La mallorquina Henar (nom fictici) tenia 18 anys i estudiava Biologia quan va veure per la televisió un reportatge sobre la primera nina espanyola concebuda mitjançant la fecundació in vitro. Tot seguit, amb curiositat, es va posar a parlar amb sa mare del tema i li va dir: “Nosaltres també et vàrem concebre per inseminació artificial”. Però li va assegurar que havien emprat el semen de son pare.

Els jutjats han iniciat tres jornades d'una vaga de jutges i fiscals convocada per totes les associacions professionals excepte les progressistes, i han xifrat en un 75% el seguiment de l'aturada entre jutges i fiscals aquest dimarts. Més enllà de l'estimació que fan els convocants, que han qualificat la protesta "d'èxit rotund", no hi ha dades oficials perquè el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no n'està recollint, ja que no reconeix la convocatòria. El ministeri de Justícia tampoc ha rebut les dades de seguiment que havia demanat al CGPJ i a la Fiscalia General de l'Estat, i recorda que la xifra que donen les associacions no és oficial. A més, apunta que durant la jornada "hi ha hagut normalitat gairebé absoluta als tribunals i fiscalies" de tota Espanya.

Miquel Roura s'ha passat hores i hores indagant en plataformes de genealogia en les quals els usuaris poden publicar els resultats d'una prova d'ADN per trobar coincidències amb altres persones. Quan hi ha un "match genètic", aquestes pàgines web permeten localitzar persones amb qui es té algun grau de consanguinitat i així reconstruir l'arbre genealògic. Per a ell això no és una simple afició a la genealogia, sinó l'única via que ha trobat fins ara per descobrir el seu origen genètic.

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha decidit per unanimitat no reconèixer la convocatòria de vaga de jutges i fiscals que han anunciat cinc associacions –totes menys les progressistes– per a la setmana que ve. L'acord d'aquest dijous adverteix els convocants que la vaga no té cap "suport normatiu" perquè el dret a vaga no està regulat per als jutges. Per això, conclou que "no escau tenir-la anunciada", i recorda que ja es va pronunciar en el mateix sentit davant les vagues convocades el 2009, el 2012 i el 2013. Les associacions convocants han criticat la decisió i ja han anunciat que mantenen la vaga, que consideren "una mesura legítima, proporcionada i responsable".

El bombardeig dels Estats Units a l'OTAN ha estat una decisió inèdita que obre un escenari bèl·lic imprevisible. Les reaccions internacionals no s'han fet esperar davant d'una decisió que el president nord-americà, Donald Trump, va prendre només uns "minuts abans" de l'atac, segons el vicepresident del país, J.D. Vance. En aquest context de gran incertesa i encara d'impàs, a l'espera de la resposta que pugui fer l'Iran, el Consell de Seguretat de l'ONU ha estat convocat d'urgència aquest diumenge a la tarda reclamat pel govern iranià. Segons ha confirmat la presidència del Consell, que aquest mes està en mans de Guyana, se celebrarà aquesta nit, a les tres de la tarda hora local.

El policia municipal de Madrid detingut per estrangular accidentalment fins a la mort un presumpte lladre ha quedat en llibertat provisional aquest dijous. La investigació, però, continua oberta i l'autòpsia concretarà la causa de la mort de la víctima, que hauria intentat robar el mòbil al policia. L'agent, que estava fora de servei, va utilitzar la tàctica del matalleó, que consisteix en immobilitzar algú pel coll. Aquest incident, amb diversos antecedents a Catalunya, a Espanya i al món, ha reobert el debat de com s'ho ha de fer la policia per immobilitzar o reduir algú.

La major part de les associacions de jutges i fiscals, cap de les progressistes, ha convocat per a aquest dimecres una protesta contra els plans del govern espanyol per modificar l'accés a la carrera judicial i l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. La crida de les cinc associacions que signen la convocatòria és per a una aturada de 10 minuts, a partir de les 12 hores, a les portes de tots els edificis judicials de l'Estat. El manifest que els convocants han llegit a les portes de les seus judicials advertia el govern espanyol: "No descartem una vaga". Per la seva banda, coincidint amb l'aturada, Isabel Perelló, presidenta del CGPJ, ha advertit que no es pot "degradar els jutges".

