Després del llançament, el 20 de gener, de DeepSeek R1, seguit per l'enorme caiguda de les accions de la fabricant de xips Nvidia i marcats descensos en les valoracions d'altres empreses tecnològiques, alguns van parlar d'un "moment Sputnik" en la cursa sinoamericana per la supremacia en intel·ligència artificial. Tot i que és cert que a la indústria nord-americana de la IA li calia una sacsejada, el que ha passat planteja algunes preguntes complexes.

El resultat de les eleccions presidencials als Estats Units és més una derrota dels demòcrates que un triomf de Donald Trump. Els demòcrates no han perdut perquè el president Joe Biden es mantingués en la cursa massa temps ni perquè Kamala Harris no estigués prou qualificada per al càrrec, sinó perquè fa temps que estan perdent la classe treballadora i no han sabut recuperar-la.

La victòria aclaparadora del Partit Laborista a les eleccions generals del Regne Unit ja dona lliçons als partits de centre i de centreesquerra d’altres indrets. Però que sigui important o no a llarg termini depèn de la capacitat del primer ministre Keir Starmer de solucionar els problemes econòmics del seu país –una missió força difícil–.

Daron Acemoglu va escriure aquest article sobre el model democràtic occidental després de les eleccions europees d'aquest mes de juny, en què l'extrema dreta va treure molt bons resultats. Aquest dilluns, ell, Simon Johnson i James A. Robinson han guanyat el premi Nobel d'economia per les seves investigacions sobre la desigualtat entre països.

La intel·ligència artificial és l'estrella del moment per a les grans empreses. Les companyies es desesperen per mostrar com utilitzaran els nous models d'IA generativa, i els mitjans estan plens d'històries sobre el potencial transformador de la tecnologia. No es pot negar que podria augmentar significativament la productivitat. Però qui en sortirà beneficiat? La vaga en curs del Sindicat de Guionistes dels Estats Units (WGA) ens en pot oferir una resposta.