Hi ha 19 milions de persones amb un diagnòstic de càncer al món, i gairebé la meitat d’aquests casos es podrien haver evitat canviant els hàbits de vida i introduint mesures de prevenció. El tabac, l'alcohol i la mala alimentació són alguns dels factors de risc directes i modificables d'aquesta malaltia que, només per l'envelliment i l'augment de la població, ja s’espera que creixi encara més en els pròxims anys. De moment, el món ja observa un augment clar i preocupant de tumors pulmonars, també en no fumadors, i colorectals en persones de menys de 45 anys.

El problema dels residus plàstics cada vegada és més gros: cada any se'n tiren al món més de 52 milions de tones. Per això, és urgent desenvolupar formes sostenibles de reciclar aquest material que té un gran impacte en els ecosistemes, perquè els plàstics enverinen els oceans, maten ocells i animals marins i contaminen el menjar i l'aigua que consumim. Ara investigadors de la Universitat d'Edimburg han fet una troballa inèdita que obre la porta a una estratègia per reutilitzar aquests residus i transformar-los en un producte útil. En concret, han descobert en un estudi que un bacteri anomenat Escherichia coli pot convertir una molècula d’una ampolla de plàstic en paracetamol. Tot i el potencial de les conclusions que publica la revista Nature Chemistry dilluns, els autors aclareixen que cal més recerca per determinar si és una estratègia vàlida en la lluita contra la contaminació.

L'evolució és un procés lent i gradual a través del qual les espècies acumulen petits canvis al llarg del temps i només els individus més ben adaptats en un entorn concret són capaços de sobreviure i transmetre la seva genètica a generacions futures. Aquesta és la teoria que va desenvolupar Charles Darwin l'any 1859. Però el naturalista britànic no va poder explicar per què no hi ha registres fòssils d'aquelles formes intermèdies que permeten veure l'evolució gradual de les espècies. Aquesta escassedat de mostres va portar els paleontòlegs Stephen Jay Gould i Niles Eldredge a proposar que les espècies no canvien lentament, sinó que es troben estables durant milions d'anys i, de sobte, fan salts evolutius breus i radicals. Es coneix com la teoria de l'equilibri puntuat i ara un estudi encapçalat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) ha arribat a conclusions que l'avalarien i, per tant, desafiarien el sistema darwinista.

Austràlia és un destí per a molts joves catalans que acaben els estudis i tenen ganes de viatjar, aprendre anglès i treballar. És el cas d'en Joan Escolà, que té 21 anys, està a punt d'acabar el cicle superior de màrqueting i publicitat i ja té la immensa illa del Pacífic entre cella i cella. A diferència d'altres joves, però, abans de decidir si s'embarcava en aquesta experiència va haver de consultar amb el seu hepatòleg de referència si ho podia fer.

Amb una simple anàlisi de sang es pot predir el risc de recaiguda de càncer de colon i de recte fins i tot abans de l'operació per extirpar el tumor. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar sobre les probabilitats que la malaltia reaparegui després de passar per quiròfan. Els investigadors han descobert que les persones que tenen nivells alts d’espermidina, una molècula present a les nostres cèl·lules, tenen 4,7 vegades més risc de tornar a tenir càncer que les persones que en tenen nivells més baixos.

La crisi climàtica està provocant que les altes temperatures arribin abans dels mesos estivals, i per tant també que també ho facin les plagues de mosquits, paneroles, xinxes i paparres a casa nostra. Aquest any, a més, hi ha hagut una primavera especialment plujosa, cosa que afavoreix l'expansió d'aquests animalons arreu del país i l'eclosió de plagues s'ha avançat, sobretot a les zones més càlides. Alguns d'aquests insectes, com els mosquits i les paparres, són vectors de transmissió de malalties com el dengue, el Zika, el chikungunya i la febre del Nil occidental, que cada any són més habituals a l'Estat. Aquestes malalties abans només es veien en casos importats d'altres països, però ara ja se'n detecten brots autòctons amb freqüència –és a dir, que la transmissió no està associada a cap viatge– i la previsió dels experts és que acabin sent endèmiques a Espanya.

Ja fa cinc anys de la pitjor crisi sanitària del segle XXI. La covid-19 va posar el món cap per avall amb milions de persones infectades i de morts que van saturar els sistemes sanitaris, i es va fregar el col·lapse en molts països. L'arribada de les vacunes, per un costat, i les constants mutacions del virus, per l'altre, han permès que sigui una malaltia més en la temporada de virus respiratoris, com la grip. Amb tot, els experts segueixen molt atents a les noves variants del patogen per si n'apareix alguna que suposi una nova amenaça per a la salut pública. Ara l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit d'un augment de casos de la malaltia per culpa d'una nova mutació anomenada NB.1.8.1, que ja ha posat sota vigilància. Ara bé, de moment, el risc és baix.

