La radical sentència del Tribunal Suprem dels EUA de fa pocs dies, que concedeix als presidents una àmplia immunitat en matèria penal, s’interpretarà, amb raó, com un enorme augment del seu poder i una rebaixa també enorme de la seva obligació de retre comptes. Però també s’ha d’entendre com una decisió sobre el poder i l’obligació de retre comptes del Suprem mateix. Al deixar de banda el text, l’estructura i la història de la Constitució en nom de vagues consideracions sobre la necessitat de “salvaguardar la independència i l’eficaç funcionament de l’executiu”, i de “permetre que el president exerceixi les seves funcions constitucionals sense incórrer en una excessiva cautela”, l’alt tribunal revela que dictaminarà a partir de la seva visió lliure i distorsionada d’un ordre constitucional òptim.