La tradició tibetana sosté que l'ànima d'un monjo budista es reencarna després de la seva mort. Ara que el Dalai-lama està a punt de fer 90 anys –aquest diumenge–, els tibetans estan inquiets per saber qui serà el seu substitut, encarregat de sostenir la nació a l'exili. El 14è líder espiritual i polític dels budistes tibetans fa els anys el 6 de juliol, i està previst que anunciï com es reencarnarà durant la cerimònia de celebració del seu aniversari. L'anunci ha generat expectació, no només entre els seguidors de la seva religió, sinó també als països que hi tenen interessos: els Estats Units, l'Índia i, sobretot, la Xina.

Amb la fi de la guerra que Donald Trump s'ha afanyat a batejar com "la dels dotze dies", tots els països s'han reivindicat guanyadors del conflicte i tant els Estats Units com Israel s'han enorgullit d'haver aconseguit l'objectiu pel qual van justificar els atacs contra l'Iran: impedir que Teheran tingui la bomba nuclear. Però fins a quin punt ha quedat malmès el programa nuclear iranià? Es pot donar per destruït com presumeix el president nord-americà?

Pieter D. Wezeman (Holanda, 1969) és investigador sobre exportacions d’armes i despesa militar a l’Institut Internacional de Recerca per la Pau d’Estocolm (SIPRI), una de les referències internacionals en matèria d’armament al món.

Mentre la guerra entre l'Iran i Israel acapara tota l'atenció internacional, aquest dimarts Israel ha tornat a atacar indiscriminadament els palestins concentrats en un punt de distribució d'ajuda humanitària a Gaza. Els tancs israelians han disparat almenys dos projectils contra una multitud que hi havia reunida a la carretera principal de l'est de Khan Younis, a l'espera de rebre menjar dels camions.

En el quart dia consecutiu de conflicte Israel ha bombardejat aquest dilluns la seu de la televisió i la ràdio nacional de l'Iran, coneguda com a IRIB, després que l'exèrcit emetés una ordre d'evacuació "urgent" al districte tercer de Teheran, on es troba la seu del mitjà públic. "El que sentiu és el so de l'agressor atacant la veritat", afirmava en directe la coneguda presentadora iraniana Sahar Emami, mentre s'ensorrava parcialment el sostre del plató de televisió i se sentia l'esclat dels vidres trencant-se. L'emissora ha hagut d'interrompre la programació, però l'ha recuperat al cap d'uns minuts.

Israel ha llançat aquest divendres un atac sense precedents contra l'Iran: ha bombardejat instal·lacions nuclears i militars i ha matat alts comandaments i científics responsables del seu programa nuclear. El govern de Benjamin Netanyahu ha advertit que "només és el principi" i ha posat el Pròxim Orient a un pas d'una guerra regional a gran escala. L'Iran ha respost amb dues onades de míssils balístics que han aconseguit superar la Cúpula de Ferro, el sistema de defensa antiaèria israelià, i han colpejat Tel-Aviv. El líder suprem, Ali Khamenei, ha considerat l'atac israelià una declaració de guerra i ha promès "no deixar impunes aquests crims".

La coalició conservadora (AD) de Luís Montenegro s'ha imposat a les eleccions legislatives d'aquest diumenge a Portugal. A falta que es recompti el vot a l'estranger, el primer ministre en funcions ha obtingut el 32,1% dels vots, 89 escons. En segon lloc han quedat per molt poc marge els socialistes de Pedro Nuno Santos amb el 23,4% dels suports i 58 escons. El gran guanyador de la nit ha estat l'extrena dreta de Chega, que fins a últim moment havia sobrepassat els socialistes i finalment s'ha quedat amb el 22,56%, i els mateixos escons. És el primer cop que la formació supera el 20% dels sufragis. Al darrere queden Iniciativa Liberal (5,5%), l'ecologista Livre (4,2%), el Partit Comunista (3%), el Bloco d'Esquerda (2%) i l'animalista Pan (1,36). Un resultat que constata el retrocés de tota l'esquerra (que suma 69 diputats davant els 92 que tenia a la legislatura anterior) davant els 156 de les formacions conservadores.

Tot va començar el novembre del 2024, quan un adolescent de catorze anys va morir apunyalat per un company de classe davant de la seva escola a Tirana. Després de l’assassinat, es va desfermar una onada de suport a les xarxes socials de joves que validaven el crim i incitaven a l’odi. Per fer front a la problemàtica i al que ja s'havia convertit en un debat públic arreu del país, el govern albanès va fer un anunci sorprenent: prohibiria TikTok durant un any.

S'han acabat les especulacions. Després de setmanes d'incertesa, l'Església catòlica ja té nou pontífex. L'expectació d'aquest conclave –el més universal i menys europeu fins ara– ha estat majúscula, ja que l'elecció del nou papa havia de determinar quin camí agafava la institució després que les transformacions de Francesc deixessin enfurismats els més conservadors i decebuts els més progressistes. Més enllà de les estampes de litúrgia solemne, el ritu també ha deixat escenes més curioses. En destaquem algunes:

L'atac de l'Índia d'aquesta matinada al Pakistan i al Caixmir –la regió sota administració pakistanesa que els dos països es disputen– és el pitjor enfrontament entre les dues potències nuclears en dues dècades. Mentre Nova Delhi justifica que només ha tocat objectius "terroristes", Islamabad denuncia un "acte de guerra" i promet represàlies. Què ho fa que hagi revifat ara el conflicte? ¿Hem d'esperar l'inici d'una nova guerra? Parlem amb Irene Martínez, professora de la Universitat Aga Khan a Karachi, al Pakistan.

