Quan el poeta Miquel Desclot resumeix en una sola frase el camí lector que tot infant i jove hauria de dibuixar –"Sortir del Plou i fa sol per anar a parar al Sol, i de dol”–, tots els que d’una manera o altra som responsables d’aquest trajecte –educadors en el concepte més ampli del terme– ens posem a suar davant la tasca titànica i col·lectiva que se’ns encarrega. I és que la lectura, com a bon hàbit que anem adquirint, després d’un llarg i mai finit trajecte d’aprenentatge, o esdevé social o serà molt difícil que permeti anar de les cançons per a infants a J.V. Foix.