Quan Pedro Sánchez el va escollir perquè ocupés el ministeri de Justícia del seu primer govern de coalició, Juan Carlos Campo (Osuna, Sevilla, 1961) era reconegut fins i tot pels seus rivals polítics per l’experiència i la solvència de la seva carrera anterior com a magistrat. Membres del PP veien en la seva figura un ministre moderat. No obstant això, l’acabarien assenyalant per tirar endavant una de les mesures que la dependència de les forces independentistes va obligar a prendre: l’aprovació dels indults als presos polítics. Qui els havia condemnat, el jutge del Tribunal Suprem Manuel Marchena, és amic seu –s’hi referia en una entrevista el 2019 en què lloava la feina del Manolo al Suprem–. Els indults van ser pràcticament l’únic que va poder complir com a ministre, perquè el seu pas pel govern espanyol va ser més aviat curt: tan bon punt es va aprovar la mesura de gràcia, el president espanyol el va destituir. Divuit dies més, va durar al càrrec.

La polèmica al voltant la política migratòria a les Canàries no s’atura i apuja el to aquest dilluns. El president de les Illes Canàries, Fernando Clavijo (Coalició Canària), ha anunciat que el seu govern denunciarà l’Estat per l’arribada de migrants a les illes: “Prendrem decisions al Consell de Govern. Establirem un procés jurídic contra l'Estat. Les Canàries han fet la tasca d’atendre els menors que arriben a les illes, però el govern d'Espanya ens ha deixat sols”, ha expressat a les xarxes socials.

La paritat de gènere a les altes institucions de l’estat espanyol va per barris. Si bé el poder executiu i el legislatiu són dels més paritaris d’Europa i dels països de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), el poder judicial té encara deures pendents, especialment a la seva cúpula. Ho recull l’informe Government at a glance 2023, fet públic recentment i que publica l’OCDE. Situa Espanya com el segon país amb més igualtat de gènere al govern, però el penúltim entre els països analitzats pel que fa a la cúpula judicial, concretament al Tribunal Suprem.

“Des que soc ministre, l’oposició m’ha interpel·lat zero vegades”, es queixava irònicament el mes d’abril el responsable de la cartera d’Economia del govern espanyol, Carlos Cuerpo. Es referia al tradicional pim-pam-pum dels matins de dimecres, en què el Congrés dels Diputats acull les sessions de control al govern, on els grups parlamentaris pregunten al president i als ministres sobre, en principi, l’activitat dels seus ministeris. El president espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, hi han tingut les enganxades més sonades aquests primers mesos de legislatura. Tot i això, el cap de l’executiu no és el membre del govern que més preguntes ha hagut de respondre, sinó que ha sigut el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños. El ministre preferit de l’oposició ha hagut de respondre 41 interpel·lacions, més de la meitat del Partit Popular, mentre que Sánchez n’ha respost dues menys, 39 en total.

Si l'hem de definir a grans trets, el govern que ha conformat Salvador Illa és femení, barceloní, veterà en política i té uns 50 anys. D’entrada, com el primer govern de Pere Aragonès (tant durant la coalició amb Junts com en la composició al final de la legislatura), està format majoritàriament per dones (9 dones i 8 homes), però la seva mitjana d’edat és quatre anys i mig superior a la del primer executiu que va conformar el republicà, de 51,9 anys.

La sorpresiva maniobra de l’expresident Carles Puigdemont, que en lloc d’arribar al Parlament ha marxat en un cotxe i és buscat pels Mossos, ha canviat el guió d’un dia que ja d’entrada es presentava del tot imprevisible. La maniobra de distracció a la policia, però, ha generat un munt de reaccions a les xarxes, que s’han abocat a reaccionar-hi amb humor.

L'executiva d'Esquerra Republicana està molesta per la carta que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va publicar dissabte, després de conèixer l'aval dels republicans a la investidura de Salvador Illa, i així ho ha fet saber aquest dilluns. En un comunicat després de la reunió de l'executiva del partit d'aquest matí, la formació lamenta que se'ls apunti com a responsables d'una eventual detenció de l'expresident i exigeixen "una rectificació i una disculpa": "Davant la carta publicada per part del president Carles Puigdemont en contra de la decisió presa per la militància d’Esquerra Republicana [...], l’executiva del nostre partit exigeix una rectificació i una disculpa", manifesten els republicans. La formació demana "respecte" a la seva militància, i diu que l'"ofèn" que es digui que si el detenen serà culpa seva: "Considerar que una hipotètica detenció del president Puigdemont seria culpa d’Esquerra Republicana és una ofensa", afegeixen.

