Astrònoms de la NASA han observat per primer cop de forma directa núvols de silicats presents a l'atmosfera d'un exoplaneta conegut amb el nom de YSES-1 c. Les dades han estat recollides pel telescopi espacial James Webb, que també ha revelat la presència de silicats procedents del disc circumplanetari que orbita al voltant d'un segon planeta del mateix sistema, YSES-1 b. Els resultats, publicats aquest dimarts a la revista Nature, representen un avenç significatiu en l'observació directa de la composició de l'atmosfera dels exoplanetes, així com dels processos que hi tenen lloc.

Durant les últimes setmanes, centenars d’informes s’han esvaït de les pàgines web de les conferències organitzades pel Lunar and Planetary Institute (LPI). Situat a Houston, Texas, és un institut de recerca finançat per la NASA, però gestionat de forma independent al govern federal, i s’encarrega de mantenir els arxius i informació important sobre investigacions realitzades en el camp de la ciència planetària. Molts investigadors han alçat la veu contra la retirada del contingut de la seva web. "Això és una censura escandalosa de la ciència" –declara Ingrid Daubnar, científica planetària a la Universitat de Brown, a Providence, Rhode Island–, que ha vist com han desaparegut informes dels quals ella mateixa n’era l’autora.

Molts esperem l’arribada de l’estiu amb candeletes, indicador del bon temps i de la proximitat de les vacances. Però és des de fa milers d’anys que els humans tenim constància del solstici d’estiu, moment en què comença aquesta estació i que està marcat en el calendari com una data especial. Per aquesta raó, en un gran nombre de cultures, l’arribada de l’estiu representa una de les festivitats més importants de l’any, moltes de les quals giren al voltant del foc com a símbol principal.

Des de la seva popularització a finals de la dècada dels 90, internet s’ha establert com el principal mitjà de comunicació digital. Amb la irrupció des de fa uns anys de la intel·ligència artificial, però, internet ha patit un canvi de paradigma que ofereix als usuaris un ampli ventall de noves funcionalitats: des de noves maneres de cercar informació fins a compres personalitzades. No obstant això, aquestes noves eines comporten una sèrie de riscos que cal tenir en compte per poder navegar de forma segura.

Les nits més curtes acompanyen l’arribada de les constel·lacions d’estiu i la visibilitat dels planetes es reparteix al llarg de la nit. Durant aquest mes, Mercuri es trobarà massa a prop del Sol per poder observar-lo fàcilment. Venus es podrà veure a la matinada, tot i que la seva proximitat aparent a la nostra estrella fa que la seva observació no sigui del tot fàcil. Mart es continuarà veient durant la primera part de la nit com un punt ataronjat. Júpiter, per la seva banda, també serà visible durant la primera meitat de la nit, situat a la constel·lació de Taure. A la segona meitat del mes, el gegant gasós es començarà a amagar sota la llum del crepuscle vespertí. Després d’un parell de mesos, Saturn tornarà a ser visible durant les últimes hores abans de la sortida del Sol i formarà un triangle compacte amb Venus i Neptú durant els primers dies de maig. Per la seva banda, la lluna plena del dia 12 es trobarà a prop de l’apogeu, el punt més llunyà de la seva òrbita al voltant de la Terra, de manera que es veurà un 5% més petita i un 10% menys brillant que habitualment.

Els amants de la saga de La guerra de les galàxies deuen recordar les magnífiques postes de sol des de Tatooine, el planeta natal del protagonista Luke Skywalker, amb dues estrelles ponent-se a l'horitzó. Una estampa similar es podria apreciar des del planeta que astrònoms de la Universitat de Birmingham han detectat orbitant, per primer cop, al voltant d'un sistema binari de dues estrelles nanes marrons. L'aspecte més destacat, però, és que l'òrbita del planeta segueix una trajectòria polar amb una inclinació de 90 graus respecte del pla en què orbiten les estrelles.

L’oficina d’Anna Fontcuberta i Morral encara fa olor de nou. Comenta que fa poc que s’hi ha instal·lat i que encara ha d’arribar part del mobiliari. I és que encara no fa ni tres mesos que la física catalana va arribar al lloc més alt de la direcció de l’Escola Politècnica de Lausana, més coneguda per les seves sigles EPFL, una de les universitats tècniques més importants del món.

Aquest divendres 14 de març es produirà un eclipsi lunar que afectarà tota la Península. Serà a primera hora del matí, i a Catalunya el veurem com un eclipsi parcial: això vol dir que podrem gaudir del que es coneix popularment com a 'Lluna de sang'. A causa de la penombra que projecta l'atmosfera de la Terra sobre el satèl·lit, aquest agafa un color vermellós i deixa unes imatges espectaculars.

Investigadors de la col·laboració europea KM3NeT han detectat el neutrí més energètic que mai s'hagi observat. L'observació va tenir lloc el 13 de febrer al detector ARCA, un potent telescopi de neutrins situat a les profunditats del mar Mediterrani. Els resultats, publicats aquest dimecres a la revista Nature, són la primera evidència que neutrins tan energètics es poden produir a l'Univers. Aquestes partícules són molt lleugeres, sense càrrega, i interaccionen molt poc amb la matèria. Tot i que són la segona partícula més abundant de l'Univers, les característiques dels neutrins fan que detectar-los sigui molt complicat i que per estudiar-los detalladament calgui tecnologia molt avançada. La descoberta representa un pas important en la comprensió dels fenòmens més energètics del cosmos.

