En el context del debat sobre la necessitat d’un ‘nou model turístic’, un bon amic, en un article d’opinió, es demanava fa uns dies “quina Mallorca volem explicar al món?” i tot seguit qüestionava si s’havia de seguir promocionant el turisme de sol i platja o si caldria enfocar la promoció turística “també al paisatge, a la cultura, a la gastronomia, al producte local, al patrimoni, a la innovació, al talent i a una manera mediterrània d’entendre la vida”. Personalment, per poder assumir la proposta, em sobra l’adverbi ‘també’ i em falta saber si els visitants que es volen animar a venir a gaudir del nostre ‘producte local’ faran encarir els preus i, a conseqüència d’això, pujarà el llistó econòmic requerit per anar als restaurants on hem anat tota la vida, en altres paraules, si ens gentrificaran. Si ha de ser així, ja ho dic, m’estim més seguir amb el turisme de masses ‘de tota la vida’.

El recent Decret llei 6/2023 de mesures urgents en matèria d’habitatge, tot reconeixent la gravetat de l’emergència d’habitatge que afecta les Balears, proposa una sèrie de mesures per abordar la situació sobre les quals cal meditar més enllà de l’estricta discussió tècnica. Tot i que és una mesura temporal i que els ajuntaments poden, si volen, deixar-la sense efecte als seus municipis, cal pensar en la conveniència i oportunitat del que implica la mesura, si més no a mitjà termini, en cas que es mantingui com a política continuada.