Com si fóssim pistoles etiquetadores de preus als supermercats antics, ens entestem a trobar categories per encotillar les orientacions sexuals, les identitats i els models relacionals. Les tres són qüestions que es caracteritzen per ser mal·leables i canviants, però la necessitat per batejar ens domina abocant-nos ara i adés a discussions estèrils. L’impuls de plantar el gomet és constant i vigorós.

Ara que a cada casa hi ha algun calaix que allotja un vibrador, un succionador o ambdós, el llegat dels metges victorians és més present que mai. L’hem sentit, llegit i vist a premsa escrita, televisió, cinema, podcasts i fins i tot al teatre a L’habitació del costat de Sarah Ruhl. La història dels facultatius que induïen orgasmes a les dames de classe alta per curar la histèria és tan captivadora que no ens cansa mai, ni tan sols quan la seva creadora, la científica Rachel Maines, ha repetit en nombroses ocasions que el tema del vibrador terapèutic només va ser una hipòtesi.

L’INE ens informa que l’any 2022 s’han divorciat 81.302 parelles. Són les xifres oficials de les parelles inscrites en origen i que també registren la seva separació. Números absoluts que ens donen una visió molt esbiaixada del que realment passa a la població, i treure’n conclusions universals seria totalment erroni. Els que no han passat per l’altar, pel registre o per les dependències municipals no es comptabilitzen a les estadístiques malgrat que les històries humanes hi són igualment. El mateix passa quan les parelles han deixat de conviure però han de continuar cohabitant, una situació cada vegada més freqüent ja sigui per motius econòmics o per creences limitants que sovint els obliguen a continuar plegats encara que sigui un suplici. Potser caldria crear un altre registre que reflectís aquestes parelles de desfet, les que protagonitzen la monogàmia forçada que tant i tant hem normalitzat.