El nostre fill Toni va néixer i va morir el 16 de juny de l’any 1992. Però com que no va viure més de 24 hores, el seu pare no va aconseguir que constés al llibre de família: segons el Registre Civil no era persona. Després de moltes gestions va aconseguir que li poguessin fer una cerimònia de comiat en un tanatori municipal i que el seu cos fos enterrat en un nínxol familiar. Jo estava ingressada de postpart i en xoc per tot el viscut. I no vaig poder fer res.

Sovint les famílies em pregunten com introduir les pantalles a la vida quotidiana dels més menuts. Es refereixen, sobretot, a quins "dibuixos" o quines aplis són les més indicades. I amb això volen dir, les que fan que la criatura aprengui coses necessàries i, en canvi, no li fan cap mal. L'altra pregunta recurrent és sobre el temps: Quanta estona de pantalla és l'adequada?

Ja fa anys que ens va quedar clar: per educar un infant cal tota la tribu! Però precisament ara, més que mai, les famílies se senten molt soles per afrontar tots els reptes educatius que actualment planteja la criança.

Corre per les xarxes un vídeo humorístic en el qual es veu com un home que viu en una casa domòtica, on tot funciona per ordres de veu, intenta entrar-hi amb la cara desfigurada després d'una intervenció al dentista, i com que no pot parlar clar l'assistent de veu no reconeix les ordres que li dona, ni li obre la porta, ni li funciona res de res! Després de riure, molts reflexionem que real pot arribar a ser la situació.

Cal alguna cosa més que la informació sobre els danys que poden causar les pantalles en els més menuts per deixar-les de banda: Cal estar-ne convençut per mantenir els mòbils desats, i cal tenir preparades alternatives a les pantalles.

Una bona part dels pediatres aconsellen que, durant els primers mesos, la criatura dormi amb la mare o la persona que en pot tenir cura. Fent collit s'aconsegueixen tot un seguit d'avantatges per a la criatura. Però gairebé mai es té en compte que la mare o els pares tenen el costum de consumir pantalles de nit, al llit. Per tant, si es fa collit, la criatura està envoltada de pantalles: els mòbils, la tablet, el portàtil o l'smart TV dels pares, mentre s'adorm o quan està al pit de la mare, o quan ja està adormida.

Una de les situacions més tòpiques que tots esmentem quan volem exemplificar que la infància està massa empantallada és la de les taules dels restaurants on els adults mengen i parlen només entre si mentre les criatures estan immòbils davant de pantalles. Menjar al restaurant pot ser esporàdic, però el que és trist és que hi ha moltes criatures que a partir dels 6 mesos, quan ja seuen i poden menjar farinetes o rosegar el que sigui, sistemàticament tenen la tauleta, el mòbil o la tele com un "ajut indispensable per a l'adult" que facilita que l'infant ingereixi i s'acabi tots els aliments que li han preparat.

El cervell d'un infant triplica el seu pes entre el naixement i els tres anys, i multiplica per milions les connexions neuronals. Per això aquesta etapa de la vida és tan delicada i no podem deixar de protegir-la. El cas és que, massa sovint, els adults interpretem el que fa una criatura des de la nostra mirada i oblidem que el seu cervell és notablement diferent del nostre, perquè encara ha de desenvolupar-se.

Encara que sembli paradoxal hi ha pares i mares que em demanen ajuda per ajudar el seu fill o filla menor de tres anys a no ser tan dependent de les pantalles, quan el millor que podria passar seria que em preguntessin com introduir-les gradualment a partir d'aquesta edat.

Actualment ja hi ha indicadors que permeten als especialistes i a les famílies d’adolescents afirmar que els seus nois o noies estan massa “enganxats” a les pantalles. Però és possible fer-ho amb infants petits? Sí! Alguns comportaments d’una criatura de 2 o 3 anys poden indicar que s’ha passat massa estones davant de pantalles: