El temps de migdia és un moment educatiu de primera magnitud. Això qui millor ho sap són les companyes que treballen amb els infants de 0 a 3 anys i els equips de monitoratge de migdia de les escoles d’infantil i primària. A l’escola bressol el temps de migdia, amb el dinar i el repòs, és un dels moments educatius més importants i que s’acull amb més cura per part dels equips de mestres. Per això fa molt mal a l’ànima veure que cada vegada hi ha més ajuntaments que opten per diferenciar aquesta franja de temps, traient-la de l’horari dels equips de mestres per oferir-la a empreses que la gestionen com a “temps de lleure”, amb l’única intenció d’abaratir-ne els costos. Aquesta mercantilització que es fa a l’escola pública ens hauria de revoltar.

Des de l’arribada de l’era d’internet les escoles ens hem anat trobant amb reptes nous per resoldre, als quals hem donat resposta massa sovint amb una actitud acrítica que diu molt poc a favor del paper que tenim com a institució educativa. Hem confós, per exemple, digitalització amb embriagament tecnològic. Hem substituït les pissarres de guix per pantalles interactives sense qüestionar-nos com s’ensenya a aprendre. No hem reflexionat a fons com hem d’aprendre a canviar el nostre paper d’adults educadors en una societat tecnològica i digitalitzada on l’accés a la informació ja no és el problema, perquè l’ha substituït el de la capacitat crítica per llegir i interpretar aquesta informació. La bretxa digital s’ha substituït ràpidament per l’obesitat digital, que és un dels nous perills de pobresa que afrontem com a societat.

Aquests últims temps a les escoles i instituts hi ha una tendència de vegades desenfrenada i obsessiva per buscar etiquetes que defineixin el centre, amb l’objectiu de singularitzar-la i diferenciar-la de les altres. De tan estesa, gairebé no ens demanem el sentit d’aquesta tendència, i amb aquest escrit volia aportar uns elements de reflexió. Amb l’ajut inestimable d’uns companys i companyes n’hem trobat algunes que ara us reprodueixo:

El diàleg entre infància i digitalització es troba en aquests moments al centre d’una tensió de pressions contraposades que atrapa famílies i equips de mestres, i que hem de saber resoldre amb prou intel·ligència per no vulnerar els drets dels infants que estem intentant educar.