Pot ser que Elon Musk deixi de dirigir l'anomenat departament d'Eficiència Governamental (DOGE, per la seva sigla en anglès), però el seu llegat ja està assegurat. El DOGE està muntant un extens sistema de vigilància nacional per al govern de Donald Trump com no s'ha vist mai als Estats Units.

La marea vermella –el color dels republicans– que va arrasar el país a les últimes eleccions nord-americanes indica moltes coses, una de les quals és el triomf de la dreta a les xarxes socials. Sota una forta pressió de la dreta i amb l’ajuda del propietari de X, Elon Musk, les principals plataformes van obrir les comportes perquè la propaganda es propagués sense control. La conseqüència ha sigut una allau de mentides i tergiversacions circulant per les xarxes socials. I això s’ha traduït potser en l’electorat més desinformat mai vist.

Pocs minuts després del tiroteig de dissabte al míting de Donald Trump, la desinformació ja començava a circular per les xarxes socials: potser l’autor de l’atemptat era un comentarista de futbol italià; potser Trump havia rebut un tret al pit. La plataforma X, abans Twitter, va promoure les teories de la conspiració introduint entre els seus trending topics hashtags com #falseflag i #staged (donant a entendre que l’atemptat era un muntatge per fomentar el suport a Trump).

Costa una mica de creure que, fa poc més d’un any, un grup de destacats investigadors demanessin una pausa de sis mesos en el desenvolupament de grans sistemes d’intel·ligència artificial per por que esdevinguessin massa poderosos. I preguntaven: “¿Ens hem d’arriscar a perdre el control de la nostra civilització?”

Fa poc Greg Marston, un actor de veu britànic, va descobrir per casualitat a internet el Connor: un clon de la seva veu generat per IA a partir d’una gravació seva del 2003. Era la seva veu pronunciant paraules que mai havia dit.

Estem vivint una revolució de la informació. Els guardians tradicionals del coneixement –bibliotecaris, periodistes i funcionaris públics– s’han vist substituïts en gran part pels guardians tecnològics: motors de cerca, xatbots d’intel·ligència artificial i xarxes socials.

Podríem pensar que la majoria de les nostres activitats quotidianes són privades. Poques vegades hi ha algú que escolti deliberadament les nostres converses, que espiï on anem a comprar o que ens segueixi quan ens desplacem. El govern necessita alguna mena d’ordre o manament judicial per poder sentir les nostres trucades telefòniques, per descobrir quins llibres hem tret de la biblioteca o per llegir el nostre correu.

Enguany Facebook i Twitter han permès que es difongués a les seves plataformes el vídeo d’una xerrada en què Michael J. Knowles, un analista polític de dretes, demanava l’erradicació del “transgenerisme”. La Coalició d’Acció Política Conservadora (CPAC, per les seves sigles en anglès), organitzadora de la xerrada, afirmava en publicacions a les xarxes socials de promoció del vídeo que tractava sobre “la temptativa de l’esquerra d’esborrar les dones biològiques de la societat moderna”.