El secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ha assegurat aquest dimecres que votaria amb Junts a favor d'una moció de censura contra el president espanyol, Pedro Sánchez. En declaracions a Palma, ha cridat "no només Junts sinó el PNB" a votar una moció de censura. "Avui Sánchez és el major enemic de la prosperitat dels espanyols, el major enemic del poble espanyol i, per tant, tots els que aspiren a defensar els interessos dels espanyols tenim un enemic comú, que és Sánchez", ha sentenciat.

El bombardeig dels Estats Units a l'OTAN ha estat una decisió inèdita que obre un escenari bèl·lic imprevisible. Les reaccions internacionals no s'han fet esperar davant d'una decisió que el president nord-americà, Donald Trump, va prendre només uns "minuts abans" de l'atac, segons el vicepresident del país, J.D. Vance. En aquest context de gran incertesa i encara d'impàs, a l'espera de la resposta que pugui fer l'Iran, el Consell de Seguretat de l'ONU ha estat convocat d'urgència aquest diumenge a la tarda reclamat pel govern iranià. Segons ha confirmat la presidència del Consell, que aquest mes està en mans de Guyana, se celebrarà aquesta nit, a les tres de la tarda hora local.

El presumpte cas de corrupció al PSOE per comissions il·legals de la trama dels dos exsecretaris d'organització Santos Cerdán i José Luis Ábalos i l'exassessor Koldo García està acorralant cada dia més el govern espanyol. Això ha comportat que els socis d'investidura de Pedro Sánchez ja l'hagin deixat sol en la defensa del seu executiu, però també un enduriment del to del seu soci de govern, Sumar. Mentre diversos partits de la plataforma de la vicepresidenta segona espanyola, Yolanda Díaz, estan pensant si trenquen amb el projecte amb el qual s'havien aliat i Podem es mostra especialment contundent contra l'executiu estatal, la política gallega ha decidit endurir el to. "El problema està en dos partits, el PP i el PSOE, i això és el que s'ha d'acabar", ha afirmat aquest dissabte en la clausura del tretzè congrés confederal de CCOO.

La ponència estatutària del PP ha suposat un maldecap intern pel mètode d'elecció del líder, perquè una part del PP, en concret l'ala més dura comandada per la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, reclamava establir primàries pures, les d'"un militant, un vot". Però Alberto Nuñez Feijóo ha decidit passar d'ella i ha apostat per una fórmula mixta, unes primàries indirectes, a l'espera de les esmenes que hi puguin presentar els militants. Així, també ha obviat les veus que, com Ayuso, demanaven més democràcia interna, com és el líder del PP català, Alejandro Fernández, i també l'expresidenta regional madrilenya Esperanza Aguirre. Fins ara hi havia una elecció en doble volta: primer els militants escollien el candidat preferit i, després, en segona volta, una sèrie de compromissaris (representants) escollits per les bases prenien la decisió final. L'actual líder del PP, finalment, ha imposat una fórmula mixta entre els dos sistemes.

En la batalla contra Pedro Sánchez per la presidència del govern espanyol, el PP pretén rearmar-se ideològicament de cara al seu congrés del juliol i aquest dimarts ha presentat el seu nou rumb polític, que incideix –seguint la tendència de la dreta i la ultradreta a Europa– en les polítiques d'immigració i seguretat. A l'espera de les esmenes que poden presentar els militants del PP, els populars plantegen "eliminar la relació entre l'empadronament i l'accés dels immigrants en situació irregular a les prestacions econòmiques no contributives". A parer seu, la "irregularitat no pot generar drets" i, a més, pretenen condicionar "la residència de llarga durada a la contribució efectiva al sistema de seguretat social, al coneixement de la llengua i de la cultura espanyoles".

