La història de Mateu Martorell (Palma, 1939) és la d’un home que ha quedat sempre al mateix lloc mentre tot canviava o desapareixia al seu voltant. Quan parla d’ell, en realitat ho fa del barri on ha viscut 87 anys, de la seva família, dels seus veïns i, per descomptat, de Can Vinagre. De la barra del bar del carrer dels Oms des de la qual ha contemplat la transformació d’aquest espai urbà. Ell desapareix del relat com si la seva identitat fos més a fora que a dins, com a part d’una generació que s’explica parlant dels altres. No es lamenta de les renúncies ni reconeix aquesta idea –tan contemporània– del sacrifici, d’una vida sencera fent feina. “Fa només un any encara atenia darrere la barra, però ara les cames ja no em responen”, revela, tranquil.

Rodrigo Sorogoyen ha rebut reconeixements merescuts per El reino i As bestas, dues bones pel·lícules, la segona extraordinària. I potser, per inèrcia, està rebent elogis per El ser querido, que es podia haver topat amb el hàndicap d’una història semblant a la de la també sobrevalorada Valor sentimental, però no ha estat així. Els desenvolupaments són distints. Sorogoyen, sempre amb Isabel Peña de coguionista, ha construït aquesta vegada una pel·lícula basada estrictament en quatre escenes que valen la pena i que sostenen la intensitat d’una proposta que fa aigües per molts altres fronts.

Sara del Mar (Las Cabezas de San Juan, Sevilla, 1970) surt d’una reunió a la seu de la UGT a Palma amb una camiseta vermella en defensa dels drets a l’hoteleria. Se la lleva amb un gest enèrgic que fa onejar la cabellera. No li importa la calor aferradissa. Demana, resolutiva, on s’ha de posar per a les fotografies mentre es recol·loca els cabells. L’esquena al descobert deixa veure tatuatges per tota la pell. Al braç esquerre hi destaquen la plana d’un paleta i un cabdell de llana amb dues agulles. “Els meus pares sempre varen ser molt feiners, tota la vida al camp. Eren analfabets i, de grans, varen anar a escoles d’adults per treure’s els estudis bàsics. Ma mare deia que no volia haver de signar amb una creu. Mon pare va fer de paleta i a ella sempre li ha encantat cosir. Fa uns vestidets de bebè preciosos. Té unes mans increïbles”.

El consell de Mallorca té damunt la taula un informe de la Intervenció General, el màxim òrgan fiscalitzador de la casa. Destapa un presumpte enriquiment injust de 41,4 milions d’euros per part de Tirme, la concessionària de residus. Davant l’escàndol financer, la resposta del govern de Galmés ha estat anunciar una nova auditoria “més extensa i més potent”.

Em vaig passar l’any d’Erasmus a Londres desmentint que fos italià i responent les mateixes preguntes al pub on treballava: no, no entenia què hi pintava el meu Prime Minister a la foto de les Açores; l’euro ens ho havia encarit tot (ells assentien orgullosos); Aserejé era només l’adaptació fonètica a l’anglès d’una cançó disco-rap i –per a la seva decepció– no significava res; i no, no freqüentava Magaluf. Als clients a qui servia pintes i xopets, pronunciar Magaluf els il·luminava la cara. Per a mi, només era un lloc que quedava llunyíssim de totes les zones de marxa de Palma i l’al·licient del qual era menjar pastilles d’èxtasi un dissabte vespre a BCM. Diria que ni hi havia posat els peus. Per tant, em limitava a assentir amb un somriure mentre els tornava el canvi en pounds de la seva Foster’s o Carling. No volia afegir una altra decepció a la de les Ketchup, famoses aleshores al nivell de Tony Blair.

El Pla d'Ordenació Detallada (POD) de Palma continua sense calendari dos anys després que els tècnics municipals n'assumissin la redacció. Es tracta d'un instrument fonamental per poder interpretar i aplicar el Pla General de Palma aprovat pel Pacte poc abans de perdre les eleccions. Cort assegura que el document lliurat per Territorios y Ciudad “no reunia les condicions necessàries per a la seva aprovació”, però no concreta quines deficiències tenia, quins treballs s'han fet des de l'abril del 2024 ni què falta per completar.

