L’OTAN va dur a terme el 2014 els primers exercicis per entrenar els seus soldats al mar Bàltic i, alhora, contribuir a la desactivació de les desenes de milers d’artefactes, munició i artilleria sense explotar que hi ha al fons marí. Aquests exercicis, que des de llavors es fan anualment, han pres cada vegada més rellevància en un context geopolític de tensions bèl·liques creixents a Europa. A les tasques hi acostumen a participar Estònia, Letònia, Lituània i altres països de l’aliança que varien depenent de l’any.

L'any 2021, el llavors acabat d'elegir govern de Tanzània va idear un pla per, amb l'excusa de fomentar la conservació de la natura, expulsar 82.000 massais que viuen a l'àrea de conservació de Ngorongoro, al nord-est del país, i reubicar-los en un poble situat a 600 quilòmetres de distància. El govern colonial anglès va establir l'àrea de conservació el 1959 per crear un espai delimitat on la població indígena, majoritàriament massai i que havia estat ja reubicada a la zona en convertir-se el Serengueti en parc nacional, pogués viure. En total compta amb una extensió de més de 8.000 quilòmetres quadrats. Per aconseguir que marxessin progressivament, l'administració ha impulsat una estratègia amb prohibicions i accions, que han augmentat i s’han tornat més violentes, tal com detalla un informe de Human Rights Watch (HRW). 

Les converses per arribar a un alto el foc a Gaza, que s'han fet durant aquesta setmana a Doha, Qatar, s'han aturat aquest divendres sense un acord. Les negociacions entre Israel i Hamàs, que pretenen arribar a una aturada continuada en el temps de les hostilitats i a l'alliberament de tots els ostatges, es reprendran la setmana que ve al Caire.

La Fiscalia Federal d'Alemanya va emetre al juny una ordre de detenció europea contra un ciutadà ucraïnès que vivia a Polònia per les seves suposades implicacions en el sabotatge al gasoducte Nord Stream el setembre del 2022. Segons una investigació de la televisió ARD, el diari Süddeutsche Zeitung i el setmanari Die Zeit, l'ucraïnès contra el qual es va emetre l'ordre és instructor de busseig i, juntament amb dues persones més, se l'acusa d'haver participat en el sabotatge.

Aquest dijous es va dur a terme un inèdit intercanvi de presos entre Rússia i Occident, el més gran des de la Guerra Freda. En total, 24 presos van ser intercanviats a Ankara, Turquia, en el que representa un acord històric.

El periodista Pablo González, que va ser empresonat a Polònia el febrer del 2022 acusat d'espiar per a Moscou, ha estat alliberat aquest dijous. La posada en llibertat del periodista s'emmarca en un intercanvi de presos inèdit, el més rellevant des de la Guerra Freda, entre Occident i Rússia.

El president del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, ha enviat aquest dimarts una carta al president del Consell Europeu, Charles Michel, alertant que la flexibilització de visats a Hongria per a ciutadans russos podria crear “greus llacunes per a les activitats d'espionatge”. La iniciativa podria, “potencialment, permetre que un gran nombre de russos entrin a Hongria amb una supervisió mínima, cosa que suposa un greu risc per a la seguretat nacional”, ha sentenciat el líder popular.

El resultat de les eleccions presidencials celebrades aquest diumenge en què Maduro s'ha proclamat guanyador amb el 51,2% dels vots, segons el Consell Nacional Electoral (CNE), ha provocat reaccions oposades dels líders mundials, dividits davant les sospites de corrupció i la manca de transparència que denuncia l'oposició veneçolana. L'expectació al món és palpable i les reaccions d'uns i altres reafirmen el clima de blocs que marca la geopolítica actual. La Xina, Rússia i l'Iran han felicitat Maduro. Al bloc occidental, encapçalat pels Estats Units i els països de la Unió Europea, no se'n refien dels resultats i han exigit més transparència. A la regió de l'Amèrica Llatina regna la divisió.

El cap nacional d’armament suís, Urs Loher, va signar la setmana passada la sol·licitud d’adhesió a la Iniciativa de l’Escut del Cel d'Europa (ESSI, per les seves sigles en anglès). El pla, llançat per Alemanya el 2022, pretén reduir costos per als països coordinant la compra de sistemes de defensa aèria i de míssils com el sistema de míssils Patriot. Els estats membres de la iniciativa són Bèlgica, la República Txeca, Dinamarca, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània i la fundadora, Alemanya. A partir d’ara els integrants del programa tenen dos mesos per donar el seu consentiment o expressar objeccions sobre l’adhesió de Suïssa. El moviment del país helvètic s’emmarca en el context de tensió geopolítica creixent a Europa, arran de la invasió russa d’Ucraïna. L’apropament del país a les posicions de l’OTAN i el distanciament de la tradicional neutralitat és cada vegada més evident. 

El ministre d'Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, ha assegurat aquest dimecres que Ucraïna està “oberta” a mantenir converses amb Rússia “si Moscou estigués preparat per negociar amb bona fe”. Kuleba, en visita oficial a la Xina, ha destacat, però, que “actualment no s'observa aquesta preparació per la part russa”.

La policia d'Illinois, als Estats Units, va fer públic aquest dilluns un vídeo en què es pot veure un policia disparant a una dona negra desarmada a casa seva. El vídeo, que s'ha viralitzat ràpidament a les xarxes socials, ha despertat una onada d'indignació amb un cas que a molts ha recordat a les morts de Breonna Taylor o George Floyd, que va morir asfixiat per la pressió del genoll d'un policia sobre seu.

