L’Euríbor s’apropa al 2%. Qui ho hauria dit al mes de gener! Les turbulències econòmiques i les polítiques de Trump feien preveure un repunt de la inflació, dels tipus d’interès i, en conseqüència, de l’Euríbor, que hauria encarit encara més les hipoteques. Ara bé, els girs de guió han provocat que l’Euríbor estigui en mínims dels últims 3 anys.

En plena campanya de la renda i amb la pressió fiscal creixent, qualsevol estalvi és una alegria per a les famílies. Si teniu una hipoteca que s’hagi demanat fins al 31 de desembre del 2012, teniu dret a una deducció a la renda de 2.000 euros. Qualsevol hipoteca posterior no dona dret a aquest estalvi fiscal.

Dilluns ens vam quedar de pedra. De sobte, ens vam trobar sense electricitat ni cobertura telefònica, un fet inèdit en les últimes dècades al país. Per sort, només va durar 10 hores, si no les conseqüències econòmiques haurien sigut exponencials. I tot això qui ho paga?

En quatre mesos, quan tot semblava que l’euro i el dòlar tindrien el mateix valor 1 a 1, el dòlar s’ha enfonsat fins a prop dels 1,15 euros. Encara que sembli que ens agafa ben lluny, té diverses implicacions per a nosaltres i podem dir que, per un cop, hem guanyat poder adquisitiu.

100 euros l’any 2000 equivalen a 40 euros l’any 2025. Així començàvem La butxaca la setmana passada amb la hipòtesi que només amb la inversió som capaços de mantenir el poder adquisitiu i, per tant, fer front a la inflació. Molts perfils ens diran "No tinc ni idea d’invertir en borsa i hi ha risc" com a argument per descartar-la. Ara bé, ¿i si volem assolir risc en les nostres inversions? Caldrà escollir una part de renda fixa (deute d’empreses i estats) i una altra de renda variable (borsa).

No fer res amb els nostres diners només fa que els perdem. Encara que sembli estrany, veure sempre la mateixa quantitat de diners al nostre compte corrent ens fa més pobres. Per un sol motiu: els diners perden valor amb el temps per l’efecte de la inflació. Si no em creieu, fixeu-vos en la següent dada: 100 euros de l’any 2000 són equivalents a 40 euros de l'any 2025. En la mateixa línia, un estudi de Fotocasa indica que calen 8,4 anys de sou per comprar un pis a Catalunya, pràcticament el triple que fa trenta anys. Si no fem res, perdrem diners. L’única forma de contrarestar l’efecte de la inflació és a través de la inversió.

Comença la campanya de la renda i sempre recordaré un professor que em deia: “pago els mínims impostos possibles durant l’any perquè no vull finançar l’Estat”. La gran majoria dels contribuents que tenen una estabilitat d’ingressos no tindran cap sorpresa quan comprovin l’esborrany de la renda. Tot i això, els que tinguin més d’un pagador, hagin canviat de feina o tinguin accions o rendes del lloguer, el més probable és que els toqui pagar.

Sempre us dic que per invertir hi ha tants productes com persones. Amb tot, hi ha alternatives que semblen més aviat jocs que no pas opcions reals. Avui parlem dels memecoins i per què mai es pot recomanar especular o jugar (no es mereix la consideració d’invertir) amb aquest tipus d’actiu.

Mai us heu preguntat per què no es poden fer transferències entre bancs durant el cap de setmana? O per què una transferència del divendres arriba el dilluns? Sembla un impossible quan en ple segle XXI vivim en la immediatesa. Per sort, això ha canviat gràcies a la Comissió Europea i a una nova norma que ha entrat en vigor aquest mateix gener: els bancs estan obligats a oferir-nos ara transferències immediates de forma gratuïta. És a dir, sempre han existit, però abans eren de pagament.