A l’hora en què la Lluna ja havia començat a eclipsar el Sol, un parell de fatxendes alemanyes entrexocaven bosses de les botigues de la milla d’or i quatre testimonis de Jehovà esperaven sense èxit fer proselitisme. Com si no estigués a punt de produir-se un fenomen astronòmic excepcional. De camí a les terrasses d’Es Baluard, un venedor ambulant col·locava, avorrit, els seus capells de palla. “Tens ulleres?”. Negava amb el cap perquè sabia que li demanaven les de l’eclipsi. Ja a dalt del museu, un matrimoni estranger havia decidit xapar per la meitat l’únic parell de què disposava i els seus fills miraven el Sol amb un ull i es tapaven l’altre amb una mà.

Maria Joaquina Ferrer ja no és la directora general de Costes i Litoral, però bona part de l’equip que ha treballat amb ella no sembla disposat a deixar que la seva destitució es llegeixi només en clau d’una crisi de gestió. Vint-i-un funcionaris de l’organisme han signat una carta dirigida al conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, en què expressen desacord amb la decisió del Govern i reivindiquen la manera com Ferrer ha dirigit l’organisme aquests mesos.

Dos anys després que l’Ajuntament de Palma rescindís el contracte de Territorios y Ciudad per redactar el Pla d’Ordenació Detallada (POD), el conflicte continua obert als tribunals. L’empresa reclama a Cort 348.794,91 euros, IVA inclòs, per treballs que assegura que va executar i no ha cobrat. La companyia calcula que la sentència sobre la resolució contractual podria arribar durant el primer trimestre del 2027.

La façana de l’Ajuntament de Llucmajor ha començat aquest dimarts el dia amb una muntanya de bosses de fems davant la porta. Residus domèstics, cartons i altres deixalles s’acumulaven a primera hora a l’entrada de la Casa de la Vila en una imatge que concentra el principal problema que ha marcat aquesta legislatura: una crisi de la recollida que fa anys que s’arrossega, agreujada durant els darrers mesos i que continua sense resoldre’s.

La immensa ombra d’una morera protegeix Jan Gómez d’un sol de final de juny que té gust d’agost. S’aixeca de la cadira, es lleva el capell de palla amb una cinta verda i blanca –“el primer que vaig trobar al basar”, diu–, s’estira la camiseta que diu Carpe Diem i agafa un pal que havia estat del seu padrí. A l’esquerra de la morera, les cebes de l’hort tenen les tiges doblegades, perquè acabin d’engreixar, les tomàtigues treuen el cap entre les canyes i els gira-sols ja inclinen el coll, carregats de pipes. A la dreta, el corral. Una vintena de cabres en surten esperitades i travessen el sementer tan aviat com Jan n'obre el forrellat. Escorcollen amb el morro el gra que ha quedat escampat damunt la terra eixuta després de la sega.

Fa anys que Antonio Turiel (Lleó, 1970), físic, matemàtic i investigador del CSIC, alerta que el model econòmic global s’acosta als límits energètics del planeta. La guerra entre Israel i l’Iran i la tensió a l’estret d’Ormuz, assegura, no han fet altra cosa que accelerar una crisi que considera inevitable. Convidat a Mallorca pel moviment No Normal, defensa que les Balears s’han de preparar per a un futur amb menys petroli, menys turisme i més vulnerabilitat social. “El pitjor seria continuar pensant que tot tornarà a ser com abans”, adverteix.

Joan Carles I ha tornat a Mallorca i al palau de Marivent set anys després. El rei emèrit va aprofitar una visita llampec a l’illa per entrar diumenge a la residència que va concentrar durant dècades la vida familiar, política i social de la monarquia espanyola. Abans va celebrar al restaurant Flanigan el 80è aniversari del seu propietari, Miguel Arias, un vell amic dels temps en què l'establiment era conegut com 'el restaurant del Rei', segons ha avançat La Vanguardia.

L’esquerra balear deu ser una força política prodigiosa. Fa més de tres anys que és a l’oposició i encara aconsegueix col·lapsar les carreteres, encarir l’habitatge, saturar les platges i omplir l’aeroport. Hi ha governs que amb prou feines deixen llegat. El Pacte, en canvi, sembla haver descobert el secret de la immortalitat política.

El Cercle Mallorquí de Negocis (CMN) i la Fundació Mare Mar han demanat al Consell de Mallorca a destitució del director gerent del Museu Marítim de Mallorca, Albert Forés. Les dues entitats, impulsores del projecte original del Museu, denuncien una gestió marcada per la "paràlisi", la "ineficàcia" i "presumptes irregularitats", mentre que la institució defensa que compleix els objectius del Consorci i reivindica la feina feta els darrers anys.