Els moviments d'una persona diuen molt d'ella mateixa. Allò que li agrada, el que més anhela, el que defuig o l’emociona i, fins i tot, alguns dels anomenats guilty pleasures, allò que a cadascú de nosaltres ens fa vibrar, però que amaguem sota una fina capa de normativitat. La gestualitat de les mans, la posició del tors, de les cames o fins i tot la tensió que dibuixen determinats músculs de la cara són els elements que els analistes de la comunicació no verbal observen amb minuciositat per saber si allò que es diu és tant com alguns volen fer creure. Quins sentiments entrecreuen la veritat i què hi ha darrere d'aquestes paraules? La incoherència entre allò que es verbalitza i allò que mostra el nostre cos pot fer esclatar un discurs que, llegit, seria impecable. I per què?