Formar una família monomarental era la meva última opció, però va ser la millor. Els anys 80, els meus pares es van separar. Recordo que vaig començar a anar a la psicòloga perquè vaig fer un dibuix, a l'escola, on només sortien dones. No sé què hi van veure d'estrany, però van trucar preocupats a la meva mare. Tenia 5 anys. El meu pare va formar, ràpidament, una altra família i el vèiem dues vegades al mes. Jo vivia amb la mare i la meva germana. Per a molts, era una nena amb problemes, a causa de la meva família "desestructurada". El barri n'anava ple, de la nostra història.