El principal pol financer de Llatinoamèrica s’ha transformat, al llarg dels anys, en un centre gastronòmic heterogeni, cosmopolita i emergent (amb una cuina brasilera que viu el millor moment de la seva història). Pel binomi quantitat-qualitat i la profusió de la seva oferta al continent americà, São Paulo ja juga a la mateixa lliga que Nova York. 

Des de mitjans dels anys 80, s’ha estès i aplicat al Brasil la màxima “bandido bom é bandido morto” ("el delinqüent bo és el delinqüent mort"), una resposta ràpida, contundent i molt popular davant l’augment desbocat de la criminalitat als grans centres urbans. L’eslògan, que no és cap casualitat que fos creat per un comissari a Rio de Janeiro en una campanya electoral, s’ha traduït a la pràctica en un xec en blanc per als cossos policials perquè puguin extralimitar-se de les seves funcions quan i com vulguin.

Eren faves comptades. No hi havia possibilitat de sorpresa i s’ha confirmat el guió preestablert pel chavisme. En referèndum consultiu, en el qual hi havia cinc qüestions, Veneçuela ha aprovat aquest diumenge, amb una significativa majoria, del 95,93%, l’annexió de la regió de l’Essequibo a través de la creació d’un estat anomenat la Guyana Essequiba i la concessió de la ciutadania veneçolana als seus 125.000 habitants, la gran majoria dels quals viuen en comunitats indígenes.

El govern veneçolà ha decidit mantenir per aquest diumenge un referèndum consultiu en què planteja a la ciutadania si aprova l’annexió de l’Essequibo a través de la creació d’un estat anomenat la Guaiana Essequiba. Aquesta regió correspon al 70% del territori de la Guyana i la reclama com a seva Veneçuela des de la independència de la corona espanyola el 1811.

La fractura social que esquinça el Brasil, un dels països amb més desigualtat del planeta, alimenta un apartheid econòmic en el qual els infants en són cronològicament els primers protagonistes o víctimes depenent del cantó on els hagi tocat néixer. Un dels indicadors que exposen les dificultats financeres, estructurals o temporals, és haver de matricular els fills a l’escola pública, d’on en fuig tothom que té mínimament recursos.