El sí de les bases republicanes a la investidura de Salvador Illa alleuja la pressió que el PSOE arrossega des que es va fer seu el pacte entre Esquerra i el PSC per impulsar un “finançament singular” per a Catalunya. Poc després de saber-se els resultats de la consulta, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha celebrat la “política en majúscules” que ha permès arribar a un “gran acord entre diferents” perquè Salvador Illa sigui el pròxim president de la Generalitat. “Catalunya guanya, Espanya guanya”, ha escrit a X (en català). Les paraules de Bolaños contrasten amb el silenci en què encara es manté el PSC: cap dels seus dirigents ha sortit a celebrar la decisió de les bases republicanes, com tampoc no ho van fer durant la setmana quan es van fer públics els pactes amb ERC primer i amb els comuns després (a excepció d’uns tuits de la número 2 del PSC i negociadora, Lluïsa Moret).

L’aval de la militància d’Esquerra Republicana al preacord entre els republicans i el PSC condueix el país a una investidura que farà president de la Generalitat el socialista Salvador Illa. Quins són els passos a seguir a partir d’ara fins que entri al Palau de la Generalitat com a 133è president? Quines incògnites es poden resoldre fins llavors?

Des del desembre del 2018 que el Consell General del Poder Judicial no té un president en plenes funcions, i així continuarà sent. Ni aquest dimarts ni aquest dimecres, i després de diverses reunions i gairebé una desena de votacions, els nous vocals de l'òrgan no han aconseguit posar-se d’acord sobre qui els ha de presidir. La culminació de la renovació de l’òrgan de govern dels jutges a l’estat espanyol, després de l’acord de finals de juny entre el PSOE i el PP per fer-ho possible, haurà d’esperar, almenys, fins al dilluns vinent, quan es tornaran a reunir per intentar-ho de nou.

L’acord entre el PSC i Esquerra, que dibuixa un nou model de finançament per a Catalunya, necessita com a mínim una reforma de la llei de finançament del règim comú al Congrés dels Diputats. Un requisit que fa imprescindibles els socis d’investidura de Pedro Sánchez, és a dir, Junts per Catalunya. Per això és rellevant la reacció que els de Carles Puigdemont han fet aquest dimarts després d’analitzar en detall la lletra petita de l’entesa entre socialistes i republicans per investir Salvador Illa. A través d’un comunicat –no han convocat roda de premsa– els juntaires consideren que l’entesa no implica la "sobirania financera" per a Catalunya, i es queixen de manca de garanties del compliment del pacte. D'una banda, diuen, dependrà de la voluntarietat de Salvador Illa; i, de l’altra, lamenten que Esquerra no condicioni l’estabilitat del govern espanyol i els pressupostos del 2025 a l’establiment efectiu del nou model de finançament. En tot cas, allarguen la mà als republicans per fer un front unitari a Madrid per arrencar compromisos a Pedro Sánchez.

"Si ara fóssim independents o tinguéssim un horitzó nacional il·lusionant, veuríem moltes menys samarretes d'Espanya al carrer", piula l'historiador Sergi Serra. "Els que consideren que només és indepe qui vol que perdi la selecció espanyola o qui parla en català correcte i a tota hora, ¿no veuen que així estan condemnats a ser sempre una minoria?", es pregunta el periodista Carles Torras. Una cerca ràpida és suficient per comprovar que el debat a les xarxes socials –i, per tant, al carrer– existeix. Perquè l'Espanya de Lamine Yamal i Nico Williams –que també és la de Dani Carvajal, Álvaro Morata i Luis de la Fuente– triomfa a Catalunya més enllà dels sectors habituals; la base s'amplia i tot plegat desperta comentaris de tota mena.

"Allí me colé y en tu fiesta me planté", cantava Mecano als 80. Qui s'ha colat aquesta setmana a la festa del compositor d'aquesta cançó, Nacho Cano (Madrid, 1963), és la Policia Nacional, per escorcollar el local d’assajos del musical que produeix, Malinche, i posteriorment detenir-lo per presumptament tenir contractats immigrants en situació irregular. Cano, més enllà d’haver sigut una pota fonamental d'un dels grups musicals de més èxit a Espanya, ha dedicat els seus últims anys al seu musical però també a la política, ja que s’ha convertit en un autèntic defensor de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. La devoció per la dirigent correspon també a la bona sintonia i les facilitats que li ha donat per tirar endavant l’espectacle: inicialment s’havia de fer en un terreny cedit per l’Ajuntament de Madrid on volia construir una piràmide asteca enorme, i finalment es fa en un recinte firal controlat per la Comunitat de Madrid. Ayuso va ser qui li va atorgar la Medalla de la Comunitat. En la cerimònia, el compositor va tornar-li la banda que li havia imposat perquè la presidenta "se la mereixia" i va comparar la seva "valentia" amb la de la reina Isabel la Catòlica. La seva amistat es tradueix també en vacances compartides a la mansió que Cano té a Eivissa.

