L'adeu del Llevant Les Planes tal com es coneixia ja és una realitat i posa el punt final a una història de més de vint-i-cinc anys. Neix el Llevant Badalona, que és el nou nom del primer equip de futbol femení de l'entitat. Un projecte ambiciós, que passa a tenir la seu al Barcelonès Nord i assumeix el nom de la quarta ciutat més poblada de Catalunya. La permanència a la Lliga F ha certificat el trasllat de l'equip del Baix Llobregat a Badalona, així com la venda de l'equip a un grup inversor confirmant el que va avançar l'ARA ja fa mesos. Les categories inferiors es quedaran a Sant Joan Despí.

És ben sabut que el Barça és conegut arreu del món. Des de Bangladesh, Dakar o Shanghai passant per Bammental, una remota població de poc més de 6.500 habitants al sud-oest d'Alemanya, entre Frankfurt i Stuttgart. En part, Hansi Flick n'és el culpable. Nascut a Mückenloch, a pocs quilòmetres de distància, el nou entrenador culer és l'heroi local, a banda d'un ciutadà més. Ha viscut a Bammental els darrers anys amb la seva esposa, Silke, les seves filles Kathtrin i Hannah i també els seus nets. Ara, però, s'instal·larà a Barcelona per motius de feina.

Alemanya torna a poc a poc a la normalitat després d'un mes d'activitat futbolística frenètica. Sense llaunes de cervesa a terra ni aficionats de tot d'Europa amuntegats cridant i ocupant els carrers. Els seguidors anglesos que van viatjar (en massa) a Berlín, amb entrada o sense, van quedar del tot emmudits per un gol de Mikel Oyarzabal a les acaballes de la final i per un malson que els priva d'aixecar un títol des del 1966.

Sovint, en el futbol, especialment en edat de creixement i formació, hi ha un moment que pot rellançar o acabar amb la carrera d'un jugador. Amb el cas d'Eberechi Eze (Londres, 1998) passa una cosa similar. Una trucada va canviar el rumb de la seva vida personal, professional i laboral. De tenir un peu i mig fora del futbol, l'atacant és un dels 26 anglesos que diumenge disputen la final de l'Eurocopa.

Acabat de graduar de l'ESO i poques hores abans de disputar els quarts de final de l'Eurocopa sent el principal referent ofensiu de la selecció espanyola absoluta. El somni de molts és la realitat de Lamine Yamal, que continua cremant etapes a la velocitat de la llum. Qui acompanya el jugador de Mataró és Nico Williams. Un català i un basc. El que podria ser l'inici d'un acudit és la nacionalitat dels jugadors més desequilibrants del torneig. Un del Barça i l'altre, de moment, de l'Athletic Club de Bilbao.

La sensació de la fase de grups de l'Eurocopa té nom i cognom. Rere una cabellera digna de futbolistes emblemàtics com Carles Puyol i Ruud Gullit s'amaga també la de Marc Cucurella. El futbolista nascut a Alella ara farà 26 anys i format a les categories inferiors del FC Barcelona està en boca de tothom gràcies al seu paper destacat amb el combinat espanyol en aquest inici de competició.

El Barça femení continua omplint amb lletres d'or el seu llibre d'història particular. Ha aconseguit una nova Lliga, la novena de l'equip, la cinquena de manera consecutiva, després d'imposar-se i golejar el Granada (1-4) a domicili. Les blaugranes, que han guanyat gràcies als gols de Rolfö, Graham Hansen i Bronze, han culminat una setmana màgica, que va iniciar-se fa set dies classificant-se per a la final de la Champions de Bilbao del pròxim 25 de maig i que s'acaba conquerint la Lliga F. Una piconadora que no ha fallat en terres andaluses per conquerir el segon títol de la temporada, després de la Supercopa. No hi ha hagut entrega del trofeu, acte que tindrà lloc al Johan divendres vinent davant l'Ahtletic Club.

