El president de la Generalitat, Salvador Illa (PSC), es reunirà amb la cap de l'Executiu balear, Marga Prohens (PP), el proper 14 de novembre a Palma. Segons fonts del Consolat i la Generalitat, la trobada s'ha concertat a petició del socialista.

Que l'amnistia al Procés no agrada a Felipe González no és una novetat. Ara bé, a poques hores perquè es fes pública la sentència del Tribunal Constitucional que avala la llei, l'expresident socialista ha elevat el to i ha carregat contra la ponència que signa la vicepresidenta de l'òrgan, la progressista Inmaculada Montalbán, i que n'avala la constitucionalitat: "La ponent que ha fet aquesta porqueria no sap de què va. Fins al minut abans, espero que siguin capaços de reaccionar", ha dit González en una entrevista a Onda Cero. "Com podem demanar perdó a uns delinqüents?", s'ha preguntat sobre la llei per esborrar la persecució judicial al Procés.

Podem és el primer dels socis de Pedro Sánchez que diu prou pel cas Cerdán, ja que la resta d'aliats de la majoria plurinacional, per ara, donen marge al govern espanyol. El partit lila s'ha desmarcat aquest dilluns de l'executiu de coalició i no anirà a la ronda de contactes que el president espanyol farà amb els grups que li donen suport per calmar-los davant l'escàndol. En roda de premsa, el secretari d'organització de Podem, Pablo Fernández, ha assegurat que Sánchez "no està legitimitat en aquests moments per liderar un govern progressista a Espanya" i que des del seu partit no contribuiran a "fer un rentat de cara" al PSOE davant la trama d'adjudicacions a canvi de picossades que presumptament van orquestrar l'exministre José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García i l'exsecretari d'organització Santos Cerdán. Podem es distancia així encara més del PSOE i de Sumar, que des de l'altra banda del consell de ministres ha exigit aquest dilluns al PSOE aplicar un paquet de mesures de "regeneració democràtica" per reaccionar davant del cas. Les dues mesures estrella de Sumar, que ha anunciat la vicepresidenta Yolanda Díaz, són acabar amb els aforaments i vetar "per sempre" les empreses corruptores dels processos de licitació d'obra pública.

L'informe de la Guàrdia Civil desgrana un seguit d'àudios extrets del mòbil de Koldo García en què es desprèn la conxorxa dels tres dirigents del PSOE –el mateix Koldo, José Luis Ábalos i Santos Cerdán– per presumptament manipular contractació pública i cobrar comissions il·legals d'empreses. L'ARA ha tingut accés a aquests àudios en mans de l'UCO i, a continuació, n'expliquem el més rellevant.

En les últimes setmanes, un nou nom ha aparegut en la galàxia dels implicats en la presumpta trama de corrupció en què hauria participat l'exministre de Transports José Luis Ábalos amb la seva ex mà dreta, Koldo García. És Santos Cerdán (Milagros, 1969), qui fins ahir era secretari d'organització del PSOE i diputat al Congrés, i que ha dimitit arran de l'informe de la UCO que l'implica en el cas. Militant del PSOE des de fa més de 20 anys, Cerdán va fer-se conegut per al gran públic quan va protagonitzar la foto del desgel entre els socialistes i l'expresident Carles Puigdemont: va ser al despatx del líder de Junts al Parlament Europeu, durant la negociació de la investidura de Pedro Sánchez l'octubre del 2023. A aquesta primera trobada en van seguir més, entre Suïssa i Waterloo, per greixar unes relacions que van estar a punt de descarrilar amb l'amenaça de Junts de forçar una qüestió de confiança. Amb la seva marxa, el PSOE també haurà de buscar un substitut per refer les confiances amb Carles Puigdemont.

Cap dels barons del PP va secundar la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en el seu boicot al català i al basc a la Conferència de Presidents de Barcelona. Però això no ha fet recapacitar la dirigent popular, que aquest dissabte s'ha reafirmat en la decisió de marxar de la sala que reunia els màxims dirigents autonòmics quan s'hi van parlar les llengües cooficials i no tornar fins que les intervencions van ser de nou en castellà. "Els idiomes no hi són per dividir, hi són per comunicar-nos", ha dit. Ha avalat, però, que s'utilitzessin en la salutació, com van fer el president gallec i la presidenta balear.