El trencaclosques dels pressupostos autonòmics a Espanya amb els pactes entre el PP i Vox ha seguit un mateix patró: contra el pacte verd europeu i les polítiques migratòries i de repartiment de menors estrangers, i en els territoris catalanoparlants, contra el català. Malgrat la trencadissa dels executius autonòmics per part dels de Santiago Abascal al juny de l'any passat, tots dos partits ja han arribat a una triple entesa regional. A mitjans de març va ser el País Valencià, presidit per Carlos Mazón; el van seguir les Illes Balears, el 30 de maig, i Múrcia, dijous passat. Uns pactes a escala regional que contrasten amb les comunicacions tallades en l'àmbit estatal, segons confirmen diverses fonts. Però com ha anat l'embranzida balear i murciana? Com han estat les intrigues de les negociacions?

El debat de l'oficialitat del català a la Unió Europea ha posat a l'ull de l'huracà l'actitud bel·ligerant del PP: han reconegut explícitament que van fer trucades a països per fer descarrilar la mesura, tal com va assegurar el secretari general dels populars catalans, Santi Rodríguez. En tot cas, la seva oposició no ha tingut la mateixa intensitat a tot arreu: hi ha autonomies que no rebutgen l'oficialitat o que els semblaria bé fins i tot, i en el cas de Catalunya hi ha hagut incomoditat i un cert malestar intern amb la manera en què s'ha tractat aquesta batalla. L'oficialitat del català ha esdevingut, doncs, un maldecap per al PP, malgrat que per als populars havia de ser una ofensiva més contra el govern espanyol.

Nova pilotada cap endavant dels estats membres de la Unió Europea sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera. Malgrat la nova ofensiva de la Moncloa, la iniciativa no ha obtingut prou suports en el Consell de la UE, segons informen fonts diplomàtiques a l'ARA. D'aquesta manera, Espanya haurà de tornar a posar la mesura sobre la taula en les pròximes trobades ministerials si vol que les tres llengües cooficials de l'Estat siguin reconegudes en el global de les institucions europees. S'ha avançat, però, respecte trobades anteriors? Hi ha hagut més països que s'han mullat a favor del català, però no ha estat suficient, ja que vuit països han mostrat obertament les seves reticències i han demanat ajornar la votació, segons informen unes altres fonts diplomàtiques presents a la sala. A més, en declaracions als mitjans i contactats per aquest diari, hi ha uns altres cinc països més s'hi mostren escèptics.

L'oficialitat del català a la Unió Europea arriba a unes hores clau perquè aquest dimarts els estats tindran a les seves mans prendre una decisió. Però mentre el govern espanyol està protagonitzant una ofensiva perquè l'objectiu arribi a bon port, el PP està maniobrant en sentit contrari contactant amb països perquè l'oficialitat fracassi. Així ho ha confirmat el mateix PP aquest dilluns. El secretari general dels populars catalans, Santi Rodríguez, ha assegurat en una roda de premsa que "si està havent-hi trucades és perquè n'hi està havent en sentit contrari" i que es produeixen perquè "si algú actua en un sentit polític", com creu que ho fa el president espanyol, Pedro Sánchez, s'hi ha de poder respondre. "O és que aquí només poden parlar uns i els altres no podem parlar i dir la nostra opinió?", ha rematat.

Al convocar el congrés del PP al juliol, el líder de la formació, Alberto Núñez Feijóo, ha enviat alguns missatges en clau catalana. Ha comptat amb un dirigent català que és de la seva confiança i fort a Madrid, però que genera cert recel en les files del PP català: es tracta del portaveu popular a l'Ajuntament de Barcelona, Dani Sirera, que treballarà braç a braç amb barons com el president murcià, Fernando López Miras, i l'extremenya, María Guardiola, per redactar els nous estatuts del partit a escala estatal. Tot i que això no vol dir que Sirera sigui a la futura direcció del PP a Madrid, què significa aquest nomenament? Com s'ha llegit al PP de Catalunya?

