Després que la sequera i la mala gestió erosionessin el subministrament d'aigua potable a la capital del meu país, durant més de 80 dies l'aigua que sortia de les nostres aixetes tenia un gust saladíssim i feia olor de productes químics. Els que podíem permetre'ns comprar aigua embotellada la fèiem servir per a tot: per coure la pasta, per rentar l'enciam, per preparar el cafè... Per la qual cosa compràvem cada cop més envasos de plàstic que acabaven a les escombraries. Quan ens dutxàvem, ho fèiem de pressa i amb les finestres obertes, perquè els compostos de trihalometà del vapor poden ser cancerígens. Les rentadores no feien escuma i els escalfadors d'aigua elèctrics es van fer malbé per l'acumulació de sodi. Els rentaplats deixaven taques salades en gots i plats. Rentar-se les dents era com beure un glop d'aigua de piscina.