[Foc i tennis]]> Rafel Nadal, puny estret, es pegava cops al pit a la manacorina: ‘Pels meus collons que el guanyaré aquest partit’. Curiós com un passa de ‘la Roja’ i del Madrid a una expressió tan catalana com la del ‘pit i collons’. Jutipiris dels símbols. Diumenge tots volíem que guanyàs Nadal, entre d’altres coses perquè el maleducat i cregut de Novak Djokovic representa per a molts el pitjor de la gran nació Sèrbia. No importa dir que entre els serbis hi ha gent de bon cor, és evident. Però per a molts, en sentir ‘serbi’, ens puja l’agrura d’una guerra d’intolerància i pretesa supremacia que no va dur enlloc.

]]> <![CDATA[Fruita Madura]]> Només a Newton se li va ocórrer que la fruita cau de l’arbre per la força de la gravetat, la resta de mortals consideren que la fruita cau quan és madura. Aquests dies som testimonis del fet histriònic de l’abdicació d’un monarca que després d’una vida de caigudes d’arbres, de boscos i de tota casta de vegetals i animals, sembla que troba que son fill és prou madur per ostentar la corona. Com Newton, sa Majestat ha volgut fer una llei per treure gravetat al tema, i en qüestió de dies els diputats han fixat data per a una festa de pinyol vermell per treure el Príncep de l’atur. Amb tanta vehemència ho han fet que el socialistes han enterrat cent anys de republicanisme; na Letizia, deu anys de mals papers i Natura Park, les expectatives d’entrar algun onso o elefant al seu sanatori taujà.

]]>