Si parlem d’universitats i militància d’esquerres als Països Catalans ràpidament ens ve al cap el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Des de la seva creació s’ha erigit i consolidat com un dels principals actors polítics dels centres estudiantils del país. Ara, però, un nou moviment li disputa l’espai. També a la CUP, el seu referent institucional. Durant aquest curs, l’Organització Juvenil Socialista (OJS), provinent d’una escissió d’Arran, ha incrementat la seva presència en les universitats de Catalunya, organitzant trobades formatives i participant d’accions contra actes d’extrema dreta. També ha redoblat la presència al carrer, que ha arribat a aplegar prop d'un miler de persones a Badalona a principis de mes per protestar contra l’auge del feixisme i ha amplificat la seva crítica a la CUP, a qui considera "una crossa" dels partits d'esquerres institucionals. Per territoris, aquest nou moviment està fent forat a barris de Barcelona i també a la ciutat de Mataró, a diferència de la Catalunya Central, on es manté més forta l'esquerra independentista tradicional.

El PP ha creuat avui una nova línia en el seu propòsit de deslegitimar el govern espanyol: demanarà a la Junta Electoral que estudïi el vot per correu de les últimes eleccions espanyoles. Així ho ha anunciat aquest matí Alberto Núñez Feijóo en una entrevista a EsRadio en què ha recollit les paraules de l’expresident José María Aznar, que ahir va plantejar la possibilitat d’una tupinada electoral per part del PSOE. D’aquesta forma, el PP es fa seu un plantejament no fonamentat que han fet servir diversos partits d’extrema dreta arreu del món i eleva la pressió contra Pedro Sánchez perquè convoqui eleccions, tal com va fer divendres el president de la Conferència Episcopal, a qui avui ha contestat l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero.

Les informacions de la trama corrupta que afecta els dos últims secretaris d'organització del PSOE van apareixent amb comptagotes. El 5 de juny la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va sol·licitar al jutge fer un seguit d'escorcolls en domicilis d'empresaris i polítics, així com en seus d'empreses relacionades amb el cas Cerdán. Els registres es van produir la setmana passada, i aquest dimecres s'ha conegut l'acta de les entrades que el cos policial ja ha entregat al jutge Leopoldo Puente. Aquesta acta, a què ha tingut accés l'ARA, confirma l'existència d'un document que revela que Santos Cerdán era propietari del 45% de l'empresa Servinabar, adjudicatària de contractes del govern de Navarra amb un valor superior a 75 milions d'euros, segons l'UCO,i de 86 milions, segons un càlcul d'Eldiario.es.

Pedro Sánchez, en el marc de la reunió de la direcció del PSOE, ha anunciat una remodelació per substituir de forma temporal el buit que deixa Santos Cerdán en la secretaria d'organització. L'àmbit d'afectació dels canvis, però, és limitat ara per ara, ja que ha optat per una solució de continuïtat: Sánchez ha proposat que quatre persones assumeixin temporalment la secretaria d'organització fins al 5 de juliol, quan el partit celebra un comitè federal. L'equip interí serà: Cristina Narbona, Montse Mínguez, Borja Cabezón i Ana Fuentes, que apareix a l'informe de l'UCO. T'expliquem qui són.

El terratrèmol polític d’aquesta setmana a Ferraz té el seu origen en un informe policial de l'UCO que estava sota secret de sumari emmarcat en una peça separada del cas Ábalos al Tribunal Suprem (TS). Des dels tribunals, qui porta aquest cas és el jutge Leopoldo Puente. És també el que dijous va oferir a Santos Cerdán declarar voluntàriament el 25 de juny davant el TS pels “indicis consistents” que l’apunten.

L'informe de la Guàrdia Civil desgrana un seguit d'àudios extrets del mòbil de Koldo García en què es desprèn la conxorxa dels tres dirigents del PSOE –el mateix Koldo, José Luis Ábalos i Santos Cerdán– per presumptament manipular contractació pública i cobrar comissions il·legals d'empreses. L'ARA ha tingut accés a aquests àudios en mans de l'UCO i, a continuació, n'expliquem el més rellevant.