Missió assolida amb èxit. L’espera va valdre la pena i el Barça ja té els bitllets per a la final de la Champions League després d’una exhibició a Stamford Bridge (0-2), en un partit en què les blaugranes van aixecar el resultat del partit d’anada (1-2 en el global). Bilbao ja pot anunciar que el Barça serà el primer finalista a San Mamés, a l’espera del guanyador entre el PSG i Olympique de Lió de la segona semifinal. Les jugadores del Barça van abandonar fa uns dies l’Estadi Olímpic amb l’alè dels aficionats al crit de “Sí que es pot!” Ja diuen que la unió fa la força. I així va ser. Tot i el resultat advers de l’anada, el Barça no va defallir. El conjunt de Jonatan Giráldez pot respirar tranquil després de plantar-se a la seva cinquena final de la màxima competició europea, la quarta de manera consecutiva.

Bilbao, de moment, haurà d'esperar. La flama del peveter olímpic ha quedat fosa en veure com el Chelsea ha pres el control de la muntanya màgica i s'ha endut el primer assalt (0-1) a l'anada de les semifinals de la Champions League. La derrota per la mínima posar contra les cordes a l'equip de Jonatan Giráldez que haurà de remuntar l'eliminatòria a Stamford Bridge per ser a San Mamés el pròxim 25 de maig.

Abans que els noms d'Alexia Putellas o Aitana Bonmatí acaparessin el panorama del futbol femení, n'hi havia un que ressaltava per damunt dels altres: Lieke Martens (1992, Bergen, Països Baixos). Va ser el primer gran fitxatge del Barça, l'any 2017, i després de cinc temporades glorioses i d'aconseguir un triplet, marxava al París Saint-Germain deixant un regust agredolç a l'afició blaugrana. Al PSG sembla haver retrobat la seva millor versió personal i familiar, i rep l'ARA al complex esportiu parisenc disposada a sincerar-se abans de les semifinals de la Champions que enfronten Barça i Chelsea; i Olympique i PSG.

El Barça ha tornat a l'escena amb una contundent victòria davant el Vila-real (5-1) al ritme de Karol G i ja té la Lliga a tocar. El makinón, com diu una de les cançons de l'artista colombina, continua intacte. Els engranatges i la dinàmica del conjunt català no s'han vist afectats després de dues setmanes sense futbol de clubs per l'aturada de seleccions. No hi ha rival que pugui plantar cara a l'huracà blaugrana. Les jugadores del Barça han lluït el logotip de la cantant a la samarreta amb motiu del patrocini de Spotify. El conjunt masculí farà el mateix dissabte vinent al Bernabéu.

Gemma Font, portera del Barça, continuarà vestint la samarreta blaugrana. La futbolista de Tagamanent era una de les nou futbolistes que acabava contracte aquesta temporada i va estar a punt d'acceptar ofertes sucoses d'altres clubs. Però, en un gir de guió d'última hora, mantindrà el vincle culer almenys una temporada més. El seu nom s'afegeix als de Patri Guijarro, Mapi León i Marta Torrejón, jugadores que també han renovat.

Cada Setmana Santa des de fa vint-i-quatre anys se celebra el MIC, el torneig de futbol base més important del món. Aquesta última edició ha reunit més de 400 equips, amb una representació de pràcticament 40 països. Un d'aquests equips ha estat el Xakhtar Donetsk d'Ucraïna, els integrants del qual durant set dies, gràcies a la pau de la Costa Brava i la pilota, han pogut desconnectar una mica del calvari en què viuen immersos des de fa més de dos anys a causa de la invasió russa del seu país.

El Llevant, sense voler i sense esperar-s'ho, es va convertir en l'ovella negra del Barça en convertir-se en el primer equip que va aconseguir esgarrapar punts de l'Estadi Johan Cruyff. Fins aleshores, el Barça havia sumat 79 victòries de 79 possibles des que va debutar contra el CD Tacón l'any 2019 en la inauguració del nou estadi. Aquesta tarda, però, la història ha estat ben diferent. El Barça no ha aixecat el peu de l'accelerador després d'endur-se el Clàssic contra el Reial Madrid i segellar el bitllet per a les semifinals de la Champions League en què es veurà les cares contra el Chelsea. Avui, nova victòria per 0-5 en un escenari de luxe com ho és l'Estadi Ciutat de València.