Les universitats tornen a ser epicentre d'experiments i incendis polítics de l'extrema dreta. La dreta radical torna a endinsar-se en la guerra ideològica i les aules en són una peça clau. Amb l'estratègia d'entrar-hi amb força per fer la seva batalla cultural, també estan esvalotant les classes i denunciant censures. Així, Estudiants pel Canvi (EPC) va denunciar divendres de la setmana passada el "veto" de la Universitat de Barcelona a una xerrada sobre l'imperi espanyol de l'historiador franquista Fernando Paz, que ha flirtejat amb moviments neonazis i que fins i tot Vox va haver de renunciar que fos cap de llista per Albacete les eleccions estatals del 2019. Un veto que des de la UB es va defensar perquè Paz "defensa uns valors contraris als de la nostra universitat, i va en contra dels drets dels homosexuals i nega l'holocaust". Ara bé, aquest dijous s'ha celebrat un acte de S'ha Acabat (S'H) a la Universitat Pompeu Fabra amb component ultra, ja que hi intervenia el diputat de Vox Alberto Tarradas. Les universitats estan responent igual, doncs, als actes que promou l'extrema dreta?

En la política catalana i en l'espanyola tenen lloc diverses pugnes alhora, algunes de soterrades i d'altres a la llum del dia. Cada setmana destaca alguna batalla entre Sumar i Podem –darrerament amb la polèmica de la compra d'armament i material de seguretat a Israel– pel seu grau de contundència. Podem fins i tot ha declinat la darrera mà estesa de Sumar dient que "està políticament mort". Dos partits dividits després de la unió frustrada de Sumar i trencada poc després dels comicis del 23-J. Mentrestant, al PP hi ha una pugna soterrada amb abraçades en públic entre la direcció estatal d'Alberto Núñez Feijóo i el líder català, Alejandro Fernández –amb un llibre inclòs ple de retrets, però guardant les formes en les declaracions–, més enllà de la complexa relació del dirigent gallec amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. ¿Les pugnes són més cruentes i públiques a l'esquerra mentre que la dreta ho tapa tot més?

Amb la mort del papa Francesc van emergir les condolences, també del líder de Vox, Santiago Abascal. De manera molt concisa, es va unir a "les oracions de milions de catòlics per l'ànima de Francesc"; res a veure amb l'agraïment a Benet XVI quan va morir, amb lloança a la seva crida a "ser minories creatives que fermenten la societat amb bé" i el seu "amor a Espanya". Vox va combatre Francesc en la seva mirada de la immigració i la pobresa, amb la qual el Papa va avisar els líders mundials. Per això, Abascal va arribar a titllar-lo de "ciutadà Bergoglio" i ha confraternitzat amb crítics com el cardenal ultraconservador enemic de Francesc, Robert Sarah. De fet, el partit té càrrecs vinculats a l'organització secreta ultracatòlica El Yunque, amb inicis paramilitars, i la ultraconservadora Opus Dei hi té força càrrecs. Quin entramat catòlic condiciona Vox?

Dimarts, un dels avions que uneix Madrid i Roma estava ple de sacerdots. També hi viatjava d’incògnit, de paisà, un cardenal espanyol per passar desapercebut. Anava a Itàlia per acomiadar el papa Francesc, però també per participar en l’elecció del futur líder de l’Església catòlica. Roma bull aquests dies. Converses a tres bandes, alguna trobada clandestina i xiuxiuejos a l’ombra dels cardenals que triaran el nou pontífex. Com explica l’editor Ignasi Moreta, el cardenal Narcís Jubany va participar l’any 1978 en els dos conclaves que van fer papa Joan Pau I i Joan Pau II. Durant aquells dies hi va haver cardenals que van arribar a dinar tres cops un mateix dia. I és que és ara, en les jornades prèvies al funeral, quan es comencen a crear aliances. Sotto voce. Tot i que l’elecció depèn dels 135 cardenals menors de 80 anys, en aquests dies de reunions i pactes també hi participen la resta de membres del col·legi cardenalici, que són els que acumulen més experiència. “Han viscut moltes coses, són influencers, són els que diran no feu això o mireu cap aquí”, apunta la periodista i professora especialitzada en religió Míriam Diez.

La fumata blanca que s'acaba escampant damunt de la plaça de Sant Pere del Vaticà és el resultat d'un procés meticulós que culmina amb l'"Habemus papam". Una fumata que, després de la mort del papa Francesc, deixarà pas a l'anunci del pròxim pontífex un cop el conclave hagi trobat un candidat. Es tracta d'un procediment que té vuit segles de tradició després de processos que en alguns casos van arribar a ser caòtics. Quan va sorgir i per què? És veritat que els deixaven a pa i aigua fins que elegissin un papa? Com han evolucionat els conclaves?

