Internet és com un videojoc de món obert (és a dir, en què no hi ha camins traçats) ple de mapes superposats a l’estil del nou The legend of Zelda. Tears of the kingdom: de cop baixes per un pou i es desplega un nivell entremig insospitat sense registre. És difícil parar atenció a la majoria de converses i grups que comparteixen vida a les xarxes, sobretot perquè ens pensem que la nostra petita bombolla digital representa la realitat de la resta d’usuaris. I el cas és que aquest juliol no tot ha sigut campanya i eleccions, sinó que també hem assistit a altres grans fenòmens que arrosseguen milers d’adeptes o, més aviat, fans.