Fa una mica menys de tres mesos que una sentència pionera dictada a Barcelona va reconèixer com un accident laboral els trombes que va patir un professor després de vacunar-se contra la covid amb les dosis d'AstraZeneca. Ara, el jutjat social 3 de Burgos ha dictat una sentència molt similar, però amb una diferència rellevant: en aquest cas, l'afectada havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca i dues de Pfizer.

Alguns objectes i substàncies estan prohibits a la presó, però això no vol dir que no hi entrin. Els funcionaris de presons fan centenars de confiscacions cada any quan descobreixen, per exemple, un intern amb un mòbil, amb drogues o amb algun tipus d'arma. Durant els últims set anys, les confiscacions de drogues han crescut un 76%, segons les dades a què ha tingut accés l'ARA a través d'una petició de transparència i que el departament de Justícia ha declinat comentar. També han incrementat fins a gairebé duplicar-se les intervencions d'objectes perillosos.

La Fiscalia Superior de Catalunya s'ha oposat a indultar l'expresidenta del Parlament Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó i a 13 d'inhabilitació per prevaricació i falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Entre altres motius, perquè la condemna de Borràs respon a "una actitud d'abús de poder" per afavorir el benefici econòmic d’un amic. "Estem davant d’un delicte que s’emmarca en el concepte de corrupció administrativa i, per tant, difícilment susceptible de beneficiar-se del dret de gràcia", diu l'informe de la fiscal. També retreu que afirmi "sense cap mena de pudor, haver estat víctima d'una persecució judicial" per les seves idees polítiques: "Es presenta com a víctima de lawfare qui ha comès el delicte amb absolut abús d'autoritat i menyspreu a la legalitat".

V.A. va ser professor d’educació física a l’IES Les Corts durant menys de tres mesos, a principis del curs 2020-2021. En aquell període de temps s'haurien concentrat els comentaris i tocaments que li han valgut la denúncia de nou alumnes. Totes feien primer d’ESO menys una, que feia tercer. El cas es jutja aquesta setmana a l’Audiència de Barcelona, i l’home s’exposa a una petició de 45 anys de presó per part de la Fiscalia per abús sexual continuat a menors. Ell, però, s'ha exculpat del tot amb una declaració plena de les paraules "mai", "fals" i "rotundament fals".

Un acord d'última hora ha anul·lat el judici a l'home acusat de matar un company de pis a qui rellogava una habitació. L'acusat, W.M.A., ha reconegut el crim tal com el descrivia l'acusació de la Fiscalia, i ha admès que després de matar la víctima va esquarterar el cadàver i va amagar-ne el tors dins d'una maleta. La va acabar trobant un sensesostre que remenava el contenidor de l'Eixample de Barcelona on l'havia llançat. D'aquesta manera, l'home ha acceptat una condemna de deu anys i tres mesos de presó per homicidi i profanació de cadàver. En els dos delictes s'ha tingut en compte com a atenuant que l'acusat patia en el moment del crim un trastorn d'estrès posttraumàtic crònic.

Quan van detenir T.L.M., de 40 anys, la policia va trobar més de 10.000 fotografies i gairebé 2.000 vídeos de pornografia infantil que havia fet ell mateix o que havia intercanviat amb altres pederastes en els seus dispositius. Ara, aquest home s'exposa a una condemna de 107 anys i sis mesos de presó, no només per elaborar i distribuir pornografia infantil, sinó també per com va aconseguir els milers d'imatges. Bona part es van fer a costa d'agredir sexualment una nena de 12 anys, tutelada per la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). L'acusat gravava les agressions que feia ell mateix i també contactava amb altres pederastes perquè violessin la nena mentre ell ho gravava. Cinc d'ells han estat identificats i ara se'ls investiga en una altra causa.

