<![CDATA[Ara Balears - Margalida Ramis]]> 10 <![CDATA[Què són les Revoltes de la Terra?]]>

Aquest cap de setmana, mentre aquesta columna sigui publicada i llegida, es desenvoluparà la segona germinació de Revoltes de la Terra. L'any passat, la primera, va ser a Mont-roig del Camp (Tarragona) contra un projecte que exemplifica la trampa que ens proposa el capitalisme verd per reinventar les maneres com sotmet i condiciona els territoris. Sempre sota el xantatge dels llocs de feina i la dinamització econòmica del territori, els acaba colonitzant i convertint en zones de sacrifici a mercè de la generació de beneficis dels grans capitals financers internacionals. En el cas de Mont-roig era Lotte, una empresa coreana que té previst implementar una indústria per a la fabricació d'un component de les bateries de liti que alimenten la malentesa transició energètica del nord global.

]]> <![CDATA[Què són les Revoltes de la Terra?]]>

Aquest cap de setmana, mentre aquesta columna sigui publicada i llegida, es desenvoluparà la segona germinació de Revoltes de la Terra. L'any passat, la primera, va ser a Mont-roig del Camp (Tarragona) contra un projecte que exemplifica la trampa que ens proposa el capitalisme verd per reinventar les maneres com sotmet i condiciona els territoris. Sempre sota el xantatge dels llocs de feina i la dinamització econòmica del territori, els acaba colonitzant i convertint en zones de sacrifici a mercè de la generació de beneficis dels grans capitals financers internacionals. En el cas de Mont-roig era Lotte, una empresa coreana que té previst implementar una indústria per a la fabricació d'un component de les bateries de liti que alimenten la malentesa transició energètica del nord global.

]]> <![CDATA[No només el què, també el com]]> En el meu darrer article, 'Més enllà del creixement', plantejava que vivim atrapats en el conflicte capital-vida: una tensió estructural que converteix l’economia en una maquinària d’extracció permanent mentre erosiona les bases materials i socials que sostenen l’existència. És la realitat quotidiana d’un món accelerat, precaritzat i ecològicament desbordat, on les emergències es cronifiquen i la política sovint gestiona els símptomes mentre protegeix les causes.

]]> <![CDATA[Més enllà del creixement]]> Vivim immersos en el conflicte del capital contra la vida. Abocats a una profunda contradicció permanent que es materialitza en situacions de violència extrema, de polarització exacerbada pel desconcert, la incertesa i la por. I tenim la sensació que tot passa cada cop a un ritme més accelerat i, per això, més alienant. Veiem esclatar multitud d’emergències que es cronifiquen i intensifiquen mentre la política i els estats o bé són incapaços de fer-hi front o bé, directament, operen intensificant les dinàmiques de la lògica de l’acumulació capitalista, com si el futur fos una variable secundària i, fins i tot, cancel·lable.

]]> <![CDATA[Desig]]> En aquest primer article de l’any el desig empeny a escriure. En acabar l’any, fem balanç de la vida, de la nostra i la del món que habitam. En començar-ne un altre, formulem desitjos, en general desitjos de canvi. Tot i que també hi pot haver desitjos, immutabilitat i certesa en una realitat, però l’únic que ens deixa clar és precisament que l’únic cert és la incertesa i el canvi. 

]]> <![CDATA[L’ombra que ens falta]]> En un temps incert en tots els aspectes, la promesa de certeses impossibles esdevé un opi encegador i addictiu. Certeses que funcionen com a refugis temporals davant un món que costa cada vegada més de digerir. Però la temporalitat d’aquestes certeses és més efímera que mai i deixa ben nua la seva manca de consistència real. Són pseudocerteses que se’ns aboquen per la via de la sobreinformació i dels algoritmes tecnològics, que converteixen qualsevol inquietud legítima en una allau de respostes fàcils, concloents i tranquil·litzadores. Respostes que conforten de manera instantània, però que deixen després una buidor fonda, una absència de sentit que només cerca omplir-se amb més estímuls immediats, amb dogmatismes extrems, amb relats simples i salvadors, amb refugis trampa que prometen protecció mentre ens empresonen en un sense-sentit existencial, un desassossec crònic del que cercam desesperadament evadir-nos tornant a caure en el renou, l’excés i la buidor.

]]> <![CDATA[La transformació]]> Fa unes setmanes, des del GOB Mallorca, vàrem aprofitar la possibilitat que se’ns dona a la societat civil de poder ‘okupar’ el Parlament per fer-hi política. Sí, per fer-hi política, que és el que feim cada dia des de les nostres militàncies, des de les nostres quotidianitats, i també, òbviament, des de les organitzacions de base, populars, des d’allò que en diuen els moviments socials o la societat civil organitzada. No política partidista, sinó política en el sentit ampli i social de la paraula i desplegada amb tot el seu potencial.