El govern espanyol volia que la Conferència de Presidents servís per oferir una imatge de normalitat institucional en plena guerra amb el PP pels casos de suposada corrupció que esquitxen el PSOE i els seus pactes amb l'independentisme. Si hi havia alguna possibilitat que l'executiu se sortís amb la seva, qui l'ha dinamitat ha estat, en primer lloc, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, a l'abandonar la sala de la cimera quan s'hi ha començat a parlar en català i en basc. I, en segon lloc, la resta de barons populars, que no han acceptat cap acord i li han reclamat eleccions anticipades. El que ha passat aquest divendres a Barcelona demostra que la tensió política s'ha traslladat a la relació institucional entre els dos partits, que ara mateix està trencada.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, proposa a les comunitats autònomes triplicar la inversió estatal en habitatge i blindar l'habitatge públic de per vida. Aquesta és l'oferta que ha traslladat als màxims representants autonòmics dos dies abans que divendres se celebri la conferència de presidents. El PP va forçar ampliar l'ordre del dia, que inclourà temes com el finançament, el control de fronteres i l'apagada elèctrica massiva, però el govern espanyol ha llançat una proposta que recondueix el focus de la cimera cap a l'habitatge, una de les dues carpetes que inicialment va proposar tractar-hi (juntament amb les universitats i la formació professional). Tot plegat s'oficialitzaria en un Acord Estatal per a l'Habitatge, segons ha traslladat Sánchez en una missiva als presidents autonòmics aquest dimecres.

No hi haurà plantada dels presidents autonòmics del PP a la Conferència de Presidents. El torcebraç entre el partit d'Alberto Núñez Feijóo i el govern espanyol per la cimera que se celebrarà aquest divendres a Barcelona s'ha saldat amb una solució salomònica: l'executiu central ha acceptat incloure en l'ordre del dia tots i cadascun dels punts que havien demanat discutir els barons del PP, i ells, a canvi, es fotografiaran amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a la capital catalana tot just dos dies abans de la manifestació que ha convocat el partit contra el seu govern. El peatge que Sánchez haurà de pagar serà haver de discutir amb els barons del PP temes que no entraven dins dels seus plans, com ara el finançament autonòmic, la condonació del deute, les ocupacions, el control de les fronteres o l'apagada massiva. Els populars també han forçat sotmetre a debat la retirada de les reformes de la justícia i del ministeri fiscal amb què acusen el govern espanyol de voler "blindar la seva immunitat" davant els casos de presumpta corrupció que l'esquitxen. L'executiu ha claudicat, per bé que avisa que hi ha temes "que s'han d'abordar en altres òrgans".

La propera gala dels premis Goya se celebrarà a Barcelona. La capital catalana acollirà la 40a edició dels reconeixements a principis de l'any vinent. Barcelona, de fet, va ser la primera ciutat a acollir els premis després de Madrid, on es van celebrar les tretze primeres gales. Va ser el 29 de gener del 2000 a L'Auditori, que just s'acabava d'inaugurar l'any anterior, i en aquella gala la gran triomfadora va ser Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar. Farà 26 anys, per tant, que Barcelona no acollia els premis, que organitza l'Acadèmia de Cinema Espanyol. L'any passat els premis Goya es van celebrar a Granada i, en edicions anteriors, la cerimònia s'ha fet a ciutats com Valladolid, Sevilla, València i Màlaga.

