Daniel Innerarity afirma que la principal amenaça per a la democràcia no són la violència, ni la corrupció, ni la ineficiència, sinó la simplicitat. Vivim una realitat complexa que, tanmateix, des d’entorns identificats com a populistes, s’interpreten i s’expliquen de manera simple, de manera lineal. Aquest acostament mecànic a la realitat els impedeix interpretar correctament els desequilibris mediambientals actuals en tota la seva complexitat. Així, per defensar-se de les pors que generen el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, s’aposta pel més fàcil: idealitzar els equilibris naturals i buscar el culpable. I el troben assenyalant l’agricultura i l’agricultor com a causa del deteriorament mediambiental. Portar el plat del camp a la taula no és una tasca que es pugui fer amb guants de seda. Forçosament, s’ha d’intervenir en les dinàmiques naturals. Però, des de la utopia, aquesta dependència es pot obviar.

Som en un moment en què sentim a prop la crisi climàtica, amb una sequera que ens angoixa i molts canvis que s’albiren. A correcuita estem reaccionant, buscant o imaginant solucions. Així, amb les presses, hem trobat el culpable: el pagès, és a dir la persona que produeix els nostres aliments. Venim d’un desenvolupament econòmic sense mirar lluny, un fet que ha fet enfadar la natura i ens apropa a una crisi ambiental sense precedents. No és, doncs, el millor moment per barallar-nos: més aviat seria un bon moment per unir esforços. Però encara és menys moment per equivocar-nos.