]]> <![CDATA[Espoli neoliberal]]> Acollir turistes fins a l’extenuació i fer negoci, especular i vendre el patrimoni natural, cultural, tangible, intangible, immoble, material, comú… el que sigui, i al cost social i ecològic que sigui. 

]]> <![CDATA[Imaginar els (im)possibles]]> Aquests dies, en què la realitat de l'època de la humanitat que ens ha tocat viure supera, per molt i per mal, els pitjors escenaris que pensàvem possibles de la impunitat genocida de l’estat d’Israel contra Palestina, són precisament quan els (im)possibles estan en disputa. I així ens ho mostren el mateix poble de Palestina i la determinació de la Global Sumud Flotilla que, mentre escric l’article, i malgrat la detenció il·legal de part d’aquesta flotilla, continua rumb a Gaza per rompre el setge assassí d'Israel. Els impossibles ens calen, ara més que mai. 

]]> <![CDATA[Mallorca per viure]]> Aquest és el nom inicial de la nova plataforma sorgida a Mallorca arran de la proposta de llei d’actuacions urgents per a l’obtenció de sòl que ha impulsat el Govern amb l’excusa i instrumentalització del drama social de l’habitatge. “Mallorca per viure, no per especular” deixa clar, només amb l’apel·lació que fa el nom, que és una denúncia clara al projecte de liberalització de sòl per a la construcció de nous habitatges, amb un increment significatiu dels marges per a promotors i constructors i posant damunt la taula la reclassificació de sòl rústic a les àrees que envolten el sòl classificat com a urbà o urbanitzable dels municipis de més de 20.000 habitants que el Pla territorial de Mallorca, delimitava com a ‘àrees de transició’. Una operació clarament especulativa que fa que avui dia, i tot i que no tots els ajuntaments hagin manifestat la intenció de materialitzar aquesta possibilitat, ja ha fet augmentar els preus dels terrenys rústics tal com reconeixia aquesta setmana el president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària aquesta mateixa setmana: el sòl rústic de les àrees de transició s’ha revalorat, només amb la possibilitat que planteja la llei.

]]> <![CDATA[Organitzar el conflicte en temps de crisi ecosocial]]> El darrer cap de setmana d'agost vaig compartir taula, conversa i reflexió amb les companyes d’Anticapitalistes, en la seva Universitat d’Estiu Estrategias ecosociales frente al fin del viejo orden. La quinzena edició d’una setmana dedicada a generar un espai conjunt de reflexió i anàlisi política, formació, conversa, pensament crític i experiències enriquidor, estimulant i esperançador. 

]]> <![CDATA[Tot crema]]> Aquests dies, mentre el fum dels grans incendis que devasten diferents territoris de l’estat espanyol ens inquieta, hem vist també el foc afectant de nou l’Albufera. Això, després d’unes setmanes en les quals una canícula permanent semblava asfixiar-nos i en què l’illa bull de gent i de malestars. Els incendis esdevenen la metàfora del present que ens toca viure. Tot crema, no debades fa temps que jugam amb benzina ignorant les conseqüències cada cop més explícites, violentes, evidents i properes del desastre que hem provocat, amb uns desequilibris ecològics irreversibles i unes desigualtats socials creixents a tots els nivells, locals i també en el món global.

]]> <![CDATA[Emprius]]> En una època marcada per les emergències ecològiques cròniques, les desigualtats socials i la barbàrie creixents, i la vulnerabilitat dels sistemes i cadenes globals de producció, la reflexió sobre el territori, la gestió dels recursos i la sobirania col·lectiva esdevé urgent i fonamental per traçar presents que ens condueixin a futurs més justos, desitjables i vivibles, i això passa necessàriament perquè estiguin arrelats, sembrats, relocalitzats a la terra pròpia, la que trepitjam, la que vertaderament ens sosté i podrà sostenir-nos. En aquest context, els terrenys, els valors i el treball comunal requereixen una atenció especial, una mirada per engendrar possibilitats i revisitar imaginaris col·lectius que han sabut funcionar d’una altra manera. 

]]> <![CDATA[Fer vida: conversa entre cossos que cultiven]]> Tornam a ser a l’estiu, a les portes de l’agost hi torna a ser EiMA. El festival d’arts escèniques que fa 10 anys que Maria Antònia Oliver i un meravellós equip de persones fan possible a Maria de la Salut. L’essència: cultura i ruralitat, tot posat en qüestió, observat, intervingut, engreixat des de la sinceritat, el compromís ferm, l’honestedat, la indagació col·lectiva, l’escolta, la radicalitat, la provocació i assumint el risc que tot això comporta en el món i els temps que vivim.