La nova llei antitabac va agafant forma. Aquest dijous la ministra de Sanitat, Mónica García, ha avançat algunes de les noves limitacions que tindran el tabac i els vapejadors si aconsegueix tirar endavant la norma. Per exemple, es prohibirà fumar a les terrasses de bars i restaurants, als campus universitaris, als centres docents, a les instal·lacions esportives, als vehicles de feina i a les marquesines d'autobús i tramvia. Tots aquests espais passaran a ser lliures de fum per "protegir la població i desnormalitzar" l'hàbit de fumar tabac i altres productes similars. De fet, les cigarretes electròniques i el tabac escalfat també seran equiparats normativament a les cigarretes convencionals.

La tuberculosi és una malaltia contagiosa que està en auge arreu del món: cada any se'n detecten 10,8 milions de casos, 1,25 dels quals acaben en mort, sobretot als països més pobres, segons la Unitat d'Investigació en Tuberculosi de Barcelona (UITB). A Catalunya l'any passat es va detectar un important brot de tuberculosi, amb més de 25 persones afectades, que no va causar la mort de cap pacient, però que encara s'investiga, i les autoritats sanitàries no descarten que hi hagi més persones infectades vinculades a aquest focus de contagi. A més, segons ha pogut saber l'ARA, dimecres passat els professionals de vigilància epidemiològica van detectar un cas amb una forma de la malaltia extremadament resistent (XDR-TB) en un pacient català, que ja està sota control.

Feia tres dècades que no s'aprovava una nova teràpia contra l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia que de moment no té cura i afecta unes 4.500 persones a tot l'Estat. Dijous, el ministeri de Sanitat va aprovar finançar el Tofersén, un tractament innovador que ajuda a preservar la funció neuronal i alentir la progressió de la malaltia dels pacients que tenen una causa genètica. La mutació és present en un percentatge petit dels diagnòstics: un de cada deu malalts té alguna alteració que els experts creuen que es pot utilitzar com una diana terapèutica en el futur. Actualment, ja hi ha diversos assajos clínics en marxa que estudien altres mutacions per disposar de més teràpies amb què modificar el curs de la malaltia i millorar la qualitat de vida dels afectats.

Una persona jove pot arribar a tenir 200.000 cèl·lules mare, que són les encarregades que cada dia es produeixin milers de milions de glòbuls vermells, blancs i plaquetes que, després, corren per la nostra sang. A mesura que envellim, però, el sistema sanguini es deteriora: es perden cèl·lules mare i s'altera la generació de noves cèl·lules. Per aquest motiu, l'envelliment és un dels principals factors de risc d'un gran ventall de malalties, entre les quals el càncer o l'Alzheimer.

L'Eva Boiso fa un any que no beu alcohol, una cosa impensable quan va començar el tractament de desintoxicació l'agost passat. Recorda com va passar de ser una bevedora social a fer un consum compulsiu pràcticament sense adonar-se'n, empesa per molts problemes diferents que la van dur a refugiar-se en una addicció. Durant tres anys, diu, va estar dominada per l'alcohol, les discussions i les mentides. Va deixar la feina per no deixar de beure, cosa que feia sobretot d'amagat, a casa, només a la vista dels seus fills i la seva parella. No sabia com sortir d'aquesta situació. Estava deprimida i en una tarda es podia beure 16 cerveses, però per moltes llaunes que prengués no aconseguia calmar el seu malestar, que cada cop era més gran. Finalment, els fills li van fer un ultimàtum, havia de demanar ajuda perquè a casa ja no podien més.

La crisi climàtica té un impacte directe en la salut de les persones: la incidència de malalties augmenta, la propagació de virus s'accelera i hi ha més mortalitat evitable que s'associa a les altes temperatures. Ara un informe de Climate Central –una organització d'origen estatunidenc de comunicació i recerca sobre el canvi climàtic– avisa que la calor extrema també és una amenaça directa per a la salut materna, ja que incrementa el risc de patir un part prematur.

Unes 150.000 persones de cinc municipis de les comarques del Garraf i el Baix Penedès han estat confinades més de set hores aquest dissabte per culpa d'un incendi que ha calcinat una empresa de productes químics per a piscines. Les flames han provocat una fumerada de grans dimensions amb partícules d'àcid clorhídric, cosa que ha obligat a limitar la circulació a Vilanova i la Geltrú, el nucli de les Roquetes de Sant Pere de Ribes, Cubelles, Cunit i Calafell des de quarts de sis del matí fins a la una del migdia. Mentre els cossos d'emergències treballaven per apagar el foc, els veïns no han pogut sortir de casa i han hagut de tancar portes i finestres per evitar el núvol tòxic. No s'han obert comerços i tota activitat programada ha quedat anul·lada. Quan s'ha constatat que no hi havia cap risc per a la ciutadania, el Govern ha aixecat la restricció. Els controls de l'aire indiquen que ja no hi ha restes de clor en suspensió a la zona i els Bombers de la Generalitat preveuen extingir l'incendi en les pròximes hores.

