L’estiu astronòmic comença oficialment aquest dissabte, 21 de juny, a les 4.42 h de la matinada. Serà llavors quan es produirà el solstici d’estiu, que donarà lloc a la nit més curta i el dia més llarg de l’any. Un fenomen que, a diferència del que molta gent pensa, no té lloc per Sant Joan (23 de juny). La nova estació s’allargarà 93 dies –fins al 22 de setembre– i arrencarà coincidint amb les festes de Sant Joan amb una temperatura disparada i un primer pic tòrrid més propi de la canícula. Com serà l'estiu a les Balears? Serà tan terrible com pareix?

La calor de ple estiu ha arribat abans d’hora aquest any, i no donarà treva. Després de l’atípica calorada de finals de maig que va deixar alguns rècords, aquesta setmana n’arriba una altra que ens portarà valors totalment fora de lloc per trobar-nos a la primera quinzena de juny. Les temperatures estaran en molts casos entre cinc i vuit graus per sobre de la mitjana i seran més pròpies de la canícula. Tot plegat és fruit de l’arribada a casa nostra d’una bombolla d’aire molt càlid provinent del nord d'Àfrica.

El mes d’abril d’aquest any ha estat el segon més càlid en el conjunt del planeta des que se'n tenen registres. La temperatura mitjana global mensual ha estat de 14,96 °C, només 0,07 °C per sota del rècord de l’abril del 2024, i 0,6 °C per sobre de la mitjana d’aquest mes del període de referència (1991-2020).

Europa és el continent que més ràpidament s'escalfa a causa de la crisi climàtica, cosa que provoca que els fenòmens meteorològics extrems augmentin any rere any. De fet, les pluges intenses i les inundacions van tenir un impacte especialment greu durant l'any passat, i van causar un total de 335 víctimes mortals a tot el continent, 235 de les quals van passar durant la històrica DANA que va colpejar principalment el País Valencià a finals d'octubre. Això significa que el 70% de les morts relacionades amb inundacions arreu d'Europa es van registrar durant aquell fatídic episodi, una xifra que és extraordinària. Les pluges torrencials van provocar afectacions a un total de 413.000 persones durant el 2024 arreu d'Europa, i els incendis forestals van afectar 42.000 persones.

L’extensió de gel marí dels dos pols del planeta va tornar a registrar un mínim històric global diari a principis del mes de febrer, i va superar el rècord assolit el mateix mes del 2023. De fet, durant la resta de febrer les xifres van continuar superant el rècord de l’any passat. Així ho conclouen les dades publicades aquest dijous pel servei de canvi climàtic del programa europeu Copernicus, que corroboren el desgel cada cop més accelerat a causa de l’escalfament global.

El canvi d'any no ha servit per revertir les fatídiques dades climàtiques de l'any passat i ja s'ha batut un nou rècord: aquest gener ha estat el més càlid al planeta des que es tenen registres. La temperatura mitjana global va ser de 13,23 °C, i va superar en 0,79 °C la mitjana de referència d'aquest mes dels anys 1991-2020. Aquesta xifra també ha sobrepassat en 1,75 °C els valors preindustrials, segons confirmen les dades publicades en el butlletí climàtic mensual del programa europeu Copernicus.

Els rècords de temperatura i de fenòmens meteorològics extrems del 2024, sumats a la recent sortida dels Estats Units de l’Acord de París, auguren un futur molt incert en la lluita contra l’escalfament global. El director del servei de canvi climàtic del programa europeu Copernicus, Carlo Buontempo, analitza el context global en què ens trobem.

Els Estats Units viuran aquestes pròximes hores el pic de l’onada de fred més intensa dels últims anys, amb temperatures d'entre 15 i 25 graus per sota de les habituals. L’arribada d’una irrupció d’aire gèlid provinent de l’àrtic afectarà pràcticament tot el país. El fred i la neu ja han començat a arribar al llarg d’aquest cap de setmana al nord i nord-est des del Canadà, on els termòmetres també s'han desplomat amb valors extrems. La pitjor part de l'episodi s’espera entre dilluns i dimecres, quan es registraran temperatures clarament sota zero i nevades en zones poc habituals. La majoria d’estats estan en alerta per aquesta dura onada de fred que ha obligat a traslladar a l’interior del Capitoli la investidura de Donald Trump aquest dilluns, cosa que feia quaranta anys que no passava.

Les dades preliminars ja ho intuïen i finalment s’ha confirmat: el 2024 ha estat l’any més càlid de la història a la Terra des que es prenen dades. A més, per primer cop en el conjunt d’un any natural s’han superat mundialment els fatídics 1,5 °C per sobre de la mitjana de l’era preindustrial (1850-1900). Una dada que fulmina la temperatura límit d’escalfament global per a aquest segle fixada en els objectius de l’Acord de París, aprovat l’any 2015. Així ho confirma el balanç climàtic publicat pel programa europeu Copernicus.

Barris sencers arrasats pel foc, altes flamarades que avancen cap a una casa mentre el seu propietari ho grava en vídeo des de l'interior o el símbol de Hollywood a punt de ser engolit pel foc. Els incendis declarats en els últims dos dies a Los Angeles, als Estats Units, han deixat imatges de pel·lícula de terror, en el que es considerava ja l'episodi més destructiu de la història de la ciutat. En dos dies s'han declarat fins a sis incendis diferents, que han cremat gairebé 12.000 hectàrees i que, segons l'últim balanç, han deixat 10 persones mortes.

