Aquest mes de febrer i març m'he trobat immersa en les jornades de portes obertes de les escoles del meu municipi. Com a mare primerenca, visc en primera persona el pes que donem les famílies a l'educació formal dels nostres fills i filles que tants anys els acompanyarà. No m'ha cridat gens l'atenció veure que en totes i cada una de les escoles que vàrem visitar, hi va sorgir una pregunta: "Quan comenceu a fer anglès?"

"¿Hem de continuar promovent una visió de l'anglès basada en cultures i models lingüístics anglosaxons, quan aquesta eina comunicativa ha esdevingut una llengua internacional, global… una lingua franca?" Aquesta pregunta em va perseguir molts anys, fins que amb la tesi doctoral vaig decidir investigar la noció english as an international language i la connexió amb les identitats dels aprenents de l'anglès. Una contradicció em generava moltes preguntes: si la gran majoria de persones del món parlen l'anglès com a llengua no nativa, per què les aules seguien obsessionades amb el model nadiu? Per la pròpia experiència com a docent, sabia que aquesta realitat semblava molt connectada amb la manca d’interès envers l’anglès a casa nostra.