<![CDATA[Ara Balears - Jorge Corrales]]> 10 <![CDATA[L'efecte Kate Middleton o l'evolució del sentit crític visual]]>

En escacs s'anomena pensament profilàctic. La veritat és que el nom no fa justícia a la poderosa idea que subjau darrere d'aquesta denominació. S'anomena així l'habilitat per imaginar quina serà la jugada futura del teu rival i plantejar una tàctica per trencar els plans. El més interessant d'aquest pensament és que, al mateix temps que jugues amb les peces, jugues també amb les del rival.

]]> <![CDATA[Tirar-se merda a sobre]]> Dimarts passat, 12 de desembre, l'empresa Campofrío va sorprendre amb el seu anunci de Nadal. No perquè hi aparegués algú famós o per la seva originalitat, sinó perquè estava creat per una intel·ligència artificial. O almenys això deia la companyia, perquè l'anunci tenia trampa. En realitat no era l'espot de Nadal, que van publicar un parell de dies després; era només un anunci perquè se'ls tiressin a sobre hordes de persones a través de les xarxes socials per fer servir una IA. I així ha estat: "merda", "sonso" i "avorrit" són alguns dels adjectius que han dedicat a l'esmentat anunci a X, l'antic Twitter.

]]> <![CDATA[Els vampirs d'internet]]> Em fa gràcia que existeixi un programa de televisió que es digui Zapeando, quan és una activitat en seriós perill de desaparèixer. Quan es va introduir a la RAE la paraula zapeo, feia únicament referència a la idea de canviar de canal de televisió. Tot i això, el gran gaudi de fer zàping va arribar amb internet, quan descobries un nou autor o un esdeveniment històric desconegut i et llançaves a capbussar-te a la xarxa. Encadenaves informacions de blogs, de Viquipèdia, d’articles que et portaven a descobrir noves històries. D’aquesta manera tan caòtica, molts vam anar trobant la nostra educació intel·lectual, i fins i tot sentimental.

]]> <![CDATA[Rubiales contra el ‘hashtag’]]> Rubiales encara deu ser a casa preguntant-se com ha pogut passar. No això del petó i les acusacions, això no el preocupa. El que no entén és la reacció. Ell que controlava els periodistes esportius. Ell que tenia federacions esportives contentes. Ell que estava en el seu millor moment, amb un Mundial acabat de guanyar. Com li ha pogut passar?

]]> <![CDATA[La 'nothing box']]> Salinger va escriure una vegada que els millors llibres són aquells que quan els acabes penses: “Tant de bo l'autor fos molt amic meu per poder trucar-li per telèfon quan volgués”. Aquesta és la promesa que ens van fer les xarxes socials. Tenir aquest autor, aquest escriptor, aquest músic a l'abast de la mà per poder preguntar-li tot el que desitgéssim.

]]> <![CDATA[Matar un rossinyol (blau)]]> Les xarxes socials es van inventar per a una cosa i funcionen per a una altra. No ens enganyem, Facebook tenia com a objectiu poder lligar. Mostres les teves fotos, les teves vacances, les teves lectures i així atraus persones del teu entorn. Però, en un gir que ningú esperava, s’ha convertit en una arma política amb més influència que qualsevol mitjà de comunicació.

]]> <![CDATA[Arrugues d''influencer']]>

"De gran, vull ser influencer". Aquesta frase terroritza milers de pares cada dia. Els meus fills encara no s’han pronunciat al respecte, però temo el dia que ho facin. Un analista assegurava la setmana passada que, segons les dades, hi ha més possibilitats que un nen o nena es faci futbolista de Primera Divisió que no pas que es guanyi la vida com a youtuber.

]]> <![CDATA[Hem perdut la fe, però hem guanyat les xarxes socials]]> La meva àvia, com totes les nostres àvies, anava cada tarda a l’església. Però no a la de més a prop, sinó que sempre anava a la seva, que estava més lluny. Una vegada vaig preguntar als meus cosins si sabien per què evitava sempre aquella església i un em va contestar: "Perquè el seu déu no hi és, allà".

]]>