Sud-àfrica es troba en un punt d'inflexió inèdit des de la fi de l'apartheid. El partit de Nelson Mandela, el Congrés Nacional Africà (CNA), podria perdre la majoria parlamentària i obtenir els pitjors resultats de la seva història a les eleccions generals d'aquest dimecres. Segons la majoria de sondejos, el CNA obtindria al voltant del 40% dels vots, tot i haver guanyat tots els comicis des de les primeres eleccions multiracials a Sud-àfrica, l'any 1994, per més del 50% dels vots. L'última enquesta del think tank sud-africà Social Research Foundation (SRF) atorga a la formació un 42% de les paperetes.

L'última cosa que qualsevol s'esperaria trobar al barri de Mea Sharim, l'epicentre de la comunitat jueva ultraortodoxa de Jerusalem, és una bandera palestina. Però n'hi ha. I unes quantes. A les balconades, pintades a les parets, en pancartes... i al coll d'alguns ultraortodoxos que, per motius religiosos, defensen la desaparició pacífica de l'estat d'Israel i la primacia dels palestins sobre la terra. "No és legal que Israel tingui un estat. Els sionistes no poden ni tan sols utilitzar el nom d'Israel", sosté el rabí Shimon Roth, mentre passeja pel barri empenyent el cotxet del seu fill petit.

El cardenal Pierbattista Pizzaballa (Itàlia, 1965) viu a Jerusalem des de fa trenta-cinc anys i n'ha vist de tots els colors: intifades, escalades de violència, invasions, atemptats... Però cap d'aquestes situacions, reconeix, pot comparar-se a la que viuen actualment palestins i israelians. Com a Custodi de Terra Santa, va ser el màxim responsable dels llocs sants cristians entre 2004 i 2016, i des del 2020 és Patriarca Llatí de Jerusalem, màxima autoritat eclesiàstica per als catòlics d'Israel, Palestina, Jordània i Xipre. Des de l'inici de la guerra, Pizzaballa s'ha posicionat com un fervent defensor de la pau i de les víctimes dels dos bàndols, ha mediat de manera pública i privada en favor d'un alto el foc i ha arribat a oferir-se a Hamàs com a ostatge a canvi de segrestats israelians. Ha visitat la capital catalana per explicar la seva proposta de reconciliació i pau, convidat per l'arquebisbat de Barcelona.

De Gaza ens arriben històries terribles. Com la de Hind Rajab, una nena de cinc anys que suplicava ajuda per telèfon al costat de tots els seus familiars morts. La van trobar dotze dies després, també sense vida, al costat dels dos sanitaris que havien anat a rescatar-la en ambulància. La seva història es converteix en símbol de l’horror de la invasió israeliana a Gaza on es calcula que mor un menor cada quinze minuts.

"Recordo com, de petita, anava a l'escola amb por que els israelians entressin a Gaza. Durant la Segona Intifada, em despertava cada nit amb el soroll dels tancs i les bombes. No vam poder anar al col·legi durant molts dies. Vaig deixar el meu país per estudiar i poder construir el meu futur", explica la Baraa, de 29 anys, que fa un doctorat a Barcelona i té els nebots a la Franja. Ara els toca a ells viure la mateixa experiència. O pitjor, a causa de la guerra a Gaza.

L'actual conflicte a Gaza podria endarrerir l'economia palestina 16 anys. Així ho indica un estudi del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, que revela que el conflicte ja ha destruït més de 390.000 llocs de feina a Gaza i Cisjordània des del 7 d'octubre. L'informe també calcula que el PIB palestí caurà entre un 4% i un 12% aquest 2023, en comparació a les estimacions d'abans de la guerra, i que la pobresa augmentarà entre un 20% i un 40%, fins a arribar a unes 660.000 persones. "Les conseqüències econòmiques de la guerra tindran efectes directes i indirectes sobre la situació humanitària, i viceversa, inclòs el desplaçament a gran escala", diu l'informe, que recorda que més d'11.000 palestins ja han perdut la vida a Gaza, i que els bombardejos israelians han destruït o malmès el 45% del parc d'habitatge de la Franja.

El camí cap al poblet palestí de Hares, a la Cisjordània ocupada, és un laberint. Moltes carreteres estan bloquejades pels soldats i amb prou feines està senyalitzat. Els checkpoints i les barreres s'han multiplicat des de l'atac de Hamàs, i les colònies israelianes, il·legals segons el dret internacional, estan blindades per l'exèrcit. Els palestins no s'hi poden acostar. "És només un petit tast de tot el que estem patint a Cisjordània des de l'inici de la guerra", explica l'activista palestí Issa Souf, que fa 35 anys que treballa per l'alliberament de Palestina des de la no-violència. Postrat en una cadira de rodes des del 2001 a causa d'un tret d'un soldat israelià Souf coneix bé l'impacte que han tingut històricament els colons i militars als territoris palestins. I no dubta a afirmar que "Israel està aprofitant la guerra de Gaza per accelerar l'ocupació a Cisjordània".

Carrer a carrer, l'exèrcit israelià s'endinsa cada dia més al cor de la ciutat de Gaza. Rodejada pel nord i el sud des del cap de setmana passat, la població està a punt de perdre també la seva única sortida al mar: el port i el camp de refugiats d'Al-Shati. Aquest dijous les Forces de Defensa d'Israel (FDI) han informat que, després de 10 hores de combats, han capturat un important bastió de Hamàs a l'oest del camp de Jabalia.