El 2050 fins a 1.200 milions de persones podrien veure's obligades a fugir de casa a causa de la crisi climàtica, segons un informe del think tank Institute for Economics and Peace (IEP) citat per l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), tot i que apunta que l'estimació "més àmpliament citada" és de 200 milions. L'ONU adverteix des de fa temps que les migracions climàtiques són un dels grans reptes del segle XXI, que fins ara genera debats però pocs fets. La majoria són desplaçaments dins de les fronteres del mateix país, però cada cop més persones es veuen obligades a migrar per sequeres, inundacions, huracans o simplement per la pèrdua de les seves fons de subsistència per la pujada de les temperatures o l’augment del nivell del mar. “Les migracions es podrien gestionar si hi hagués una política migratòria racional, però l’actual està basada en prejudicis racistes i xenòfobs”, apunta Miguel Pajares, president d’honor de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR).

A la foto de perfil de WhatsApp es veu una persona amb els polzes a dins de les butxaques dels texans. Al canell esquerre, un rellotge analògic amb brúixola. Porta una jaqueta d'entretemps de color caqui. La samarreta és de color blau marí, i, tot i que queda tallat, es veu l’escut de la Romania Asociatia RALF, l’empresa de seguretat privada que és propietat d'aquest militar veterà romanès, que es diu Horatiu Potra. A la imatge, es veu un bosc al fons amb una cascada artificial producte d’una canonada a mig fer i uns avets frondosos més típics del clima romanès que no de la selva tropical congolesa, dos territoris que Potra coneix molt bé.

Intentar contactar amb algú que és ara mateix a Goma és gairebé impossible. La capital de la regió de Kivu del Nord, a l’est de la República Democràtica del Congo, va ser ocupada amb armes de foc pel grup paramilitar M23 i soldats ruandesos diumenge al vespre. La milícia assegura que controla l’aeroport i dos milions de persones han quedat atrapades a la ciutat, on no hi ha electricitat ni aigua. El portaveu del govern congolès, Patrick Muyaya, ha demanat a la població “quedar-se a casa i evitar cometre actes vandàlics”. També ha afirmat: “Tots som guardians del nostre territori i no cedirem ni un centímetre”. Una declaració de guerra que pot encendre tota la regió, tan preuada pels seus minerals.

A Breun, un poble al sud-oest de Mauritània i a la vora del riu Senegal, el desert del Sàhara avança uns quants centímetres cada any i les dunes engoleixen tot el que troben per davant. Tot i que passejant per la zona es poden veure mesures de contenció, com les teles reixades de color negre clavades a la sorra per fixar les dunes o fossats per protegir les cases, el desert del Sàhara ha crescut entre un 11% i 18% durant els últims cent anys i avança, també, cap al Mediterrani.

Els estereotips negatius i les notícies sobre violència, corrupció i pobresa sobredimensionades pels mitjans de comunicació internacionals tenen un cost de milers de milions d'euros per al continent africà. Segons un estudi publicat pel grup consultor Africa Practice i l'ONG Africa No Filter, la narrativa monolítica i esbiaixada als mitjans internacionals més prestigiosos fa augmentar la taxa d’interès del deute sobirà així com el valor dels bons anuals, un indicador clau per mesurar la salut de l’economia. Això fa que l'Àfrica perdi fins a 3.900 milions d'euros anuals, segons els càlculs dels investigadors.

Del seu pare en recorda una jaqueta de pèl. Quan hi recolzava el cap per adormir-se li picava la cara i es rascava. Aquella indumentària estranya no servia de res a Abidjan, capital de Costa d'Ivori, on les temperatures no baixen mai dels 20 °C. El pare d’aquest noi burkinès havia estat reclutat per servir a l’exèrcit de terra francès al batalló que va anar a lluitar contra el Viet Minh (una aliança entre el Partit Comunista Indoxinès i grups nacionalistes) durant la Guerra d’Independència d’Indoxina (1946-1954). Era de les poques coses que li quedaven d’aquell viatge, si no fos perquè els soldats francesos van escriure malament el seu nom al registre i avui la família encara té problemes amb els documents perquè els cognoms no coincideixen.

Ismael Isaac és un cantant de reggae ivorià que té una cançó que es diu Lampedusa i parla sobre la migració. “Abans la mort al mar que la vergonya davant la meva mare; me’n vaig”, diu una de les frases que canten milers de joves provinents de l’Àfrica occidental. Segurament els refugiats malians que han arribat a Tossa de Mar aquesta setmana també la coneixen, la seva mare és lluny i han marxat a contracor del seu país. 

