La conformació d’Aurora Picornell com a símbol per excel·lència de l’esquerra mallorquina s’inicià gairebé en la seva infància. D’entrada, el nom que triaren Gabriel Picornell Serra i Joana Femenias Coll per a la seva sisena filla, nascuda l’any 1912, fou, sens dubte, el primer acte propiciatori d’un futur compromís polític. En les primeres dècades del segle xx, inscriure els fills al Registre Civil amb antropònims alternatius al santoral catòlic constituïa un evident element de transgressió. Els pares de la futura 'Passionària de Mallorca' no anaven gens desencaminats. Abans que es proclamàs la Segona República, Aurora Picornell ja era la dona esquerrana més cèlebre de l’illa. El gener del 1931, el periodista i poeta Miquel-Àngel Colomar la comparà, amb una inquietant capacitat profètica, amb la màrtir liberal del segle xix Mariana Pineda: “Llevando [...] en su espíritu, las esencias sublimes de Mariana Pineda. Aurora Picornell, la muchacha de nombre simbólico, es una luz única en la atmósfera turbia de nuestra Sociedad”. En una illa d’aclaparador predomini conservador, resultava certament insòlit i trencador que una joveneta de 18 anys escrivís articles anticlericals, prologàs un opuscle feminista i fos directiva de la Lliga Laica.