Perdre una filla a mans de l’enemic. Això és el que va unir l’israelià Rami Elhanan (Jerusalem, 1950) i el palestí Bassam Aramin (Sair, Cisjordània,1969). Des de fa més de 20 anys, comparteixen una amistat profunda i la convicció fèrria que cal treballar per la pau i la reconciliació a Palestina a través de l’associació The Parents Circle – Families Forum. La Smadar, filla d’en Rami, va ser assassinada en un atemptat bomba palestí el 1997, quan estava a punt de fer 14 anys. I l’Abir, la filla d’en Bassam, va morir després que li disparés un soldat israelià quan sortia d'escola el 2007. Han vingut a Barcelona per participar en una conversa organitzada per l’ICIP i el CCCB. Fan servir l'hebreu per comunicar-se i, sobretot, per empipar-se amb un humor àcid, propi dels germans: “Has de conèixer la llengua de l’enemic”, bromeja Aramin abraçat a Elhanan.

L'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha tingut efectes devastadors en matèria de drets humans i llibertats arreu del món, segons l'informe anual d'Amnistia Internacional (AI), que alerta d'una acceleració de la deriva repressiva. "Està malbaratant dècades de treball minuciós per construir i promoure els drets humans universals", lamenta l'organització.

Els serveis essencials no s'han salvat de l'apagada elèctrica generalitzada, i tampoc els hospitals i els centres d'atenció primària (CAP). Després de set hores sense subministrament, la majoria d'hospitals de Catalunya, sobretot els més grans, ja tenien energia elèctrica: eren prioritaris. Durant la tarda, el Vall d'Hebron, el Clínic, el Sant Pau, l'Hospital del Mar, i el Germans Trias de Badalona han recuperat l'electricitat i han pogut funcionar amb normalitat.

El papa Francesc va deixar escrit a les seves últimes voluntats que volia un enterrament auster. Però no per això la cerimònia ha estat menys solemne. El funeral ha deixat estampes imponents i d'altres d'històriques com la trobada entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que s'han reunit en una sala de la basílica de Sant Pere.

El món s'acomiada aquest dissabte del papa que va intentar modernitzar l’Església catòlica. Abans de morir, Francesc va disposar que el seu enterrament fos tan semblant com fos possible a la seva idea de viure la fe: humil i auster. Malgrat la simbologia opulenta del Vaticà, la cerimònia tindrà un lloc reservat per als pobres i els migrants i les exèquies seran més senzilles que les dels seus predecessors, amb un fèretre de fusta i zinc, en lloc dels tradicionals tres taüts, i només amb la inscripció Franciscus, el seu nom papal en llatí, a la làpida.

Incendis, pintades i fins i tot tirotejos. Des d'aquest diumenge les presons franceses han patit una sèrie d'atacs coordinats, especialment greus la nit de dilluns a dimarts, que han desconcertat les autoritats. A hores d'ara, es desconeix qui pot estar darrere dels fets i quina podria ser-ne la motivació. ¿Una insurrecció en suport dels presos? ¿Una acció de les bandes de narcotràfic? De moment, la Fiscalia Antiterrorista (PNAT) ha obert una investigació per treure l'entrellat dels fets, que han tingut lloc principalment a l'Illa de França i a la meitat sud del país.

Fa setmanes que Israel fa servir la gana dels habitants de Gaza –que des del 2 de març no han rebut ajuda humanitària– per forçar Hamàs a acceptar un alto el foc que els sigui desfavorable i que impliqui l'alliberament dels ostatges israelians. De fet, la pressió sobre la milícia palestina augmenta tant des de fora com des de dins de l'enclavament. Tot just fa unes setmanes els palestins de Gaza van desafiar el grup en unes protestes inusuals exigint la fi del conflicte.

La tendència de la Unió Europea d’externalitzar problemes socials complexos a tercers països no ha deixat de créixer els últims anys. Mentre l’acord entre Itàlia i Albània per tancar els migrants pendents d’asil en centres d’internament acaparava l’atenció internacional, un altre pacte entre Dinamarca i Kosovo passava més desapercebut.

Gairebé vint-i-quatre hores després del terratrèmol de magnitud 7,7 que va sacsejar el centre de Myanmar, només hi havia 144 víctimes confirmades. Eren les d'un hospital que s'havia ensorrat. No va ser fins a l'endemà que la junta militar va fer públic el primer balanç: 1.644 morts, 2.389 ferits i 30 desapareguts. Aquest dimarts, després de dos dies sense actualitzar dades, el balanç ha pujat a 2.719 morts, 4.521 ferits i 400 desapareguts, segons la televisió xinesa CCTV que citava fonts del govern militar. Aquests silencis no són casuals: és el segell de l’opacitat sistemàtica del règim birmà, que controla la informació amb puny de ferro. Però també reflecteix la debilitat de la junta militar, que, enmig del caos creixent, afronta un repte majúscul: demostrar que té el control del país.

En només dos mesos de govern, l'administració de Donald Trump ha posat en perill els avenços en l'erradicació de la sida dels últims 25 anys i ha posat en alerta els organismes que vetllen per la salut global. Aquest dilluns les Nacions Unides han quantificat les afectacions de les retallades del fons de cooperació nord-americà USAID en la prevenció i el tractament del virus de la immunodeficiència humana (VIH) i han arribat a la conclusió que això pot provocar fins a 2.000 infeccions diàries.