El Pirineu està perdent les seves glaceres i veu com cada cop la neu cau a cotes més altes amb temporades d’hivern més curtes. L’escalfament global afecta especialment les grans zones muntanyoses de tot el planeta, i el Pirineu no és una excepció. En els últims 175 anys –des del període preindustrial– la serralada ha perdut el 95% del gel, i la temperatura mitjana ha pujat 4 ºC en aquestes zones glaçades, molt més que a les cotes baixes. De fet, a Catalunya ja no queden glaceres, ja que l’última era la de Feixant o la Tallada, a la Vall d’Aran, i es va extingir l’any 1990. Unes dades demolidores que donen fe dels greus efectes de la crisi climàtica a casa nostra.

La setmana acaba tal com va començar. Una nova tempesta, ara a l'Empordà, ha descarregat un fort aiguat que ha acabat provocant una inundació de matinada a Cadaqués. De fet, durant la nit han acabat caient fins a 120 l/m² en aquest municipi empordanès. Pels volts de les tres, la riera del poble, que funciona com un carrer asfaltat normal que habitualment està sec, ha començat a baixar de manera sobtada amb moltíssim cabal provinent de les muntanyes fins al punt que s’ha endut corrent avall la trentena de cotxes estacionats en aquesta zona. Els cotxes han quedat encastats contra el pont de la desembocadura a la platja Gran. Aquest cúmul de vehicles ha provocat un tap que ha fet pujar ràpidament el nivell de la riera i l’aigua ha entrat als baixos d’alguns edificis i ha causat desperfectes i negat carrers del voltant. Per sort, però, no hi ha hagut víctimes ni ferits. 

L’any 2024 tornarà a batre rècords i acabarà sent l’any més càlid de la història a escala global, i el primer en què se superaran els fatídics 1,5 °C de temperatura mitjana anual al planeta. Així ho indica l’últim butlletí climàtic anual del mes d’octubre del servei de canvi climàtic del programa europeu Copernicus, publicat aquest dijous. Tot i que encara queden dos mesos per tancar l’any, les dades actuals conclouen un 2024 virtualment històric.

Les catastròfiques conseqüències dels històrics aiguats torrencials que han afectat aquestes últimes hores sobretot el País Valencià i Castella-la Manxa s'expliquen tenint en compte diferents aspectes. D'una banda, la quantitat de pluja que ha caigut en poques hores. Al municipi de Xiva –ubicat a la comarca de la Foia de Bunyol– hi han caigut prop de 500 l/m². És a dir, ha caigut en 8 hores la mateixa quantitat de pluja que hi cau habitualment en un any. Això provoca inevitablement greus inundacions i el desbordament sobtat de rius i rieres. Però la crisi climàtica i la gestió urbanística també són factors clau per entendre l’abast de la tragèdia.

El temible temporal de pluges que afecta el País Valencià ha deixat diverses víctimes. Ho ha confirmat passada la mitjanit el president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, que no ha donat cap balanç oficial: "S'han trobat cossos sense vida", ha assegurat, i ha afegit: "Per desgràcia, continuen apareixent". Mazón ha evitat donar més detalls per respecte a les famílies que no saben res d'ells. De fet, les inundacions i crescudes dels rius que ha provocat el temporal han deixat almenys set desapareguts i incomptables destrosses no només al País Valencià, sinó també a Andalusia i Castella-la Manxa (sobretot a Albacete). S'han vist imatges dramàtiques de persones atrapades tant a casa com a dins de cotxes i fins i tot un espectacular tornado que ha fet bolcar un camió.

El Milton ha entrat per la costa oest de Florida aquesta matinada en forma d'huracà de categoria tres, amb fortes ratxes de vent i pluges torrencials. La tempesta, que avança cap al centre de la península i ja s'ha degradat a categoria dos i després a u, ha deixat més de tres milions de persones sense llum, segons la web Poweroutage, i almenys dos morts en les primeres hores. El comtat de Sarasota, per on ha arribat el Milton, és un dels llocs amb més talls d'electricitat.

L’huracà Milton té amb l’ai al cor els habitants de Florida, als Estats Units. Més d’un milió de persones han rebut l’ordre d’evacuar casa seva i allunyar-se del gran perill que implica l’arribada del fenomen, que ha obligat a declarar l’estat d’emergència. Les imatges d’embussos quilomètrics a les autopistes amb milers de cotxes fugint de la zona on impactarà l’huracà parlen per si mateixes. "Marxeu ara, és qüestió de vida o mort", va alertar ahir el mateix president del país, Joe Biden. El temor i la preocupació és encara més gran en un estat que encara no s’ha recuperat de l’últim huracà, Helene, que fa tan sols una setmana i mitja causava víctimes i destrucció com feia anys que no passava.

El mes de setembre d’aquest any no ha estat una excepció i ha sigut el segon més càlid a Europa i en el conjunt del planeta, només darrere del setembre del 2023. Així ho conclou l’últim butlletí climàtic mensual del Servei de Canvi Climàtic del programa europeu Copernicus. Segons aquestes dades, el mes passat la temperatura mitjana a escala global va ser de 16,17 ºC, que signifiquen 0,73 ºC per sobre de la mitjana del període 1991-2020 per a aquest mes.

Catalunya és una terra de bolets i hi ha moltes persones sempre pendents del temps per saber on i quan poden omplir més el cistell. La humitat que hi ha hagut des de finals d’estiu en zones de muntanya augurava una temporada prometedora, la millor dels últims anys. Una fita fàcil d’assolir tenint en compte que arrosseguem una sequera històrica des de fa prop de tres anys amb collites nefastes.

Ja tenim aquí la tardor, estació que aquest 2024 dona el tret de sortida oficial el diumenge 22 de setembre a les 14.44 h. És just en aquest moment quan es produeix l’equinocci de tardor, però, a diferència del que la majoria de la població creu, no és el dia en què tenim exactament les mateixes hores de dia que de nit.