Als petits pobles i llogarets visibles des de la carretera que uneix Mikolaiv amb Kherson el rastre de destrucció és gairebé constant. Moltes de les benzineres, granges i petites fàbriques que hi ha pel camí estan en runes. Durant el primer mig any de guerra la línia de front creuava aquestes terres, fins que les forces ucraïneses les van alliberar la tardor del 2022 i van empènyer les tropes ocupants fins a l'altra banda del riu Dnipró. En petites localitats com Posad-Pokrovske s'estan reconstruint diverses cases. Alguns veïns han anat tornant i la vida a poc a poc torna a fer acte de presència. També s'hi veuen operaris treballant en la construcció de noves línies defensives i fortificacions.

Un aiguat refresca l'ambient en arribar en marshrutka –un taxi compartit– als afores de la ciutat d'Odessa després de dies d'una onada de calor abrasadora. Als controls de carretera d'accés, uns uniformats comproven que els homes en edat de combatre tinguin tots els papers en regla. La freqüència de cartells patriòtics i militars es multiplica quan un s’endinsa a la ciutat. Molts estan descolorits i s'han convertit en elements fixos del paisatge urbà. Alguns fan crides a no ignorar unes alarmes antiaèries.

A l'entrar en territori ucraïnès des del sud de Moldàvia, els camps encrespats que perfilen bona part de les terres moldaves cedeixen pas a la immensitat de les planúries de la regió de Budjak. L'amabilitat amb què et tracten els guardes de frontera a l'accedir a Ucraïna des de Polònia, centenars de quilòmetres al nord, camí de Lviv i d'una Kíiv esdevinguda emblema de la resistència nacional, contrasta amb la severitat de l'interrogatori al qual els militars assignats al remot punt fronterer de Bolgrad sotmeten els estrangers que des de l'inici de l'agressió russa miren d'entrar al país.

La mort d'Aleksei Navalni aquest divendres a la colònia penal número tres de Kharp, a prop de l'Àrtic, ha generat molts interrogants, i de moment poques respostes. Igual que ha succeït amb tants altres dissidents polítics i periodistes russos assassinats durant els darrers anys, hi ha incògnites que probablement mai es resoldran. Les autoritats ja han canviat tres vegades de versió sobre el motiu de la seva mort, i la ubicació del cadàver continua sent un misteri. La principal qüestió és, però, per què ara? La tragèdia del dissident rus ha deixat en un segon pla la notícia del principal èxit militar rus a Ucraïna des de mitjan 2023, la presa de la ciutat d'Avdíivka, pocs dies abans del segon aniversari de l'inici de la guerra. A només un mes per a la celebració d'unes eleccions presidencials russes que el Kremlin volia tranquil·les, i per a les quals ja s'havia prohibit la participació dels dos únics candidats opositors independents, tampoc semblava el moment més propici.

Milers de bengales vermelles s'encenen i il·luminen l'esplanada central de la ciutat de Varsòvia. El colossal Palau de la Cultura i la Ciència, construït a l'inici del període socialista, s'alça al darrere com a imponent rerefons. Són les dues de la tarda en punt i aquesta estampa marca cada 11 de novembre l'inici de la Marxa de la Independència, convertida des de fa més d'una dècada en epicentre de la commemoració del dia de 1918 en què Polònia va recuperar la independència, després de 123 anys d'ocupació prusso-alemanya, russa i austrohongaresa.