El joc i el resultat d'avui, segurament, no passaran a la història com sí que hi passarà el global de l'eliminatòria i la classificació a les semifinals de la Copa de Campions. El conjunt de Jonatan Giráldez ha superat el Brann noruec per 3 a 1 (5-2 global) i disputarà la seva sisena semifinal de manera consecutiva. L'únic equip femení a aconseguir aquesta fita. L'avantatge de l'anada i la victòria d'aquesta nit per 3 a 1 han desencadenat un nou rècord històric per a les de Jonatan Giráldez, que ja tenen San Mamés, l'escenari de la final, a tocar.

“L'extraordinari és que sembla normal”. Aquest era el missatge que portaven els jugadors del primer equip a la samarreta després de la consecució de la Lliga de la temporada 2018-19, la darrera abans de l'arribada de Xavi Hernández a la banqueta blaugrana. Aleshores el Barça vivia una realitat paral·lela, era el mirall de la resta de clubs europeus i venia de guanyar 8 de les últimes 11 Lligues. Ara, tot i que l'equip de Xavi torni a disputar una eliminatòria de quarts de final quatre temporades després i estigui a un pas de les semifinals de la Copa de Campions, qui realment transmet alegries a l'entitat catalana i els seus aficionats és el futbol femení. De fet, és l'única secció del club que no genera pèrdues econòmiques i aconsegueix incorporar diversos títols a les vitrines del museu anualment.

Fa quasi cinc anys, una popular portada titulava “El futbol femení entra en una altra dimensió” per la irrupció del Reial Madrid, que comprava la plaça del CD Tacón per poder competir a Primera Divisió. La realitat, però, ha estat ben diferent, i les dimensions a l'Estat continuen sent les mateixes. A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar, que diuen. Doncs això, la història es repeteix per enèsima vegada, i amb aquesta ja són 14 victòries del Barça de 14 possibles des que el Reial Madrid va adquirir la plaça per a la seva secció femenina. Avui el FC Barcelona ha golejat el conjunt blanc per 3-0 i continua demostrant la seva hegemonia sentenciant la Lliga, si és que encara no estava sentenciada.

Bilbao és cada cop més a prop. Ni la pluja, ni el fred ni la gespa artificial han estat rivals per a un Barça que, tot i haver dominat el partit de cap a peus, ha vist com a vegades se li ha complicat. Tot i ser una eliminatòria de Champions a doble partit, en què mai es pot donar un resultat per vàlid, Graham Hansen i Salma Paralluelo han fet els deures i han deixat el bitllet a semifinals pràcticament segellat després d'imposar-se per 1 a 2 al Brann de Bergen.

“Quant de temps tenim?”, contesta rient Fridolina Rolfö a la pregunta sobre com ha estat el seu procés des que va patir la lesió fins al retorn. “Ha estat un camí molt llarg. Estar allunyada de l'equip durant sis mesos ha estat dur, però el fet de tornar ara em fa gaudir cada minut que estic sobre el terreny de joc. Així que estic molt contenta de tornar amb l'equip”. Amb aquestes paraules, acompanyada d'un somriure a la cara, valora el seu retorn al Johan Cruyff després d'un procés complicat, però finalment, gratificant. El Barça torna a somriure, igual que Rolfö.

El Barça es revifa contra un Tenerife malaguanyat que ha acusat el canvi d'hora. Les de Jonatan Giráldez continuen amb la velocitat de creuer a la Lliga, en què encara no coneixen la derrota, i amb el triomf d'avui sumen la seva victòria número 19. Eixamplen, doncs, la distància amb el Reial Madrid, el segon classificat, a nou punts.