El temps mitjà per decidir si un medicament s'incorpora a la cartera de serveis del sistema nacional de salut i, per tant, el finança l'Estat, és de 344 dies. Un cop la Unió Europea autoritza un fàrmac nou, els estats membres inicien un procés particular d'avaluació i negociació amb la farmacèutica per acordar si finalment arriba a la ciutadania amb diners públics, i en el cas d'Espanya aquest termini ja és inferior a l'any. El ministeri de Sanitat ha tret pit aquest dilluns de la dada, ja que suposa una millora substancial respecte als últims anys: l'any 2020 el temps mitjà podia superar els 519 dies, és a dir, 170 dies més que en l'actualitat.

El govern dels Estats Units ha decidit deixar de finançar projectes d'investigació de laboratoris i hospitals de fora del país que fins ara rebien subvencions dels Instituts Nacionals de Salut (NIH). Amb aquesta nova retallada de l'administració de Donald Trump a la ciència, milers de projectes internacionals de salut global i assajos clínics sobre patologies infeccioses emergents, càncer i malalties pediàtriques que estaven en curs entre centres estatunidencs i altres institucions d'arreu del món queden suspesos. També a Catalunya. Ho ha anunciat la revista Nature en un article en què avisa d'un canvi de paradigma global, perquè els NIH són el principal finançador de recerca biomèdica a tot el món, i ho ha pogut confirmar l'ARA.

L'administració de Donald Trump endureix el setge a la ciència amb una nova retirada de finançament. Primer va suspendre ajudes a projectes d'investigació, va retallar subvencions a institucions científiques i va censurar línies de recerca relacionades, per exemple, amb el canvi climàtic, cosa que ha empès molts científics a buscar una sortida professional fora del país. Ara és el torn de les revistes especialitzades, que són indispensables perquè els investigadors d'arreu del món puguin compartir el nou coneixement i estar al dia dels descobriments més recents. El primer cop ha estat contra la informació de salut, clima i medi ambient: segons ha pogut saber l'ARA, Environmental Health Perspectives, una de les publicacions més importants d'aquest àmbit, està a punt d'abaixar la persiana perquè el govern estatunidenc, que fins ara la finançava íntegrament, li ha retirat tots els fons.

En el sector sanitari hi ha diverses reclamacions professionals que tenen l'etiqueta d'històriques perquè cap govern ha estat capaç de desencallar-les i s'han enquistat. Les infermeres, per exemple, fa anys que demanen ser reconegudes com a personal facultatiu, ja que des de la unificació d’ensenyaments universitaris europeus del pla Bolonya, ara fa 15 anys, surten de la universitat amb el títol de graduades, com els metges, i no com a diplomades, com havia passat fins aleshores. Ara bé, a Espanya, per accedir a la carrera i per promocionar econòmicament encara es mantenen les categories que responien a aquesta diferència: l’A1, l’equivalent a llicenciatura, inclou només el personal mèdic, mentre que l’A2, la diplomatura, s’estén a les infermeres i altres rols professionals. Aquest greuge, però, està a punt de corregir-se.

El primer medicament que alenteix la progressió dels símptomes de l'Alzheimer, el lecanemab, per fi podrà arribar a Europa. La seva autorització ha tingut molts girs de guió i hi ha hagut moments en què semblava que no s'acabaria aprovant, però aquest dimarts ha rebut la llum verda definitiva de la Comissió Europea. Aquest és un pas essencial perquè el medicament, que redueix fins a un 27% els danys cognitius de les persones que pateixen aquesta neurodegeneració, aterri als centres sanitaris d'arreu d'Europa. Ara bé, encara falta perquè els pacients catalans es puguin beneficiar del Leqembi, el nom comercial del fàrmac, ja que ara és el torn dels estats membres de negociar el preu amb la farmacèutica, i les discussions amb l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) s'acostumen a dilatar en el temps. L'ARA reconstrueix la intrahistòria de la polèmica aprovació d'aquest medicament.

És el primer antibiòtic creat en tres dècades i podria ajudar a combatre l'augment global d'una de les infeccions de transmissió sexual (ITS) en auge al món. La gepotidacina, un antimicrobià aprovat per fer-se servir per a les infeccions del tracte urinari, ha demostrat tenir capacitat per controlar el Neisseria gonorrhoeae, el bacteri causant de la gonorrea. L'any passat l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va destacar que l'origen de la gonocòccia és un patogen prioritari per a la comunitat científica tant per la seva ràpida expansió com perquè és capaç d'esquivar els efectes antibiòtics del tractament de primera línia amb cefalosporines, macròlids (com la famosa azitromicina) i fluoroquinolones. Només l'any passat, la gonorrea va provocar 82 milions de casos nous en persones d'entre 15 i 49 anys al món.