De la nit al dia, al seu compte s'havien fet més de quinze transferències i li havien pres 83.000 euros. Aquesta clienta d'Ibercaja va patir una estafa que es coneix com a SIM swapping, i que consisteix en duplicar la targeta SIM per accedir a informació confidencial i prendre el control de la banca digital. El seu cas ha arribat fins al Tribunal Suprem i ha donat com a resultat una sentència que obliga els bancs a tornar els diners perduts en estafes de phishing o suplantació d'identitat si no poden demostrar que el client ha estat descurós fins al punt que suposi una negligència greu.

La Fiscalia ja ha presentat al Tribunal Suprem tots els arguments amb què demana anul·lar l'absolució del futbolista Dani Alves per agressió sexual. El ministeri públic ja va anunciar formalment que recorreria contra la sentència que va anul·lar la condemna de quatre anys i mig de presó, i entre els arguments que ha fet públics aquest dimecres hi destaca l'anàlisi que es va fer de les proves. En paraules de la Fiscalia del Suprem, la sentència que va absoldre Alves va ser "arbitrària", "cruel" i "esbiaixada".

Els pocs centímetres que fa un tub de pomada antiinflamatòria són prou per amagar-hi, protegit amb un embolcall de plàstic, un dels objectes més preuats a dins d'una presó: un mòbil. És petit, no té accés a internet i en una botiga del carrer costaria pocs euros, però aquí permet fer trucades i enviar missatges des d'un lloc on les comunicacions són en comptagotes. Els treballadors de les presons es troben amb enginys de tota mena per aconseguir fer entrar i amagar tot allò que hi està prohibit. També les drogues, moltes vegades dins del cos, però també és freqüent que s'amaguin dins la sola de les sabates o entre les costures de la roba. "Hi ha autèntiques obres d'art cosides a mà i a màquina", diu un dels funcionaris consultats.

Els serveis essencials no s'han salvat de l'apagada elèctrica generalitzada, i tampoc els hospitals i els centres d'atenció primària (CAP). Després de set hores sense subministrament, la majoria d'hospitals de Catalunya, sobretot els més grans, ja tenien energia elèctrica: eren prioritaris. Durant la tarda, el Vall d'Hebron, el Clínic, el Sant Pau, l'Hospital del Mar, i el Germans Trias de Badalona han recuperat l'electricitat i han pogut funcionar amb normalitat.

La sentència s'ha fet esperar gairebé dos anys, però ha acabat donant la raó al despatx d'advocats de Barcelona que el 2021 va portar a la justícia 56 errors en el sorteig de la Loteria de Nadal que no s'havien esmenat al moment, com diu el reglament. Els que van sentir els nens de Sant Ildefons cantar el seu número com a guanyador d'un premi menor no van cobrar-lo mai: eren erronis i en la llista oficial que arriba a les administracions hi consten els números correctes, no els que es canten. Durant el sorteig en directe, però, ningú va avisar de l'error ni tampoc es van enfocar en detall les boles dels premis de consolació amb el número correcte, com sí que passa amb els grans. Ara una jutgessa de Madrid ha fet constar "la negligència" dels treballadors del sorteig que, a només uns centímetres dels filferros, havien de supervisar els infants que cantaven els números: "Van ometre el seu deure de fiscalització de les operacions del sorteig", afirma, i afegeix que no es va corregir en directe cap de la cinquantena d'errors.

L'associació Irídia - Centre per la Defensa dels Drets Humans ha presentat aquest dijous un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en què adverteix que cap tribunal espanyol ha acceptat investigar com a tortures l'agressió d'un vigilant del metro a un adolescent l'any 2022. Ara per ara, el vigilant està absolt del delicte de lesions lleus pel qual va ser jutjat. Malgrat que l'escena va quedar enregistrada en vídeo, la magistrada va valorar que no hi havia prou proves i les lesions que tenia el menor es van atribuir a una conseqüència d'haver-lo reduït després de posar-se violent, d'acord amb la versió de la defensa del vigilant.

La denunciant del futbolista Dani Alves també recorrerà, com la Fiscalia, contra la sentència que ara fa una setmana va anul·lar la condemna de quatre anys i mig de presó per haver-la agredit sexualment. Segons ha pogut saber l'ARA, l'advocada de la noia, Ester García, està preparant l'escrit per presentar-lo dilluns al Tribunal Suprem.