"Demano perdó a la ciutadania i a tots els militants del PSOE. Estava convençut de la integritat de Santos Cerdán. No hi havia cap indici de la seva participació en l'anomenat cas Koldo. Però aquest matí han aparegut indicis molt greus, i per això aquesta tarda he demanat la seva dimissió amb efectes immediats. De nou, demano disculpes a la ciutadania". Així ha arrencat aquest dijous Pedro Sánchez la seva compareixença a Ferraz després del cessament del número 3 del PSOE, Santos Cerdán, arran d'un demolidor informe de la Guàrdia Civil que l'assenyala per presumpta corrupció. "No hauríem d'haver confiat en ell", ha admès el president espanyol i líder del PSOE. Visiblement afectat i amb un to greu, ha anunciat que posarà en marxa una auditoria externa sobre els comptes del partit i que reestructurà l'executiva el pròxim 5 de juliol. En canvi, ha descartat canvis al consell de ministres i l'avançament electoral que li reclama el PP.

La major part de les associacions de jutges i fiscals, cap de les progressistes, ha convocat per a aquest dimecres una protesta contra els plans del govern espanyol per modificar l'accés a la carrera judicial i l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. La crida de les cinc associacions que signen la convocatòria és per a una aturada de 10 minuts, a partir de les 12 hores, a les portes de tots els edificis judicials de l'Estat. El manifest que els convocants han llegit a les portes de les seus judicials advertia el govern espanyol: "No descartem una vaga". Per la seva banda, coincidint amb l'aturada, Isabel Perelló, presidenta del CGPJ, ha advertit que no es pot "degradar els jutges".

El govern espanyol mou fitxa per desencallar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que reclama la regularització de gairebé 500.000 persones. El text està aturat al Congrés des de fa més d’un any, però l’executiu espanyol ha enviat als grups de la cambra baixa un esborrany que parteix d’aquesta ILP i pretén regularitzar les persones migrants que es troben a l’Estat des d’abans del 31 de desembre del 2024, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. L'esborrany, que encara s'ha de negociar, aposta per establir un règim "transitori, excepcional i limitat en el temps" que reguli una "nova autorització per circumstàncies excepcionals" que habiliti a "residir i treballar" aquestes persones.

“Per fer xarxa”, “per buscar sexe”, “per sentir-me part del món gai” o “per conèixer gent del col·lectiu”. Amb 15 anys de vida, Grindr s’ha convertit en la plataforma de flirteig per excel·lència de la comunitat gai. Tot i els intents de l’empresa d’ampliar el negoci amb la resta del col·lectiu LGBTIQ, la majoria dels usuaris continuen sent homes que tenen sexe amb homes.

Quan parlem del dengue sovint ens l'imaginem com una malaltia llunyana, com una realitat que a casa nostra és inexistent. Fins fa poc ho era, però això està canviant. El 2023 a Europa es van detectar 130 casos de dengue, 58 casos més que l'any anterior i 56 més que en tota la dècada del 2010. El principal transmissor és el mosquit Aedes aegypti, popularment conegut com a mosquit del dengue o mosquit de la febre groga, que gairebé havia desaparegut d'Europa, però que últimament hi ha recuperat presència.

Múltiples tempestes geomagnètiques arribaran a la Terra aquest cap de setmana com a resultat d'un seguit d'erupcions solars. L'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA, que observa el Sol constantment, ha capturat una imatge d'un d'aquests potents esclats d'energia, que han assolit el seu màxim a les tres de la matinada (8:54, hora catalana). Segons una alerta del Servei Meteorològic Nacional dels EUA, "una gran taca solar ha produït erupcions des de moderades fins a molt fortes des de dimecres". El fenomen, que pot interferir amb les comunicacions, la xarxa d'energia elèctrica, la navegació i les operacions de ràdio i satèl·lits, ha estat classificat per les autoritats nord-americanes amb la categoria G4, la segona més intensa en la seva escala.

L'estat espanyol ha aprovat aquest dimarts un pla per indemnitzar les víctimes d'abusos sexuals al si de l'Església catòlica, també en els casos que hagin prescrit penalment. Seguint les recomanacions de l'informe del Defensor del Poble, la idea és que sigui la Conferència Episcopal (CEE) qui els repari econòmicament el dany, i, segons el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, l'executiu ja està en converses amb ells perquè així sigui. "[L'Església] té voluntat de col·laborar. [...] No s'entendria que no fos així", ha afirmat el ministre, i ha subratllat que a la resta d'Europa i els Estats Units les institucions religioses han assumit les compensacions en aquests casos.