Joan Miró és tota una sensació al Japó. Ja el 1940 el poeta Shuzo Takiguchi publicava la primera monografia sobre l'artista català, que també era un amant de la cultura japonesa. Emparant-se en aquest idil·li mutu, la Fundació Joan Miró ha escollit Tòquio per organitzar una de les grans exposicions per commemorar el seu cinquantè aniversari. És Joan Miró. Poetry into Painting, una retrospectiva que, amb quasi un centenar de peces, abraça des dels inicis de la seva carrera fins a les obres de vellesa. Des que va obrir les portes al Tokyo Metropolitan Art Museum, la mostra està sent un èxit: rep més de 2.000 visitants diaris. I un d'ells ha estat, aquest dilluns, el president de la Generalitat, Salvador Illa, que l'ha visitat acompanyat del director de la fundació, Marko Daniel, i l'ambaixador d'Espanya al Japó, Iñigo de Palacio, en el primer dia del seu viatge oficial al país.

Un 59,6% dels espanyols consideren que la informació que va proporcionar el govern espanyol durant el tall d'electricitat de dilluns va ser "insuficient". Són dades de l'enquesta flaix que el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat aquest dissabte amb motiu de la crisi elèctrica que va deixar sense llum tota la península Ibèrica. Només un 28,4% creuen que la informació per les vies oficials dilluns, quan el president Pedro Sánchez va comparèixer un parell de vegades, va ser suficient.

Venen "hores crítiques" fins que no es recuperi tot el subministrament elèctric. Així ho ha traslladat el president espanyol, Pedro Sánchez, en una compareixença després d'haver reunit el Consell de Seguretat Nacional arran de la caiguda general de l’electricitat arreu de la península Ibèrica, que ha alterat totes les agendes del govern espanyol i català, convocats en reunions d'emergència al llarg de tota la jornada. Ja passades les onze de la nit, el president espanyol ha informat que s'havia recuperat gairebé el 50% del subministrament elèctric, però ha admès que no podia aclarir ni les causes de l'aturada ni quan es tornaria a la normalitat.

Les condolences per la mort del papa Francesc s'han estès arreu del món. Les banderes han onejat a mitja asta pel traspàs del pontífex en països tan diferents com els Estats Units, Polònia, Itàlia, el Brasil, Moçambic o l'Índia, mentre que a l'Argentina, el seu país natal, s'ha decretat un dol nacional de set dies. A mig camí, Espanya va declarar tres dies de dol, una decisió que el Govern va replicar a Catalunya i que ha afectat els actes oficials per Sant Jordi. Més enllà del que significa el Papa per a la comunitat catòlica, els governs socialistes han justificat la decisió emparant-se en el lideratge "moral" de Francesc i la seva defensa dels pobres, els immigrants i les víctimes de la guerra al món. Ara bé, ¿és possible la declaració de dol nacional per la mort d'una figura religiosa en un estat que, com l'espanyol, és aconfessional?

La CUP sempre ha posat un preu molt alt als diferents governs de la Generalitat. L'exemple més clar és que només ha aprovat uns pressupostos des de la seva arribada al Parlament el 2012. Va ser el 2017 i l'aval dels anticapitalistes a Junts pel Sí va ser a canvi del referèndum que s'acabaria celebrant aquella tardor. Ni abans ni després la formació assembleària ha secundat uns comptes per la negativa de les grans forces independentistes a atendre les seves peticions. Tampoc ara, amb el PSC al govern, la CUP va mostrar la seva predisposició a aprovar-los, tot i que finalment els socialistes han prorrogat els comptes per manca de suports. La presidenta dels cupaires al Parlament, Laia Estrada, va dir que veia "pràcticament impossible" negociar els pressupostos amb l'executiu de Salvador Illa en la primera i única reunió amb la consellera d'Economia, Alícia Romero.

"Jo no vaig estar en l'operació Catalunya. La senyora Sánchez-Camacho, sí". Així de contundent ha estat l'exalcalde de Sabadell Manel Bustos, condemnat per corrupció i encara amb diversos judicis pendents pel cas Mercuri. Després d'una dècada de silenci mediàtic, Bustos ha concedit una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio en la qual ha negat qualsevol implicació en la guerra bruta contra l'independentisme i ha assenyalat directament l'exlíder del PP català Alícia Sánchez-Camacho. Tot plegat, després que ella i l'ex secretària general del PP i exministra María Dolores de Cospedal neguessin haver participat en la guerra bruta contra l'independentisme, malgrat els àudios que demostren que van parlar de pagaments a confidents del comissari José Manuel Villarejo. Des de la Moncloa, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha qualificat "d'hipocresia infinita" la declaració de Cospedal a la comissió d'investigació aquest dilluns, però no s'ha mullat sobre si la Fiscalia hauria d'actuar contra ella.