La nova llei de l’habitatge ha reduït lleugerament el preu dels lloguers, però alhora també ha provocat que l’oferta de lloguer s’enfonsi. Segons Fotocasa, prop del 20% dels propietaris no volen llogar la seva propietat per por que no els abonin les rendes corresponents. A més, s’està plantejant una "vaga de lloguers" per tal de posar pressió en deixar de pagar les quotes corresponents. En aquest context, ¿el propietari pot assegurar-se que cobrarà la seva renda?

El bitcoin està en màxims i els mitjans de comunicació en tornen a parlar. La combinació de tots dos factors porten a una lògica comuna: precaució. Per contra, l’inversor –sobretot el petit i novell– està en una situació d’eufòria que fa que compri actius en màxims. En el món de les finances tenim una màxima: compra barat i ven car. Doncs bé, quan hi ha emocions pel mig, sembla que mai veiem què és car i què no hem de comprar.

Aquesta setmana he rebut diverses consultes sobre el mateix assumpte: "Em pots ajudar amb la hipoteca?" M'he adonat que els dubtes són sempre els mateixos. Per tant, resolguem-los de manera general.

Entrepà de pernil, suc i cafè a 15,95€. Aquest acostuma a ser el preu més habitual per un esmorzar en aeroports o estacions de tren. Consumir qualsevol producte un cop passat el control de seguretat acostuma a ser fins al triple de car que en un bar o restaurant convencional. Podríem pensar que la cafeteria triplica també el seu marge, però això està ben lluny de la realitat. 

Fa uns dies parlàvem de la necessitat d’un debat sobre les pensions i la conclusió seria clara: en un futur, caldrà complementar els nostres ingressos. Segons el Banc d’Espanya, el 92% de les persones de més de 65 anys són propietàries d’un habitatge, i el 60% disposen d’una segona residència. Amb aquesta radiografia del mercat, com podem complementar els nostres ingressos de la jubilació, a part del lloguer tradicional?

El sistema de pagaments evoluciona cap a la digitalització total. Les targetes virtuals i els Bizum diaris xoquen amb qui encara no té les targetes al telèfon o prefereix pagar en efectiu. Totalment respectable, però li queden dies comptats. 

Pagar 10 euros per avançat per poder visitar un pis. Aquesta és la nova política d’una agència immobiliària de Barcelona. No entrarem en un debat jurídic sobre la seva legalitat, però sí que mostra a la perfecció la situació del mercat immobiliari a les grans ciutats.

Viatjar és una activitat econòmica que va representar el 12,8% del PIB espanyol el 2023, el seu màxim històric, i que dona feina al 17% de la població activa. Decidir on viatjar dependrà en gran mesura del nostre poder adquisitiu, que, amb la inflació a la mà, cada cop és més reduït. De cara a aquesta temporada, i segons l’INE, els hotels espanyols han augmentat de mitjana un 9% respecte a l’any anterior, i els creuers i ferris, un 16%. En canvi, els vols internacionals s’han reduït un 10%.

A poc a poc es van acostant les vacances, i podem tenir la temptació de gastar més que mai. Tot i semblar una frase feta, hi ha moltes famílies que s’endeuten per poder viatjar o millorar els seus viatges. En relació amb l’època prèvia a la pandèmia, aquest tipus de finançament s’ha duplicat i s’acostuma a trigar prop de cinc anys a amortitzar-los. En concret, un de cada deu préstecs personals té aquesta finalitat. Fent una simple cerca a Google, trobem opcions des dels bancs tradicionals fins a entitats especialitzades en crèdits.

La setmana passada Pedro Sánchez va dir que "l’economia espanyola va com la carrera de Taylor Swift: imparable". Permeteu-me que analitzi alguns factors concrets com els resultats empresarials i els pressupostos familiars. 

És habitual que ens arribin notificacions o trucades del nostre banc del tipus “¿Vols tenir 3.000 euros a l'instant?” Aquestes operacions de finançament acostumen a estar preconcedides pel sistema de risc i, per tant, no hem d’aportar cap documentació addicional. En tot moment, el que fa el banc és aplicar un scoring (avaluació) del nostre crèdit.