Quan, el juliol del 2014, la meva unitat d’infanteria va arribar al primer poble de Gaza, vam buidar les cases tirant-hi granades per les finestres, volant portes i disparant a l’interior de les habitacions per evitar emboscades i trampes explosives. Ens havien dit que els civils palestins havien fugit. Em vaig adonar que no era veritat quan em vaig trobar al davant del cadàver d’una dona gran palestina amb la cara mutilada per la metralla. Estava estirada al terra de sorra d’una barraca enmig d’un bassal de sang.