La desfilada planetària que va començar fa unes setmanes continuarà acompanyant-nos durant els pròxims mesos. Durant tot el febrer la presència d'aquests objectes astronòmics al cel nocturn serà fins i tot encara més notable. Que hi hagi diversos planetes no és cap fet excepcional i astronòmicament no té una gran rellevància, més enllà de recordar-nos que no ens trobem al centre de l’Univers. No obstant això, no és tan habitual poder observar tants objectes espacials durant el mateix moment de la nit. D'aquí que us convidem a gaudir d’aquest esdeveniment. Per això, a continuació us proporcionem una petita guia per identificar els diferents planetes al cel nocturn des de qualsevol punt de Catalunya en qualsevol moment de l’any.

Què passa quan un forat negre mor? Segons el físic italià Carlo Rovelli, es podria transformar en la seva antítesi: un forat blanc, un objecte al qual res pot accedir.

L’atmosfera és la nostra finestra a l’Univers. Per poder veure-hi amb claredat ha de romandre impol·luta. És, precisament, al desert d’Atacama, a Xile, on trobem el cel més net, sec i estable del planeta. Això fa que sigui un emplaçament excepcional per realitzar observacions astronòmiques. No és casualitat que els telescopis més grans i potents del planeta es trobin localitzats en diversos indrets d'aquesta regió del país sud-americà.

Fa uns 4.000 milions d’anys la vida va aparèixer a la Terra, tot i que el procés exacte que la va originar és encara un misteri. Per intentar donar-hi resposta, no només és important explorar el nostre planeta sinó també altres astres del Sistema Solar. En aquesta línia, un estudi realitzat per l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) ha aportat noves evidències que impliquen que la matèria orgànica és omnipresent a Ceres, el planeta nan que es troba al cinturó d’asteroides, més enllà de l’òrbita de Mart.

Des que Elon Musk va arribar al capdavant de Twitter, que va reanomenar com a X, la desinformació i el tipus de contingut que envaeix la xarxa social està provocant que molts usuaris, entre els quals grans institucions i mitjans de comunicació, estiguin apostant per alternatives. La comunitat científica és una de les que sembla que també estan decidides a fer el pas. Per a aquesta comunitat Twitter representava un espai on poder connectar, compartir articles publicats, ofertes de treball i invitacions a conferències, així com un emplaçament on poder comunicar la seva recerca al públic general. "Durant els últims anys l’experiència ha empitjorat cada cop més", comenta Ilan Schwartz, investigador en malalties fúngiques a la Universitat de Duke, als Estats Units.

L’Univers s’expandeix i cada cop ho fa més de pressa, tot i que els astrònoms no saben ben bé per què. Per donar-hi resposta, un equip de cosmòlegs de la Universitat Tolosa III - Paul Sabatier i de la Universitat de Ginebra ha posat a prova el model actual de l’Univers predit per les teories del mateix Einstein. Els resultats, publicats a la revista Nature Comunications, indiquen que la teoria de la relativitat general, que el físic alemany va elaborar fa més de cent anys, podria ser insuficient per descriure amb precisió l’evolució de l’Univers. "Tenim prou indicis per pensar que la teoria d’Einstein no és la definitiva", declara Isaac Tutusaus, cosmòleg català de la Universitat de Tolosa III - Paul Sabatier i coautor de l’estudi.

2, 3, 5, 7, 11, 13… Entre tots els nombres n'hi ha un conjunt que ocupa una categoria especial: els nombres primers; aquells nombres que només són divisibles per la unitat i per si mateixos. No els coneixem tots, principalment perquè, com Euclides va demostrar fa més de dos mil anys, n’existeixen infinits. Però de tant en tant se’n troba un de nou.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha reconegut amb el premi Nobel de física els investigadors John Hopfield i Geoffrey Hinton per la seva contribució a establir les bases de l’aprenentatge automàtic a través de neurones artificials, un dels fonaments de la intel·ligència artificial (IA). Els descobriments dels guardonats, inspirats en el sistema nerviós i l'aprenentatge del cervell humà, han donat pas a una de les eines tecnològiques amb més potencial per automatitzar grans quantitats de dades. En concret, l'Institut Karolinska ha premiat Hopfield (Chicago, 1933) per haver creat les estructures matemàtiques que emmagatzemen i reconstrueixen informació, i Hinton (Londres, 1947) per haver inventat, de manera independent, una metodologia que permet descobrir patrons amagats en els grans conjunts de dades.

Astrònoms de l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) han observat els jets més llargs mai enregistrats provinents d'un forat negre. En concret, aquestes ejeccions de matèria a molt alta temperatura tenen una longitud d'uns 23 milions d'anys llum, l'equivalent a 140 vegades la mida de la nostra galàxia, la Via Làctia. Suposen un nou rècord perquè el màxim detectat fins ara era d'uns 16 milions d'anys llum.

Els éssers humans, igual que la resta d’espècies, hem evolucionat per adaptar-nos a les condicions de la Terra. Cos i ment han estat modelats per la mà invisible de la selecció natural. Però motivada per la curiositat i les ganes d’exploració, la humanitat ha aconseguit traspassar les fronteres del nostre planeta per endinsar-se en l’entorn inhòspit de l’espai.

El futur d’Europa a l’espai s'ha tornat a enlairar aquest dimarts amb el llançament inaugural de l’Ariane 6, el nou coet de l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquest esdeveniment representa el començament d’una nova etapa en l’exploració espacial europea amb un programa ambiciós que inclou més de trenta enlairaments en els pròxims quatre anys. Europa recupera així la sobirania de la posada en òrbita de nous satèl·lits, que fa un any va perdre amb la fi de les missions de l’Ariane 5, i redueix també la dependència d'altres agències i companyies privades americanes. “Per a l’Europa de l’espai és una fita històrica”, comenta Lucía Linares, responsable d’estratègia de transport espacial i vols institucionals de l’ESA.