Tenir molts fronts oberts i no afrontar-los, a l'espera d'unes eleccions que no arriben. Això és el que li passa al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha acumulat un reguitzell de carpetes per tancar, no abordades o que acumulen múltiples girs. Algunes l'estan perseguint aquesta setmana i es preveu que el persegueixin en el futur. Les relacions amb Vox, plenes de tombs, en són un capítol, però també l'assetgen problemes autonòmics com el cada cop més assenyalat lideratge del PP valencià, el pols reprès pel líder del PP català, a més de debats ideològics latents entre l'ala dura i la moderada. Fins i tot el debat territorial. Per què no entoma aquests reptes? És part del tarannà del seu lideratge?

Vox no admet discrepàncies ni desobediències i ha encadenat desercions de dirigents els darrers anys. Del nucli original del partit d'extrema dreta han baixat del vaixell exportaveus al Congrés com Iván Espinosa de los Monteros i Macarena Olona, exdiputats com Juan Luis Steegman –crític amb la deriva "neofalangista"– i Víctor Sánchez del Real, l'exlíder madrilenya Rocío Monasterio –que va criticar la manca de democràcia interna– i dirigents com l'exvicepresident castellanolleonès Juan García-Gallardo i l'exlíder balear Idoia Ribas. Fins i tot han tingut un intent de rebel·lió a l'Ajuntament de València. Com funciona Vox i com s'han d'entendre aquestes baixes?

En un partit, una guerra pot lliurar-se en diversos capítols, amb treves i armisticis inclosos. Això és el que ha passat amb la batalla entre el líder del PP català, Alejandro Fernández, i el PP estatal comandat per Alberto Núñez Feijóo, que ara ha tornat a emergir amb un llibre del dirigent català que ha sortit a la venda aquest dimecres, A calzón quitao (La Esfera de los Libros, 2025). El missatge és clar: planta cara a Feijóo, reclama la fi de les "tuteles" de Madrid i denuncia una "trituradora humana de líders" catalans. Fins i tot assegura que el seu entorn més proper ha patit guerra bruta i cita dues denúncies per maltractaments i agressió sexual que van afectar dirigents propers: el cas d'Albert Fernández Saltiveri i el de Daniel Serrano respectivament.

De la mateixa manera que TV3 va iniciar les emissions experimentals la vigília de l'Onze de Setembre del 1983, el canal de Televisió Espanyola íntegrament en català tindrà el tret de sortida "al voltant de la Diada Nacional", segons ha anunciat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en una entrevista a RTVE. Aquest abril està previst que es firmi el conveni per a la cessió de l'espai radioelèctric, que Dalmau espera que tingui una "durada de 15 anys" per proporcionar "estabilitat" (i també perquè el 2040 és la data suggerida perquè s'apagui la TDT, tot i que aquest és un debat obert a Europa). Després de la jornada inaugural, començarien les emissions en proves per la Diada amb l'objectiu que el canal en català "estigui plenament operatiu a l'octubre".

Primer va ser a Catalunya, però ara les entitats espanyolistes que combaten el català a l'escola amplien fronteres i actuen tant al País Valencià com a les Illes Balears. L'últim capítol ha estat la consulta per la llengua al País Valencià, en què s'ha pogut veure Escuela de Todos acudint a la síndica de greuges valenciana. Dilluns passat es feia públic que la plataforma d'entitats nascuda a Catalunya per defensar el castellà a l'escola, denunciava 78 ajuntaments valencians a la defensora del poble autonòmica per "vulnerar les regles de neutralitat institucional al sol·licitar públicament a les famílies que optessin pel valencià com a llengua base d'educació". Vuit d'aquests ajuntaments són del PP –com Xàbia o Sueca–, dos dels quals en coalició amb Vox. Segons l'entitat, no han trobat cap consistori que demanés el vot pel castellà.