Aquesta setmana a la xarxa social X hi ha hagut molt de rebombori (i confusió) després que es fes viral la imatge publicada pel mitjà ucraïnès Kyiv Post d’uns combatents del Marc Estratègic Permanent per a la Defensa del Poble de l’Azawad, una coalició de Mali que compta amb el suport de Kíiv amb una bandera ucraïnesa. A la imatge, de la qual no es pot verificar l'autoria, també s’hi poden veure persones armades amb la cara pixelada i la bandera de l’Azawad, un territori del nord de Mali històricament reclamat per diferents grups independentistes actualment organitzats sota el paraigua del Marc Estratègic Permanent per a la Defensa del Poble de l’Azawad (CSP-DPA per les seves sigles en francès). 

La Missió d’Entrenament de la Unió Europea a Mali (EUTM per les sigles en anglès) ha posat fi al seu mandat aquest passat 18 de maig. “L'EUTM Mali posa fi a les seves operacions a partir d’aquesta data”, ha confirmat una portaveu de la Unió Europea a Bamako, capital de Mali. Així, després de quatre mandats des del 2013, Europa retira les seves últimes tropes del Sahel i deixa pas a l’arribada de soldats russos en aquesta regió estratègica per a la seguretat europea. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va detallar les causes de la retirada en un comunicat dilluns passat: "La fi arriba en un context en què hi ha hagut una sèrie de cops d’estat successius a Mali, Burkina Faso i Níger. El trencament d’aquests països amb la CEDEAO, l’organització regional de l’Àfrica Occidental i la sortida de les forces franceses i nord-americanes, així com la fi de la missió militar de la UE al Níger”.

A Ouagadougou, capital de Burkina Faso, tant es pot veure un homenatge al músic francès Cabrel, patrocinat per l’Institut Francès, com la representació d’un clàssic de la literatura russa, L'inspector, escrita al segle XIX per Nikolai Gógol. Aquesta última està patrocinada per African Initiative, que, casualment, també és el nom d’una plataforma amb seu a Moscou que s’ha erigit al Sahel Central després del desmantellament del grup paramilitar Wagner i la mort del seu líder, Ievgueni Prigojin.

És un degoteig macabre que fa presagiar que la situació se'n pot anar de les mans en qualsevol moment i ens pot esquitxar, encara que sembli que Burkina Faso és massa lluny d'Europa. El diumenge 25 de febrer al migdia va començar a córrer per les xarxes socials i pels grups de WhatsApp un comunicat de la diòcesi de Dori, capital de la regió del Sahel, al nord de Burkina Faso, que denunciava que quinze persones havien estat assassinades en un atac terrorista contra una església al poble d’Essakane, al nord del país. Aquell mateix dia al vespre, la Federació d’Associacions Islàmiques de Burkina (FAIB) també feia públic un comunicat sobre un altre atac contra un centre religiós, però en aquest cas contra una mesquita, la de Natiaboani, a la regió est. Hi van morir catorze persones. Cinc dies més tard, l'1 de març, el procurador d'Ouahigouya, capital de la regió nord, revelava que la matança d'aquell diumenge encara havia estat més bèstia: 170 persones van ser assassinades entre els pobles de Komsilga, Nodin i Soro, a la província de Yatenga.

La Sabrina, de 47 anys, s’asseu davant de la porta de casa. No pot continuar veient a la televisió el partit que juga la seva selecció, la de Costa d’Ivori, contra el Senegal a la Copa d’Àfrica de Nacions. Van empatats i està molt nerviosa. El Senegal va guanyar l’última competició i és l’equip favorit per revalidar el títol. Per la seva banda, Costa d’Ivori, el país amfitrió, va estar a punt de ser desqualificat fa poc més d’una setmana, i ara té el triomf a tocar de les mans. Com per no estar nerviosa. No és l’única.

L’Aziz ha perdut la veu de mestre des que va haver de fugir de l’escola on va debutar com a docent el 2018, a la província de Koussi, al nord-oest de Burkina Faso. “Vaig començar amb el grup a primer de primària i els vaig acompanyar fins a cinquè”, explica amb un fil de veu quasi inaudible. “A vegades m’assec i penso en els meus alumnes: on són? què fan?”, diu des d’un centre de reforç escolar de Bobo-Dioulasso, on ara fa de voluntari per no perdre la relació amb els infants i la seva vocació. La violència dels grups terroristes afiliats a Al-Qaida i l'Estat Islàmic, que s'escampa pel Sahel des de fa anys, estronca l'educació de les noves generacions d'aquesta zona africana, encaixada entre el desert del Sàhara i la sabana.