Els cinc governs bicolor del PP i Vox a les comunitats autònomes s’han trencat aquest divendres després de l’aval del PP al repartiment de migrants. A Castella i Lleó, que va ser el primer govern del PP on va entrar Vox l’abril del 2022, s’hi van sumar ara fa un any el País Valencià, l'Aragó, Extremadura i Múrcia, amb la incògnita de fins a quin punt Vox podria arrossegar els populars cap a posicions reaccionàries. El balanç deixa retrocessos en diversos àmbits com la llengua, els drets feministes i LGTBI i la memòria democràtica.

Els magistrats del Tribunal Constitucional signen cada cop menys sentències sobre el Procés. Això és el que es desprèn de l’informe anual de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern d'aquest any, que constata que només cinc de les gairebé 200 sentències signades l’any 2023 resolen litigis relacionats, directament o indirectament, amb el dret a decidir i el procés independentista. Aquestes cinc sentències, emmarcades en un total de vuit interlocutòries dictades sobre aquests litigis, van fer que el 2023 fos un dels anys amb menys activitat del TC relacionada amb el tema. Des d’abans del 2017 –quan encara s’havien de resoldre gairebé totes les qüestions al voltant del referèndum del 9-N del 2014– que no tenia tan poca feina vinculada al Procés. L'any 2019 el nombre d'interlocutòries es va enfilar fins a 53 i el 2020 fins a 51.

L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, així com el seu advocat, Gonzalo Boye, i el cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, han presentat aquest dimarts una querella pels delictes de prevaricació i malversació contra el magistrat Joaquín Aguirre, el jutge que instrueix el cas Volhov. Tot plegat després que Aguirre mogués fitxa de nou i obrís una peça separada del cas Volhov i hi impliqués Puigdemont, Boye i Alay, a més d'una desena d'ex alts càrrecs de la Generalitat i col·laboradors de l'expresident, entre els quals l'expresident Artur Mas, imputant-los un delicte d'alta traïció, supòsit que no inclou la llei d'amnistia. En l'escrit de 39 pàgines presentat davant la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al qual ha tingut accés l'ARA, els demandants demanen apartar cautelarment el magistrat de la investigació.

Els quaranta-sis agents de la Policia Nacional que estaven sent processats per les agressions durant el referèndum de l’1-O han estat amnistiats. El jutge que instruïa la causa considera que les agressions comeses queden emparades per la llei d’amnistia i n’extingeix la responsabilitat penal. La norma aprovada definitivament a finals de maig incloïa el perdó judicial a les accions policials que s'estiguessin investigant, a excepció d’actes de tortura o tractes inhumans o degradants greus. El magistrat Francisco Miralles, titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, descarta que es produïssin durant la jornada del referèndum i acorda el sobreseïment de la causa contra els agents.

A Espanya s’està coent un nou Procés, però a la castellanolleonesa. Aquest dimecres, el ple de la Diputació Provincial de Lleó va aprovar una moció a favor de l'autonomia lleonesa amb l’objectiu de sol·licitar a la Junta de Castella i Lleó, amb els vots a favor del PSOE i d'Unió del Poble Lleonès, i l’oposició del PP i de Vox, iniciar els tràmits per segregar-se de Castella. Els defensors de demanar constituir una nova comunitat autònoma creuen que tenen motius culturals, identitaris, econòmics i fins i tot lingüístics que diferencien la província de Lleó, però també Salamanca i Zamora, de Castella. El procés per aconseguir-ho, malgrat que no implica haver de canviar la Constitució, fa complicat que s’acabi duent a terme.

Creixen les sospites sobre els comptes de Vox. Després de saber-se que el Parlament demana més informació al líder de la formació d'extrema dreta a Catalunya, Ignacio Garriga, per suposadament haver carregat despeses personals a càrrec de la cambra catalana, ara és el Tribunal de Comptes qui posa en qüestió les finances del partit a escala estatal. L'informe anual de fiscalització dels comptes dels partits polítics del 2020 fet públic avui assenyala, concretament, 103.048,30 euros que s'haurien ingressat irregularment.

El 6 d’octubre del 2010 Kevin Systrom i Mike Krieger van fundar Instagram, la que seria una de les xarxes socials més populars de la història, amb prop de 2.000 milions d’usuaris actius actualment. Gairebé catorze anys després, té un nou usuari: la casa reial espanyola. Aquest dijous la Casa del Rei ha obert el seu perfil oficial a la xarxa, l'endemà dels actes de celebració del desè aniversari del regnat de Felip VI.