10 Noves dades, vells resultats: Palma concentra les zones amb més desigualtat de Mallorca i, alhora, els entorns turistificats presenten nivells significatius de vulnerabilitat urbana. Desigualtat urbana crònica. Aquesta era la conclusió que publicava l'ARA Balears aquesta setmana fent-se ressò de les novetats de l'Atles de les rendes de l'INE, el recurs que assenyala quins són els territoris més pobres i més rics de les nostres illes. Ara bé, podem gratar una miqueta més en tot plegat? Gràcies a una investigació que estic duent a terme al Màster Metròpolis (a la Universitat Autònoma de Barcelona), m’aventuro a fer-ho. M’aventuro a intentar explicar la relació del turisme i la segregació a Mallorca. No és una tasca senzilla. Abans, un avís pels navegants: cerqueu la definició de relació oberta i tòxica (o demaneu-la als vostres fills de menys de 30 anys). La necessitareu. 

]]> Som una societat urbana amagada sota una façana rural. Mallorca viu convençuda que en qualque punt de l'illa hi ha un mur que separa Palma i la Part Forana. Però on és aquest límit? Una opció seria dir que Ciutat acaba en el municipi, però seria rocambolesc pensar que un carrer de s'Arenal separa la ciutat de l'entorn 'forà' o que Marratxí té més a veure amb Maria de la Salut que amb les necessitats de Cort. Si la línia és el contínuum urbà, és a dir, que la ciutat és fins on arriben els edificis, potser hauríem d'afirmar, sense cap sentit lògic, que Bunyola o Esporles, amb un percentatge elevadíssim de gent treballant diàriament a Palma, no depèn de Ciutat. I així podríem seguir... fins a adonar-nos que la urbanització de Palma no té un final definit: vivim en una xarxa urbana. És el que Mestre Morey anomena l''illa-ciutat'. És a dir, si abans Ciutat de Mallorca era la petita part emmurallada d'una illa, ara els termes s’han girat: Mallorca és el vertader flux de relacions, processos i mobilitats metropolitanes. I tot plegat té conseqüències socials i polítiques. En resum, qui està al volant de la ciutat sense límits?

]]>