A l’acadèmia d’anglès de la Marie-Thérèse a Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, busquen professor de xinès. “Només amb l’anglès ja no vas enlloc i el francès ja no ens serveix”, explica aquesta jove africana emprenedora. A Bobo-Dioulasso, a l’oest del país, s'està construint el que serà l’hospital més gran de la regió. A la porta d’entrada hi ha un rètol que diu: “Ajuda de la Xina per a un futur compartit”. Els aproximadament sis-cents obrers africans que hi treballen no parlen xinès, i els xinesos que dirigeixen el projecte no saben ni una paraula de francès ni de les llengües locals. “Per dir-nos hola ens diem labo-labo. Si una feina està ben feta, ens diuen guda, i per a temes més complicats recorren a un traductor de xinès”, explica un dels obrers, que cobra 2.500 francs al dia (uns 3,80 euros). El salari no és res de l'altre món, però almenys és una feina. La Marie-Thérèse no va desencaminada: el xinès pot ajudar a trobar feina.

El govern de Burkina Faso ha destinat 53 milions d’euros al Fons de Suport Patriòtic (FSP), una entitat encarregada de gestionar les taxes aplicades a productes com l’alcohol, el tabac o els perfums, per fer front a la guerra contra el terrorisme. I dues terceres parts d'aquests diners s'han recaptat gràcies a l’augment del preu de la cervesa produïda per la multinacional francesa Grup Castel, que ha apujat 15 cèntims d'euro el preu de totes les seves begudes. Aquest increment ha permès a l'executiu africà recaptar 33,4 milions d'euros en només vuit mesos.

“El primer que faig és obrir les finestres, que corri l’aire”, explica la Lucie Traoré, que fa 13 anys que viu en un barri popular de Bobo-Dioulasso, a l’oest de Burkina Faso i prop d’un camp d’entrenament militar. “Estem acostumats als trets i els nens són molt conscients de la situació d’inseguretat que viu el país”, explica la Lucie sense estranyar-se i apuntant que només cal ser "resilient i prudent", un tema que per a algú de fora costa d’entendre.

"A partir d’ara, els recursos del Sahel haurien de beneficiar els sahelians i els socis que han entès el canvi de paradigma de la nova diplomàcia actual entre països", diu Azise Sodore, cap del departament de geografia de la Universitat Joseph Ki-Zerbo de Ouagadougou, capital de Burkina Faso. El Sahel és el cinturó semidesèrtic que hi ha entre el desert del Sàhara, al nord, i la zona sudanesa, al sud, que connecta al llarg de 5.000 quilòmetres l’Atlàntic i el mar Roig. “Els recursos naturals del Sahel han fet que avui sigui objecte de plans geopolítics i geoestratègics”, diu Sodore recordant la cobdícia dels que volen aprofitar-se’n.

El president de la comissió de la Cedeao (Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental), Omar Touray, ha anunciat en un comunicat que la Cedeao ha ordenat l’activació “immediata de les forces d’espera de la comunitat d’Àfrica occidental” i el “desplegament” d'aquestes forces “per restaurar l’ordre constitucional al Níger”. No han especificat en quin territori o frontera les desplegarien, però aquestes "forces d'espera" fan referència a una força militar del grup de països africans que compta amb uns 2.500 soldats procedents dels diversos estats membres.

Els turistes catalans i espanyols que havien quedat atrapats a Etiòpia per l'alçament de la milícia Fano, a la regió d'Amhara, han estat evacuats amb èxit. Així ho han confirmat a l'ARA els familiars dels turistes. Un helicòpter militar els ha anat a buscar i els ha traslladat a la ciutat de Bahir Dar, per anar després a la capital etíop d'Addis Abeba. El grup ja té reservats bitllets de tornada per volar cap a Catalunya. "Encara no tenim el detall del vol, però segurament arribaran a Espanya prèvia escala europea dilluns al matí", ha dit el director de l'agència Kananga, Jonás Baños.

“La meva germana, la Núria, està atrapada a la carretera entre les ciutats de Gondar i Bahar Dar”, explica la Neus des de Barcelona. La Núria va marxar a Etiòpia en un viatge organitzat per l’agència Kananga de Barcelona a finals de juliol, però fa sis dies que està atrapada a la regió d’Amhara (al nord-oest del país) a causa de l’aixecament armat de la milícia Fano, que en pocs dies ha passat a controlar per la força tota la regió i s’ha revoltat contra l’exèrcit. “Fa sis dies que em comunico amb la meva mare per SMS i necessiten menjar i medicaments”, explica també la filla de la Núria, la Mar, per telèfon.