]]> <![CDATA[La planificació irracional de les renovables]]> Les Illes Balears, i en particular Mallorca, afronten un moment clau per definir el seu present i futur energètic i territorial. La transició energètica és un repte inajornable, sí, però el que hauria de ser una oportunitat per democratitzar l’energia, reduir emissions i protegir el territori, s’està convertint en una amenaça per a aquest mateix territori que diuen voler preservar. Un atac, en definitiva, que ve a sumar-se a la desfiguració del sòl rústic que, via amnisties i reclassificacions, es valora més com un solar per fer-hi inversions que com un actiu ecològic vital, que és el que és. La proposta de delimitació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per part del Consell de Mallorca n’és una mostra clara: una planificació irracional, desconnectada de la realitat energètica, territorial i ambiental de l’illa.

]]> <![CDATA[Desconfiguració]]> Passa a vegades que ens desconfiguram, ens desfiguram i ens tornam a configurar. Passa que en alguns moments perdem els ancoratges, les referències. Els límits coneguts es traspassen i s’obren altres possibilitats de veure, de percebre, d’entendre i fins i tot de ser. Sovint són els fets externs, les circumstàncies alienes a la nostra capacitat d’incidència, que determinen la desfiguració d’allò conegut, la desconfiguració dels codis admesos, i ens obliguen a deixar-nos travessar, amollar certeses i a reprendre el fer, inevitablement, des d’un altre lloc.

]]> <![CDATA[La crisi com a oportunitat]]> Sovint hem sentit expressions fetes o argumentacions relatives a aprofitar les crisis com a oportunitat de canvis, de millores, de nous enfocaments. Les persones que estam de part de la justícia social, la justícia climàtica, les reivindicacions d’una vida digna per a tothom, les que estam per la transició ecosocial feminista, ho hem dit i expressat sovint, perquè les crisis ofereixen punts d’inflexió en moments vitals que ens obliguen a reaccionar, a pensar què ha passat perquè s’hagi arribat fins aquí i posar sobre la taula del debat social i polític, quines haurien de ser les vies desitjables per evitar-les (les crisis) o, si més no, minvar-ne els impactes negatius en clau de justícia ecosocial.

]]> <![CDATA[Pel dret a una vida digna]]> Som a les portes d’un nou estiu, i ja s’intueix –i pateix– l’enèsima temporada alta asfixiant. Carrers saturats, carreteres col·lapsades, mercats i places convertides en aparadors turístics, i una crisi d’habitatge que fa estralls en la població resident. Aquesta realitat no és nova, però cada any és més insuportable. 

]]> <![CDATA[La instrumentalització de les urgències]]> Aquests darrers temps som molts els que tenim la sensació d’una acceleració de les dinàmiques més destructives de la nostra economia. Per una banda, la instrumentalització de la problemàtica de l’habitatge ens ha abocat a una sèrie de decrets llei que, per la via de la urgència, han impulsat una desregulació urbanística i territorial sense precedents. Les Illes i Mallorca, concretament, tendeixen a incrementar densitats urbanes sense cap mena de previsió relativa a l’exercici de la vida quotidiana: incrementen el nombre d’habitatges, sense pensar com es mouran les persones que hi viuran, quins serveis públics i equipaments estaran pensats per atendre-les o donar-los serveis, com s’abastiran d’aigua, si és que hi haurà aigua disponible, i si les depuradores resistiran aquest augment d’aigües brutes a depurar. Tampoc pensam si la gestió dels residus donarà l'abast o com es repensarà tota la logística que implica. En definitiva, estam només enfocant la solució amb un augment de la demanda per la via del mercat. Promotors i constructors es freguen les mans. No només per les possibilitats de “créixer” on abans no podien, sinó perquè, a més, els han alliberat d’haver de construir, en el cas de Palma, habitatges protegits, i poder fer-ho sota l’arquitectura conceptual dels habitatges a preu limitat, un 30% més cars que els anteriors. 

]]> <![CDATA[Continuam!]]> Maig 2025. La desestacionalització ja és una realitat. La massificació arriba abans. El turisme de luxe, agroturisme, turisme senderista, de bicicletes, de mar, de ciutat, rural i un llarguíssim etc. de l’únic que s’ha sabut diversificar a les illes –el tipus de turista– omple l’illa, desborda l’aeroport, col·lapsa carreteres, pobles i el centre de la ciutat. 

]]>