De tant en tant llegeixo articles en els quals es parla d’un estil de criança més conscient, més respectuós i, a vegades, m’endinso una estona a llegir-ne els comentaris, però confessaré que sempre acaba sent una mala idea fer-ho. M’explico. Per una banda m’entristeix enormement veure com, en el món digital, moltes persones es permeten unes faltes de respecte que, de ben segur, no es permetrien si tinguessin al davant la persona que ha escrit l’article o la persona entrevistada.

Ai, les criatures, amb aquestes emocions intenses, inesperades i, en ocasions, explosives! Enrabiades i frustracions que ens fan aflorar a pares i mares les nostres pròpies frustracions que deriven de situacions desesperants: perquè els mitjons verds de ratlles no estan nets, perquè de les cinc galetes que li has donat n’hi ha una que està partida per la meitat i ella les volia totes senceres, perquè primer no volia dutxar-se i ara no vol sortir de la banyera... Petites situacions que poden encendre la metxa de l’enrabiada a l’estil revetlla de Sant Joan.