Sovint em pregunto què deu el catalanisme polític –el cultural, l’obert i avançat– a Picasso i a Miró, al seu art de transformació i il·luminació i al seu compromís antifeixista i republicà. I, en correspondència, quin és el paper que tenen en la relació entre cultura i política les fundacions patronímiques que els artistes van deixar com a espai per trobar-se i comunicar-se a perpetuïtat amb la ciutadania. ¿La llibertat estètica i el xoc com a ideari poètic i polític?