El Tribunal Suprem no investigarà l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, per la suposada trama russa del Procés. L'últim intent del jutge Aguirre de derivar al màxim òrgan jurisdiccional espanyol la causa sobre la presumpta ingerència del Kremlin en la política catalana ha descarrilat després que els magistrats hagin arxivat les actuacions que els va enviar l'instructor. La raó? L'Audiència de Barcelona ja va arxivar la causa i va deixar sense efectes les actuacions d'Aguirre des de l'estiu del 2024. Això inclou la remissió de part de la causa al Suprem per part de l'instructor respecte als dos investigats que tenen condició d'aforats, per ser diputats al Parlament: Carles Puigdemont i Francesc de Dalmases. "Aquesta sala no té jurisdicció per supervisar o controlar la correcció d'aquesta decisió [de l'Audiència de Barcelona] que ha estat adoptada per l'òrgan judicial competent per conèixer de totes les decisions recurribles de l'instructor i que ha adquirit fermesa", apunten els magistrats de la sala penal del Suprem a la resolució, consultada per l'ARA. Per tot plegat, la petició d'Aguirre queda en no res.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, i la portaveu del partit de Carles Puigdemont al Congrés, Míriam Nogueras, han recalcat els últims dies que, quan s'efectuï la delegació de les competències d'immigració, el coneixement del català serà un "requisit" per obtenir el permís de residència a Catalunya. Unes declaracions que han fet esverar la dreta i han provocat la reacció del govern espanyol. El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ha dit que "no hi ha cap referència a cap requisit" en la proposició de llei i la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha aclarit que "la llengua no és un requisit per denegar un permís, expulsar una persona o prohibir l'entrada", i ha avisat que "a aquesta delegació de competències se li aplicarà la normativa vigent en matèria lingüística". El president espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat, en tot cas, que "en la nostra Constitució ve recollit, a més del castellà, la cooficialitat d'unes altres tres llengües. I en la llei d'estrangeria es diu que es necessita també un coneixement de les llengües que es parlen en cadascun dels seus territoris". Quin és doncs ara el nivell de català que s'exigeix als immigrants per al permís de residència?

El PP continua fent equilibris per trampejar la crisi política al País Valencià per la gestió de la DANA. Després de l'enèsim canvi de versió de Carlos Mazón sobre què va fer la tarda del 29 d'octubre, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha admès que el president valencià "no va estar a l'altura" de la catàstrofe, que va deixar 227 morts. Però, segons Feijóo, això s'aplica tant a la Generalitat Valenciana com al govern espanyol: "La meva postura és coneguda des de dos quarts de deu del matí de l'endemà de les riuades, no he canviat d'opinió. Crec que ni l'administració central ni l'autonòmica van estar a l'altura de l'emergència", ha declarat aquest dilluns davant dels periodistes.

Catalunya doblarà la taxa turística i destinarà un 25% dels seus ingressos a combatre la crisi de l'habitatge. Així ho han acordat el Govern i els comuns en el marc d'un nou paquet de mesures fiscals per fer front a l'impacte del turisme i combatre l'especulació immobiliària. L'augment de l'import s'aplicarà a tots els establiments –dels hostals als hotels de totes les categories, pisos turístics o creuers– i s'habilitarà tots els ajuntaments de Catalunya perquè puguin establir un recàrrec de fins a quatre euros sobre la taxa, cosa que fins ara només podia fer Barcelona. Així ho han explicat en roda de premsa la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, i la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach. L'anunci ha aixecat polseguera dins el sector, però totes dues han defensat fer pagar més els turistes per injectar recursos als serveis públics. "És de justícia", ha reblat la consellera. Amb aquests canvis, la Generalitat preveu ingressar fins a 100 milions d'euros més.