Situada a la part sud de la badia de San Francisco, a Califòrnia, Silicon Valley és l’àrea on es concentren algunes de les principals firmes tecnològiques del món, com ara Facebook, Netflix, Apple o Google, així com grans fons d’inversió. L’estat de la costa oest és un dels grans feus del Partit Demòcrata, on ha guanyat des del 1992. El hub tecnològic fins ara també era una veu progressista. Fa un mes, però, la decisió d’una vintena de magnats ha trencat els esquemes. Divuit multimilionaris de Silicon Valley van decidir el juny crear un súper-PAC i en les últimes setmanes han contribuït, amb les seves fortunes, a impulsar la candidatura de Donald Trump.

Israel ha continuat atacant aquest dilluns diferents parts de la Franja de Gaza, després d'un dels caps de setmana més mortífers en mesos. A Rafah, un dels principals focus de l'avenç d'Israel des del maig, l'exèrcit israelià ha fet detonar càrregues explosives que havia situat en diversos habitatges i un atac aeri sobre el barri sirià ha deixat dos morts, segons la Mitja Lluna Roja. Al camp de refugiats d'Al-Mawasi, al centre de la Franja, cinc persones han mort en un bombardeig nocturn i, de dia, un altre atac contra una casa ha deixat quatre morts. Al nord de la Franja, a la ciutat de Gaza, un comboi israelià ha causat un mort i diversos ferits.

Un tribunal dels Emirats Àrabs Units ha sentenciat 43 activistes polítics i defensors dels drets humans a cadena perpètua per càrrecs de terrorisme. La sentència, feta pública dimecres, fa seva la versió del fiscal general del país i acusa els condemnats d'haver “creat, constituït i gestionat una organització terrorista”, l'anomenat Comitè de Justícia i Dignitat, amb el propòsit de cometre actes terroristes als Emirats Àrabs Units, segons l'agència de notícies oficial WAM.

Rússia ha llançat aquest dilluns un atac massiu amb míssils sobre diversos punts d’Ucraïna, inclosa la capital, Kíiv. Els bombardejos s’han produït a plena llum el dia i han deixat almenys 42 morts. A Kíiv, hi ha hagut un total de 27 morts i una vuitantena de ferits, segons el fiscal general, en bombardejos que han afectat set districtes de la ciutat. Un atac que ha destruït una part d'un hospital infantil ha deixat dos morts i una trentena de ferits, inclosos vuit nens que es trobaven hospitalitzats en el moment de l'atac. Alguns infants amb afectacions mèdiques greus van haver de ser evacuats de l'hospital. A Kriví Rih, la ciutat natal de Zelenski, 11 persones han mort i una setantena més han resultat ferides. Tres persones més han mort a Pokrovsk, a l'est del país, i un atac a la ciutat de Dnipró ha matat una persona. Els atacs a la capital també han afectat tres subestacions d'electricitat, segons DTEK, una de les empreses energètiques més importants d'Ucraïna.

Almenys 89 persones van morir i 72 més van desaparèixer dilluns quan una pastera que transportava migrants en direcció a les illes Canàries va bolcar. L'incident, que s'ha sabut aquest divendres, va tenir lloc a quatre quilòmetres de la ciutat de Ndiago, a les costes de Mauritània, quan les condicions meteorològiques eren adverses. Segons testimonis que cita l'Agència Mauritana d'Informació, la pastera havia sortit de la frontera entre el Senegal i Gàmbia, a més de 1.500 quilòmetres de les illes Canàries, amb 170 persones a bord. La guàrdia costanera de Mauritània va recuperar els cossos de 89 persones i va rescatar-ne nou, inclosa una nena de cinc anys, segons l'agència. Per tant, encara hi hauria 72 persones desaparegudes.

“Ha sigut un inici lent, però un final fort [per a Joe Biden]”. Així descrivia la vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris, la intervenció de Joe Biden al primer cara a cara contra el seu rival a la cursa cap al Despatx Oval, Donald Trump. Amb la seva anàlisi postdebat a la CNN, la número dos del president intentava minimitzar les crítiques ensordidores de membres de les files demòcrates, que qualifiquen de "desastre" l'actuació de Biden.

Un informe de l'Oficina de Drets Humans de l'ONU publicat aquest dimecres assegura que les forces de defensa d'Israel (FDI) han fet ús d'armament pesant contra població civil en l'ofensiva a Gaza. Aquests atacs podrien constituir crims contra la humanitat, segons l'informe. El document ha analitzat sis atacs israelians entre el 9 d'octubre i el 2 de desembre de 2023 en què es van utilitzar bombes GBU-31, de 900 kg, GBU-32, de 450 kg, i GBU-39, d'uns 100 kg, contra una escola, edificis residencials, un mercat i camps de refugiats. Aquests bombardejos van provocar 218 morts, com a mínim, i la destrucció generalitzada d'infraestructura civil. Segons l'informe, l'exèrcit d'Israel pot haver violat repetidament els principis fonamentals de les lleis de la guerra.

El president dels Estats Units, Joe Biden, anunciarà aquest dimarts un pla que protegirà de la deportació els migrants en situació irregular que estiguin casats amb ciutadans estatunidencs, segons han avançat fonts oficials. La mesura permetrà sol·licitar un permís de residència temporal al país, així com permisos de treball, a les persones que faci més de deu anys que són als Estats Units. Els fills menors de 21 anys d'aquestes parelles també podran obtenir el permís. Els que compleixin els requisits tindran tres anys per sol·licitar la residència permanent i tindran dret a un permís de treball de tres anys.